Oedipus
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Text net
- Extensió:
- ~9.470 paraules · 45 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Oedipus. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/oedipus
- MLALuci Anneu Sèneca. "Oedipus." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/oedipus.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Oedipus. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/oedipus.
De què tracta
Èdip descobreix que ell és la causa de la pesta de Tebes, i el que ha fet sense saber-ho.
Context i història
Sèneca no competeix amb Sòfocles sinó que fa una altra cosa: allarga els presagis i l'horror, i el que a l'original és investigació aquí és fatalitat que s'acosta. La necromància de Tirèsias no és a Sòfocles i és puríssim Sèneca. Les tragèdies no són cap apèndix literari a la filosofia de Sèneca: són la via principal per on va exposar-la. La ira, la por de la mort i el destí, que a les cartes s'argumenten, aquí es veuen actuar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Manto Senex Corinthius Phorbas Nuntius Chorus Thebanorum Oedipus Iocasta Iam nocte Titan dubius expulsa redit et nube maestus squalida exoritur iubar, lumenque flamma triste luctifica gerens prospiciet avida peste solatas domos, stragemque quam nox fecit ostendet dies. Quisquamne regno gaudet? O fallax bonum, quantum malorum fronte quam blanda tegis! ut alta ventos semper excipiunt iuga rupemque saxis vasta dirimentem freta quamvis quieti verberat fluctus maris, imperia sic excelsa Fortunae obiacent. quam bene parentis sceptra Polybi fugerant! curis solutus exul, intrepidus, vagans (caelum deosque testor) in regnum incidi: infanda timeo: ne mea genitor manu perimatur; hoc me Delphicae laurus monent, aliudque nobis maius indicunt scelus. est maius aliquod patre mactato nefas? pro misera pietas (eloqui fatum pudet», thalamos parentis Phoebus et diros toros gnato minatur impia incestos face; hic me paternis expulit regnis timor. (204) non ego penates profugus excessi meos: parum ipse fidens mihimet in tuto tua, natura, posui iura. cum magna horreas, quod posse fieri non putes metuas tamen: cuncta expavesco meque non credo mihi. Iam iam aliquid in nos fata moliri parant, nam quid rear quod ista Cadmeae lues infesta genti strage tam late edita mihi parcit uni? cui reservamur malo? inter ruinas urbis et semper novis deflenda lacrimis funera ac populi struem incolumis asto — scilicet Phoebi reus. sperare poteras sceleribus tantis dari regnum salubre? fecimus caelum nocens. Non aura gelido lenis afflatu fovet