Simposi
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~23.200 paraules · 110 passatges
Cita aquesta obra
- APAXenofont. (n.d.). The Symposium [Simposi]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/xenophon/the-symposium
- MLAXenofont. The Symposium [Simposi]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/xenophon/the-symposium.
- ChicagoXenofont. The Symposium [Simposi]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/xenophon/the-symposium.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Un sopar amb Sòcrates entre convidats, un bufó i uns acròbates, que acaba amb un discurs sobre l'amor.
Context i història
Convida a la comparació directa amb el «Banquet» de Plató, que tracta la mateixa escena i el mateix tema: aquí l'ambient és més domèstic i hi ha més broma, i l'amor que s'hi defensa és menys ascendent i més humà. Tenir tots dos al catàleg és el que fa visible la diferència entre els dos deixebles.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
which he kept each muscle of the body in full exercise whilst dancing, so now the jester, bidding the flute-girl quicken the time (presto! presto! prestissimo!), fell to capering madly, tossing legs and arms and head together, until he was fairly tired out, and threw himself dead beat upon the sofa, gasping: There, that's a proof that my jigs too are splendid exercise; at any rate, I am dying of thirst; let the attendant kindly fill me the mighty goblet. (45) (45) Cf. Plat. "Symp." 223 C. Quite right (said Callias), and we will pledge you. Our throats are parched with laughing at you. At this point Socrates: Nay, gentlemen, if drinking is the order of the day, I heartily approve. Wine it is in very truth that moistens the soul of man, (46) that lulls at once all cares to sleep, even as mandragora (47) drugs our human senses, and at the same time kindles light-hearted thoughts, (48) as oil a flame. Yet it fares with the banquets of men, (49) if I mistake not, precisely as with plants that spring and shoot on earth. When God gives these vegetable growths too full a draught of rain, they cannot lift their heads nor feel the light air breathe through them; but if they drink in only the glad supply they need, they stand erect, they shoot apace, and reach maturity of fruitage. So we, too, if we drench our throats with over-copious draughts, (50) ere long may find our legs begin to reel and our thoughts begin to falter; (51) we shall scarce be able to draw breath, much less to speak a word in season. But if (to borrow language from the mint of Gorgias (52)), if only the attendants will bedew us with a frequent mizzle (53) of small glasses, we shall not be violently driven on by wine to drunkenness, but with sweet seduction reach the goal of sportive levity. (46) Cf. Plat. "Laws," 649; Aristoph. "Knights," 96: Come, quick now, bring me a lusty stoup of wine, To moisten my understanding and inspire me (H. Frere). (47) Cf. Plat. "Rep." vi.…