Dues tragèdies de Sèneca: Medea i Les troianes
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~21.300 paraules · 101 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Two Tragedies of Seneca Medea and The Daughters of Troy [Dues tragèdies de Sèneca: Medea i Les troianes]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/two-tragedies-of-seneca-medea-and-the-daughters-of-troy
- MLALuci Anneu Sèneca. Two Tragedies of Seneca Medea and The Daughters of Troy [Dues tragèdies de Sèneca: Medea i Les troianes]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/two-tragedies-of-seneca-medea-and-the-daughters-of-troy.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Two Tragedies of Seneca Medea and The Daughters of Troy [Dues tragèdies de Sèneca: Medea i Les troianes]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/two-tragedies-of-seneca-medea-and-the-daughters-of-troy.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
«Medea» i «Les troianes» en traducció anglesa antiga.
Context i història
«Medea» conté el vers més citat de tot Sèneca tràgic —«Medea nunc sum», ara sóc Medea— i «Les troianes» és la seva obra més desolada: no hi ha venjança ni justícia, només dones esperant a saber de quin amo seran. L'original llatí també és al catàleg, i és el que s'ha de citar. Les tragèdies no són cap apèndix literari a la filosofia de Sèneca: són la via principal per on va exposar-la. La ira, la por de la mort i el destí, que a les cartes s'argumenten, aquí es veuen actuar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
_Chorus._ Fear not the power of flame, nor swelling gale, Nor hurtling dart, nor cloudy wain that brings The winter storms; fear not when Danube sweeps 585 Unchecked between its widely severed shores, Nor when the Rhone hastes seaward, and the sun Has broken up the snow upon the hills, And Hermes flows in rivers. A wife deserted, loving while she hates, 590 Fear greatly; blindly burns her anger's flame, For kings she cares not, will not bear the curb. Ye gods, we ask your grace divine for him Who safely crossed the seas; the ocean's lord Is angry for his conquered kingdom's sake; 595 Spare Jason, we entreat! Th' impetuous youth who dared to drive the car Of Phœbus, keeping not the wonted course, Died in the furious fires himself had lit. Few are the evils of the well-known way; 600 Seek the old paths your fathers safely trod, The sacred federations of the world Keep still inviolate. The men who dipped the oars of that brave ship; Who plundered of their shade the sacred groves Of Pelion; passed between the unstable cliffs; Endured so many hardships on the deep; And cast their anchor on a savage coast, Passing again with ravished foreign gold, Atoned with fearful death upon the sea 610 For violated law. The angry deep demanded punishment: Tiphys to an unskillful pilot left The rudder. On a foreign coast he fell, Far from his father's kingdom, and he lies 615 With nameless shades, under a lowly tomb. Becalmed in her still harbor Aulis held The impatient ships, remembering in wrath The king that she lost thence.…