Hèrcules a l'Eta
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~17.300 paraules · 82 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Hercules Oetaeus [Hèrcules a l'Eta]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-oetaeus
- MLALuci Anneu Sèneca. Hercules Oetaeus [Hèrcules a l'Eta]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-oetaeus.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Hercules Oetaeus [Hèrcules a l'Eta]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-oetaeus.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
La mort d'Hèrcules, cremat per la túnica enverinada, i la seva apoteosi.
Context i història
L'atribució a Sèneca es discuteix des de fa segles: molts filòlegs la consideren obra d'un imitador, i és la més llarga de totes les tragèdies del corpus senequià. Val la pena llegir-la sabent-ho, no com un cas tancat. Les tragèdies no són cap apèndix literari a la filosofia de Sèneca: són la via principal per on va exposar-la. La ira, la por de la mort i el destí, que a les cartes s'argumenten, aquí es veuen actuar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Nutrix Deianira Lichas tacitus O quam cruentus feminas stimulat furor, cum patuit una paelici et nuptae domus! Scylla et Charybdis Sicula contorquens freta minus est timenda, nulla non melior fera est. namque ut reluxit paelicis captae decus et fulsit Iole qualis innubis dies purisve clarum noctibus sidus micat, stetit furenti similis ac torvum intuens Herculea coniunx; feta ut Armenia iacens sub rupe tigris hoste conspecto exilit aut iussa thyrsum quatere conceptum ferens Maenas Lyaeum, dubia quo gressus ferat haesit parumper; tura per Herculeos lares attonita fertur; tota vix satis est domus: incurrit, errat, sistit, in voltus dolor processit omnis, pectori paene infimo (330) nihil est relictum; fletus insequitur minas. nec unus habitus durat aut uno furit contenta voltu: nunc inardescunt genae. pallor ruborem pellit et formas dolor errat per omnes: queritur, implorat, gemit. sonuere postes: ecce praecipiti gradu secreta mentis ore confuso exerit. Dei. Quamcumque partem sedis aetheriae premis, coniunx Tonantis, mitte in Alciden feram quae mihi satis sit. si qua fecundum caput palude tota vastior serpens movet, ignara vinci, si quid excessit feras immane dirum horribile, quo viso Hercules avertat oculos, hoc specu immenso exeat, vel si ferae negantur, hanc animam precor converte in aliquod: quodlibet possum malum hac mente fieri, commoda effigiem mihi parem dolori: non capit pectus minas, quid excutis telluris extremae sinus orbemque versas? quid rogas Ditem mala?