Libro del gentile e dei tre savi
- Lingua:
- catalano
- Stato:
- Opera completa
- Autorialità:
- Scritta dall'autore
- Stato del testo:
- Nessun rumore di scansione rilevato (misura automatica su tutto il testo, non verificata a mano)
- Estensione:
- ~84.800 parole · 403 passi
Cita quest'opera
- APARamon Llull. (n.d.). Libre del gentil e los tres savis [Libro del gentile e dei tre savi]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/it/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis
- MLARamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Libro del gentile e dei tre savi]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/it/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
- ChicagoRamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Libro del gentile e dei tre savi]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/it/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
Riferimento dell'edizione che SigPhi riproduce: SigPhi ne è la riproduzione digitale, non l'editore. L'anno dell'edizione non figura nei metadati (da qui «n.d.») e il traduttore compare solo quando è noto.
Di che cosa tratta
Il libro del gentile e dei tre savi (1274 ca.): un ebreo, un cristiano e un musulmano discutono davanti a un pagano.
Contesto e storia
Quel che lo rende straordinario è il finale: il gentile se ne va convinto, e il libro NON dice da quale dei tre. Llull lascia la cosa aperta di proposito perché sia ogni lettore a finire la conversazione. Scritto nella Maiorca dove le tre comunità vivevano fianco a fianco, è una delle opere di dialogo interreligioso più notevoli del Medioevo. Testo in CATALANO MEDIEVALE: l'originale di Llull.
Contesto editoriale, non una fonte citabile: a differenza dei passi dell'opera, questi dati non si possono verificare sul corpus.
CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil, me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs, e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs, per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia. E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres. Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu, qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes