L'ase diu lo profit qui's segueix dels arbres terrenals «Vós porets sus are dir, fra Encelm, que jo no he nomenat sinó los pus nobles arbres qui són per tot lo món, e que gens no he nomenat los arbres de baixa condició. Perquè jo us responch e dich que no hi pot haver al món arbre de tant vil condició com aquell qui no fa flor, fruyt ne ombra, lo qual no es bo sinó a fer foch: sapiats que del foch que fa, se'n segueix molt de profit e utilitat, així com tolre la corrupció de l'ayre, escalfar aquells qui han gran fret, coure les viandes, fer claretat en l'obscuretat, e donar vida al món, car sens foch null hom no poria viure, e lo foch meteix no poria viure al món si no eren los dits arbres.»
L'ase declara com entre'ls fills d'Adam no hi ha neguna diferencia de lo un a l'altre «Mas, fra Encelm: parlats així, vosaltres meteixos, dels pus nobles arbres celestins qui sien al món, així com es lo Papa, los reys, los emperadors e altres princeps e senyors? Ha-hi en ells qualque virtut o proprietat en pus que als simples arbres celestins, ço es assaber los fills d'Adam de simpla e baixa condició? E vós veurets clarament que tots són en un meteix grau quant es per les coses dessus dites. E no hi ha neguna diferencia dels pus nobles als pus vilans, ne en llur vida ni aprés llur mort. Donchs, fra Encelm, per aquesta declaració, vós podets ésser certificat e es palès que nostres animals són de pus gran noblea e dignitat que vosaltres no sóts. E pertant si havets altra rahó per provar lo contrari, hajam-la e jo us faré la resposta deguda e tant clara que'n serets content.»
Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, l'altra rahó per la qual es cosa digna e justa que nosaltres siam vostres senyors e vosaltres nostres servidors es: que nosaltres altres havem diverses sciencies, specialment la sciencia d'astrologia, per la qual nosaltres sabem moltes coses qui són a venir, e açò es un grau de dignitat divinal. Car ço es una cosa certa e coneguda a tot hom que null hom no sap l'esdevenidor sinó Déu sol; mas nosaltres per la dita sciencia podem saber, e de fet sabem, moltes coses esdevenidores, mas no totes, car saber-les totes no pertany sinó a un sol Déu, e en vosaltres no hi ha res de tot ço, car no sabets sinó'l present, e açò esdevé per aytant com vosaltres sots besties irracionals, ço és assaber sens enteniment o rahó.»
L'ase respon a fra Encelm «Fra Encelm, vostre oltracuydament vos fa molt feixugament fallir. Per un poch de sciencia d'astrologia que Déu vos ha donat, havets près tant de sobergaria e d'orgull que null hom no pot viure ab vosaltres, e comparant ço que sabets de la dita sciencia a ço que'n saben nostres animals és vera truferia. E noresmenys per açò no's donen vana gloria així com vós qui, per la profecia que havets feta, per ço com tot allò que havets mès en la dita profecia, o la més part, es sdevengut al món, havets pres així gran altivitat que null hom no us pot parlar. Jo us dich en veritat que no solament nostres animals vos sobrepugen en la dita sciencia, mas encara jo, qui só un dels pus malastruchs qui sien al món, me n'entench mills en la dita sciencia que vosaltres no fahets. E vos dich que quan vostra profecia me vench, no fa pas molt temps, a mans, jo pensí de fer-ne un'altra de ço qui deu sdevenir a les partides d'Aragó, Cathalunya, Toscana, Llombardia, Castella e altres províncies. E vehent en vostra profecia com lo scisma devia passar, e devia ésser ver Papa un de la Colonna, en aquell passatge al començament de la profecia, on vós dehits: —Abandonada, Vituperada.
Serà la sposa Qui blanca rosa Era nomnada.
E pus privada De sa corona La gran colona Serà Provença Ab sa potença Metre en casa. — jo volguí saber lo fet d'aquest Papa e d'aquest emperador, e dels tres de l'Imperi, e de Turquia, e custuma e Reyalme de Llombardia, e ço qui's sdevendria d'ells.»
L'ase parla «Encontinent, fra Encelm, que jo sguardí la disposició del cel, e de les planetes com se governen, e de fet, donant juhí segons la disposició del cel, jo fiu una profecia en rims, la qual jo'm scé tota de cor, mas per no donar enuig al molt alt e poderós Princep lo Rey nostre Senyor qui es ací present, me'n vull callar, car tant meteix no l'entendria sens glosa.»
Encontinent que l'ase hach dit aquestes paraules vet-aci lo Rey, lo qual tot gojós dix: Lo Rey diu a l'ase «Bell responent: plau-nos d'ohir la vostra profecia a fi que fra Encelm, vehent vostra sotilitat d'enteniment, acale un poch la bandera de sa gloria, e així, en nom de Déu, pensats de pronunciar-la valentment a nós e a nostres venerables e honorables barons.»
Aprés que l'ase hach ohit aquestes paraules, encontinent ab gran gosadia, parlant fort altament, comença a dir la profecia per ell feta en la manera qui's segueix.
Aquesta es la profecía feta per l'ase parlant de les coses que's deuen seguir en les terres damunt dites.
«En nom de la essencia Prima intelligença, Comença la meu eloquença Un poch scura.
i Tot ço que la scriptura Tenia sots figura De bé e de malura, Farà la mostra.
ij La bistia feresta, Exint de la foresta, Darà molta tempesta Al consistori.
iij La gran virtut divina Sots la negra cortina, Darà cruel ruyna A gent francesa.
iiij Ladonchs serà sotsmesa La dita gent francesa Per la real noblesa D' Anglaterra.
v Mil cccc. noranta Regnarà la infanta; La terra tota quanta Serà torbada.
vj Per la gran subjugança Lexant l'amistança, Rebellant pendrà lança Del foch la illa.
vij La sua gent unida De nit e jorn guarnida, Lançarà la partida De Catalunya.
viij Ladonchs la gent lombarda Ab companya pilarda Darà la sua lança parda Al gran vicari.
ix Dins aries lo signe La planeta maligne, Farà lo rey indigne De senyoria.
x Lo cel me fa proferta Que sots falsa cuberta Ladonchs serà deserta La Ciutat negra.
xj No fuig si bé demora Aycella cruel hora Seràs gitada fora De senyoria.
xij Sota un falç guiatge Qui's darà al missatge, Serà fet gran damnatge poch vescompte.
xiij Lo cel veig que comanda Que molta sanch s'espanda, E de cascuna banda Morrà molt poble.
xiv Aprés la gran pelea, Un lop sots pell d'ovella Farà en la esglesia Un novell scisma.
xv La stela no redona Més semblant de colona, Veurà molta persona Sus alt en l'ayre.
xvj Gitant raigs variables E molt spaventables, Los mals inconporables Vindràn en terra.
xvij Foch correrà per l'ayre Mas no durarà gayre; Ladonchs prenets repayre Ins les esglesies.
xviij Les mosques de lur terra Exint, faràn gran guerra, Si mon saber no erra, En la Borgunya.
xix Veureu ab gran baralla Steles fer batalla; Ladonchs la cruel playa Vendrà en terra.
xx Veureu fill contra pare E filla contra mare, La sor contra son frayre Fer testimoni.
xxj La divinal potença Ha feta providença, Que'l mal de pestilença Vesit la terra.
xxij Aprés del bon Baptista Sots manera sofista, Serà nova conquista En la Turquia.
xxiij En la dessus dita terra, Si mon saber no erra, Durarà la guerra Quatorze mesos.
xxiiij L'anamistat antiga A fer pau se obliga, E fermada la liga Faràn l'armada.
xxv E venint la novella De la bella puncella, Ladonchs la bruta vella Serà desfeta.
xxvj Lo cel veig ja plora, Aycella cruel hora, No fuig si bé demora, La gran tempesta.
xxvj La ribalda trixayre Aprés la mort del frayre, A despit de sa mayre Serà novia.
xxviij E passada la festa, Per la falça requesta Serà mal e tempesta En lo realme.
xxix Saturnus veig crida Que sia derenclida E sia esmarrida xxvj. mesos.
xxx Ladonchs la bella nina Demostrant sa baguina, Darà falsa canina Al noble compte.
xxxj Ans de la primavera, Aycella gran riera Farà aprés la ribera Un poch de dampnatge.
xxxij E lo cel me demostra Que en la terra nostra Sia nova emposta De longa guerra.
xxxiij Sots simbell d'oradura Exirà de clausura Ab burell vestidura Aycell gran comte; xxxiiij E lo gran conestable Hi serà favorable; Del loch menys stimable Lo traurà defora.
xxxv L'esposa desmarrida Serà de joy vestida Aprés sia unida La sua companya, xxxvj La profecia manda Que port al cap garlanda, E de cascuna banda Sia aymada.
xxxvij Veureu sa fortalesa En breu tornar flaquesa; Per la culpa comesa Serà punida.
xxxviij Ladonchs alçant bandera Lo gran duch de Bavera A la gent de sant Pere Farà dampnatge.
xxxix Omplint la buyda bossa La vostra real mossa Dins en Seragossa Pendrà corona.
xl Lo cel no li ajuda Saturnus la tremuda Faent-la estar muda De senyoria.
xlj Après la cruel jornada Vehent-se derrocada, Starà amargada xxiij. mesos.
xlij Ladonchs en la verdesca Serà l'horrible tresca De la gent barbaresca Al mig de la horta.
xliij La porta veig uberta, La terra veig deserta, Los frayles sens offerta Qui canten missa.
xliij Volarà sense ales Lo gran princep de Gales Rompent les portes etales A gent francesa.
xlv No pas com a cossari Ne com a propietari, Mas com a vicari Del major bisbe.
xlvj E cell de Pampalona, Segons lo cel ordona, Alçarà sa scona Contra la França.
xlvij La nostra Catalunya, Si d'açò no's lunya, Cove que lo rey munya La lur gran bossa.
xlviij Repicant la campana, Vostra gent catalana, Tots armats en la plana Faran la mostra.
xlix Veureu ladonchs la poncella Pintant sa força bella Per la bona novella De Anglaterra.
l Segons lo cel m'ensenya, Cove que molt strenya Cella gent de Cerdenya Gent cathalana.
lj Seran moltes revoltes, Après peytes e grans coltes Seran les testes toltes A dos grans mestres.
lij Tornarà l'habitatge Per la guerra salvatge En los horts com a boscatge En cella hora.
liij E la blanqueta rosa Al bras de la sposa, Farà guerra e nosa A la vermella.
liiij E Genova la gaya Ferida de greu playa, Serà feta rondaya Per tota terra.
lv Sots bona confiança Luca pendrà pesança E farà tal venjança La flor del lir.
lvj E l'aguila mesquina Venint com a gallina Sots l'ombra leonina haurà pressura.
lvij Estarà subjugada La trista menyspreada; Son mal haurà durada Mija setmana.
lviij Puys realment vestida De molta gent seguida, Mantindrà la partida Del gran imperi.
lix Lo florí de Florença Mare de la prudença, Pels seus rebrà offença En cella hora.
lx E'l bras de la colona, De la sglesia corona.
Alçarà sa scona Lo gran Imperi.
lxj Segons lo cel comanda, Ell farà gran demanda Per haver la garlanda De Lombardia.
lxij Venecia la gaya Per la nova baraya, Entrarà en batalla Contra l'imperi.
lxiij Lo cel dona sentencia Que'n breu reben offença Verona e Vicença Per celi d'Ongria.
lxiiij Veureu en aquell dia Segons ma proffecia Anar la Lombardia A foch e a flama.
lxv Segons que lo cel mana, La vidua Toscana Segons ley crestiana Serà novia.
lxvj Veureu lo gran vicari, Per omplir son armari, Que vindrà molt contrari A les comunes.
lxvij Veureu fer la gran liga, No pot fugir si triga, Contra celi qui s'abriga De la gran capa.
lxviij Déu per la sua potença Pot lavar tal offença Revocant la sentença De les planetes.
lxix La mia proffecia En escrit mesa sia, Car cove que axí sia Com ella posa.»
Fi de la profecía De la festa que feren los animals per la profecia feta per llur orador en l'any milia quatre cents e dehuit «—Aprés que la profecia fon finida, fon fet un gran brogit e remor del goig e solaç que donaren tots los animals, dihent: «D'aciavant es vençut fra Encelm, car aquesta profecia es pus vera e pus sotil que no es la seva.» E aprés que foren apausits, l'ase girant-se vers mi, dix les paraules següents: L'ase parla a fra Encelm «—Fra Encelm: que us sembla de ma profecia?
E jo, com aquell qui veent que la dita profecia era molt ben feta e ben ordonada, digui-li en així: Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, en vostra profecia no hi ha que redir, e es fort sotilment posada e ordonada, parlant fort obscurament així com es lo costum dels astrolechs, car ells no volen que'ls juhíns de les planetes, los quals posen e ordonen ab gran treball d'enteniment, sien entesos per los llegidors sens alguna fadiga: car la cosa qui per treball es acquirida, es comunament per les gents ben volguda e aymada, pregant-vos molt humilment que jo n'haja una declaració, car, en veritat, jamés jo no hauria pensat que en vós hi hagués haut tant de sciencia e d'enteniment, mas Déu Totpoderós dóna sa gràcia a qui li plau.»
L'ase respon a fra Encelm «Molt volenter, fra Encelm, vos donaré la declaració per vós demanada, e açò aprés la disputació finada. E per tant si havets altra rahó per la qual puscats provar vostra falsa opinió hajats-la a donar mantinent e la resposta vos en serà feta.»
Fra Encelm diu a l'ase «Senyor ase, una altra rahó per provar ma opinió ésser vera, ço es assaber que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres és: que Déu Tot-poderós ha volgut prendre carn humanal, mesclant sa alta divinitat ab nostra humanitat, fahent-se home, e gens no ha presa vostra carn ne vostra semblança, mas en llonch temps s'és fet nostre frare, e s'és fet fill d'Adam aixi com nosaltres de part de mare, talment que nostra carn es huy col-locada lla d'alt al cel empirial. E de ço dehia Sent Joan al primer capitol de son Evangeli: — La paraula ha stat feta carn e ha habitat entre nosaltres. — E sobre açò dehia Sant Agustí: — La paraula del Senyor es lo fill del Pare, ço es assaber, Jesus Christ qui es lo fill del Pare eternalment e fill de la mare temporalment. — E aquesta nostra dignitat sobre uja tota altra dignitat e honor, per què ço es santa e justa rahó que nosaltres siam vostres senyors e vosaltres nostres vassalls e sotsmesos. E per açò dehia aquell gran profeta lo Rey Daviu:— Tu has. Senyor, jusmés totes coses sots sos peus, ço es assaber de l'home: ovelles e bous, e les besties dels camps, ço es assaber totes altres besties e animals, los ocells del cel e los peixs de la mar. — Dihent encare més lo dit reyal profeta en son vuitè psalm: — Senyor, tu l'has constituhit un poch menor que'ls angels, tu l'has coronat de gloria e d'honor, e l'has constituhit en sus les obres de tes mans. — Perquè apar evidentment e clara que; per totes aquestes rahons, nosaltres som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres, e que de dret e justa equitat nosaltres som vostres senyors e vosaltres, animals, nostres vassalls, esclaus e sotsmesos.»
L'ase respon a fra Encelm «Lo proverbi diu, fra Encelm, que del mal que hom ha pahor, d'aquell meteix se mor, e així me'n pren. Car jo us jur en veritat que totes les vegades que vós me dehiets que haviets altra rahó per provar vostra opinió ésser vera, jo'm moria quaix de pahor que no diguessets aquesta rahó que de present havets dita e assenyalada, car jo la sabia bé, sens moltes altres les quals jo scé així bé autentiques e així bé a proposit com qualsevulla d'aquelles que havets dites; mas no us en membre, tant hi ha de temps que no havets vist ne llegit en neguns llibres de la sancta Escriptura tot així com es aquesta autoritat qui es mesa al primer capitol del Genesi qui diu que Déus Tot-poderós dix a Adam e Eva: — Creixets e multiplicats e omplits la terra, e jusmetets-la e senyorejats sobre los peixs de la mar, e los ocells del cel, e sus totes les coses qui han ànima e qui's mouen sus a la terra. — E moltes altres, les quals, de pahor de fer ma paraula massa llonga, jo leix de pronunciar. Perquè, mestre molt reverent, no podent ne volent resistir ne contrastar contra la veritat, jo us atorch que'ls fills d'Adam són de pus gran noblesa e dignitat que nosaltres, animals, e que'l Déu Tot-poderós nos ha creats per al vostre servey, e en açò ha fet lo bon Senyor gran honor a vosaltres, e a nosaltres no ha fet tort ne ultratge. Car totes ses obres són dretes: justicia e veritat.» Aprés que l'ase hach dit aquestes paraules, vet-ací lo Rey dels animals qui diu les paraules següents: Lo Rey dels animals parla a fra Encelm donant-li guany en la qüestió «Fra Encelm, abans que haguessem feta vostra coneixença e ohint parlar del vostre saber e subtilitat d'enteniment, nosaltres en crehiem una partida, e l'altra no; mas de present vehem clarament que tot ço que's dehia e divulgava pe'l món de vostra sciencia e sotil enteniment es veritat. Per què, per rahó e vera justícia, vós havets vençut e guanyat la qüestió, e nós e tots los venerables barons de nostra cort atorguem vostra opinió ésser vera, ço es assaber, que entre vosaltres, fills d'Adam, sots de pus gran nobleae dignitat que nosaltres, animals, e sóts de dret nostres senyors, e nosaltres vostres vassalls. E açò es pura veritat, que mal se pot cobrir lo sol ab lo garbell; pregant-vos e suplicant de tot nostre poder que us placia prehicar, dir e amonestar als fills d'Adam que'ls pobres de nostres animals los sien recomanats: car ells n'hauràn guardó d'aquell qui viu e regna per tots los segles.»
E açò dit se partí del dit hort ab tots los animals. E jo, cavalcant ab gran plaher e consolació per la qüestió que havia guanyat, me'n retorní en ma casa.
Deo gracias.
Amen.
Ací fineix la Disputació de fra Encelm ab los animals; als quals fra Encelm mostra per vives rahons que'ls fills de nostre pare Adam són de pus gran dignitat e noblea que no són los animals. E fon acabada la Disputació dessus dita per lo dit fra Encelm Turmeda en la Ciutat de Tuniç als XV jorns de setembre de l'any MCCCCXVIII.
ADDENDA Com a secució i complement del text original de la profecia (pàgs. 151-69), preciós ornament que imprimeix una nota esplendent de vivor i d'autenticitat demunt les monotones grisors de la nostra pseudo-restauració de la Disputa, creiem oportú d'afegir ací la declaració de la profecia que, a petició de fra Encelm (pàg. 170), promet donar-li son bell responent l'Ase un cop haurà fi la llur controvèrsia. Una peça tan interessant és sistemàticament omesa pels diferents editors francesos del nostre autor que no devien ignorar-ne l'existencia tota vegada que figura a la fi de l'impressió catalana de 1509 la qnal, segons testimonieja Ferran Colom, acaba (D[esinet]) pels tres mots «segons son posades» que finalitzen així meteix la lliçó del Ms. de Carpentras. Aquesta, única coneguda avui, fou publicada no fa gaire i és gràcies a una semblant ventura que podem copiar-la a continuació amb el doble objecte de reparar aquella omissió i de compensar la fatiga del llegidor si haurà pogut, vencent la platitut de nostre treball, arribar a la darrera fulla del present llibret «Aquesta es la declaració de la profecia feta per lo responent frare Encelm Turmeda en la disputa dels animals.
Sobre la primera qui comença Tot ço que. So es a dir que ço [que] los proffetes an posat ab paraules closes, veureu ara palesament venir un fet apres altre.
§ Sobre lo.ii. qui comença La bistia feresta, ço es a dir que sera un Cardenal en Italia que per despit de la presonia hon lo hauran (sic) tengut lo papa, sobornant alguns cardenals, rebellant se volran fer un altre Papa, mes lur fet no haura perfecció.
§ Sobre lo.iii. qui comença La gran, ço es a dir que'l Rey d'Anglaterra moura mortal guerra al Rey de França.
§ Sobre lo quart qui comença Ladonchs, ço es a dir que los anglesos pendran dels francesos moltes terres e en fretura subiugaràn aquelles ab gran victoria que sempre deuen haver.
§ Sobre lo quint qui comença Mil, ço es que en lo sobre dit any per defalliment de mascle en ponent sera elegida una real infanta per senyora ab consentiment de la menor part, de que's seguira gran guerra e discordia per tota la terra.
§ Sobre lo.vi. qui comença Per la, ço es que la illa del foch, ço es Sicilia, per la gran subiugança que lavors los faran catalans, se rebellaran contra ells e sera un cruel fet per catalans.
§ Sobre lo.vii. qui comença La sua gent, ço es a dir que per la mala companyia que catalans los faran, ells rebellantse faran general unió contra ells, [e] los gitaran de la senyoria.
§ Sobre lo.viii. qui comença Ladonchs, ço es a dir que la part de Claramunt los quals foren Lombarts, ab companyia pillarda, ço es ab lo poble, daran la salsa parda, ço es mal viatge, al gran vicari, ço es al Visrey qui lavors serà.
§ Sobre lo nove qui comença Dins, ço es a dir que quant aquesta rebellio serà, la mala planeta de Saturnus serà en la segona casa del signe de Aries e lavors serà fet lo Rey indigne de senyoria, ço es que la perdra.
§ Sobre lo.x. que comença Lo cel, ço es a dir que segons la disposició del cel quant la rebelio sera, lavors sera deserta la Ciutat negra, ço es Catanya, car los catalans se faran forts en ella e los sicilians prenent la destroiran.
§ Sobre lo.xi. qui comença No t fuig. Aci diu frare Encelm a la Ciutat de Catania prometent li que cove que la senyoria de catalans qui en ella sera, isqua fora, ço es lo visrey qui en ella sera assitiat, e que la sobre dita ora sia mal a catalans.
§ Sobre lo.xii. qui comença Sota, ço es a dir que la donchs los catalana, qui lavors seran en algunes fortaleses, se metran en cor de amansar la ira del menut poble e demanaran un salconduyt per lo vescompte de Rochaberti. E lo poble dar lo hi a, e apres trairan los, e faran dolent lo vescompte de la sua persona.
§ Sobre lo.xiii. qui comença Lo cel diu que aquesta mala constillacio [que] lavors sera, demostra clarament que cove quedecascuna bands, ço es de catalans e de sicilians, muyra molta gent.
§ Sobre lo.xiiii. qui comença Apres, ço es a dir, que apres la rebellio de Sicilia se levarà un Cardenal sots especia de fer be, mostrantse molt sant e de perfeta vida, e lo sen cor serà de Lop rappat e farà un scisma novell en la iglesia, mas no haura durada.
§ Sobre lo.xv. qui comença Stela, ço es a dir que ans d'aquell temps se demostrarà en l'ayre una colona de foch e durarà alguns dies e serà vista de tot hom generalment.
§ Sobre lo.xvi. qui comença Gitant, diu frare Encelm que aquesta tal colona gitarà raigs variables e de gran spaordiment e lavors vindran en terra los mals incorporables (sic), axi com fam, guerra e mortaldats.
§ Sobre lo.xvii. qui comença Lo foch correra, diu frare Encelm que aquest tal foch no sera sinó que la dita colona gitarà raigs molt lonchs e correran con a foch per l'ayre, semblant que veu hom moltes nits algunes cometes que par sien steles que cayguen del cel, e dona fra Encelm de bon consell tal hora estar deins les esglesies.
§ Sobre lo.xviii. qui comença Les mosques, ço es a dir, que los bretons exiran de Bretanya e vindran contra lo duch de Borgunya ab molta altra gent que ajustaran e correran-li tota la terra e metran a sacomano.
§ Sobre lo.xix, qui comença ab gran, diu frare Encelm que ans que aquest mal vinga sobre Borgunya, veuran les gents moltes nits les steles fer batalles e lavors la cruel playa, ço es la sobre dita guerra, vindra en terra, ço es en Borgunya.
§ Sobre lo.xx. qui comença Veureu fill, diu frare Encelm que quant sera lo sobre dit en la Borgunya, molts dels borgunyons se rebellaran contra lur duch, si que lo pare tindra per lo duch, e lo fill sera rebelle ab los bretons, e acusant-se tots jorns, la un fara testimoni contra l'altre.
§ Sobre lo.xxi. qui comença La divina potença, diu que deu beneyt tot poderos, per aquesta pocha caritat que sera entre los homens, ha proveit e manat que lo mal de pestilencia vesit la terra, ço es mortaldat un any part altre.
§ Sobre lo.xxii. qui comença Apres lo bon baptista, diu frare Encelm que l'emperador conquistarà moltes terres en la Turquia e que hi morran infinits turchs.
§ Sobre lo.xxiii. qui comença En la dessus diu frare Encelm que la dessus dita guerra no deu durar sino quatorze mesos.
§ Sobre lo.xxiiii. qui comença L'anemistat, ço es a dir que la antiga enamistat que es de catalans e genovesos se levarà de carrera, e sera entre ells bona pau e faran liga ensemps e apres sia fermada la dita liga, faran gran armada contra lurs enemichs perpetuals.
§ Sobre lo.xxv. qui comença E venint la novella, diu que la bella puncella, ço es la illa de Corsega, que es vella d'anys e puncella de senyoria real, la qual cove que vinga tota a ma del rey d'Aragó, e lavors la bruta vella, ço es Genova, vella de hedificis e de riquesa e bruta per la divisio que sera en ells, sera desfeta.
§ Sobre lo.xxvi. qui comença Lo cel veig que ja, diu frare Encelm que de tal mal implora vuy lo cel e que si triga, no pot fallir.
§ Sobre lo.xxvii. qui comença Traició, ço es a dir que madama de Napols, qui a despit de sos amichs pendra marit, de que li seguirà gran mal, e sera gran destorp en lo realme de Napols.
§ Sobre lo.xxviii. qui comença E passada la festa, ço es a dir que apres de les noces, per la requesta desonesta que fara madama a son marit, no volent ell consentir, sera entre ells mala voluntat.
§ Sobre lo.xxix. qui comença Saturnus veig, diu fra Encelm que la mala constillacio que serà contra la dita dama si serà, que sera, de molts de[re]linquida e durara.xxvi. mesos.
Sobre lo.xxx. qui comença La donchs la vella, ço es que la dita dama es vella d'anys e nina de seny e que ab maneres de santedat tractarà gran mal a son marit.
§ Sobre lo.xxxi. qui comença Ans de la primavera, ço es a dir que la riera de Mallorques cove que una altra vegada vinga gran, mes no fara gran mal.
§ Sobre lo.xxxii. qui comença E lo cel me demostra, ço es que segons la disposició del cel cove que en la terra nostra, ço es en la senyoria de Arago, sia longa guerra, e sera'n ocacio la coronació de la real infanta que sera en l'any m.cccc.lxxxx.
§ Sobre lo.xxxiii. qui comença Sots simbell, ço es a dir que lo comte d'Urgell se mostrarà foll e vestit de burel e exirà de preso.
§ Sobre lo.xxxiiii. que comença E lo gran conestable, ço es a dir, que lo dit comte, ab favor de un gran conestable castellà, exira del impugnable loch hon estarà pres.
§ Sobre lo.xxxv. que comença L'esposa, ço es a dir, que la esglesia que per lo scisme era desmarrida, sera vestida de joy apres la santa unio. § Sobre lo.xxxvi. qui comença La profecia, ço es a dir, que apres la santa unio, portarà la esglesia corona de perfeta alegria sobre son cap. e serà amagada per sos fills de cascuna banda de crestians.
§ Sobre lo.xxxvii. que comença Veureu la fortalesa, diu que apres alguns anys la fortalesa de la esglesia tornara flaquesa, per ço com lo papa que lavors sera, no estarà bé ab alguns princeps de xpistians, e lavarli an la obediencia per algun temps.
§ Sobre lo.xxxviii. qui comença Ladonchs alçant la, ço es a dir que apres d'aço lo gran duch de Bavera, ço es lo duch de Borgunya, alçant la sua bandera, fara damnatge a la gent de sant Pere, ço es a capellans.
§ Sobre lo.xxxix. qui comença Omplint la buyda bossa, ço es a dir que en lo sobre dit any.m.ccc.lxxxx. (sic) en ponent contrestarà la maior part de la gent, no volent senyoria de fembra, e lavors los que seran de la part de la real mossa, dessus dita, omplint la buyda bossa, co es la del Papa que lavors serà, ell la conservarà en la senyoria.
§ Sobre lo.xxxx. qui comença Lo cel, ço es a dir que per ço aquesta tal eleccio serà feta en mala costillacio, no pot durar la sua senyoria, car Saturnus la y guastarà.
§ Sobre lo.xli. qui comença Apres la cruel, ço es a dir que apres serà la dita mossa desbosta de la senyoria, los de la sua part la tindran amagada.xiii. dies, e apres dar li an marit ab algunes terres, ab les quals visquen a lur honor.
§ Sobre lo.xlii. qui comença Ladonchs en la, ço es a dir que apres serà maridada la dita real mossa, los moros de Saragossa qui eren de la part de la sobre dita mossa, e volent la sua senyoria, faran grans bandols ab los altres moros qui no la volran, e encontrant se al mig de la orta, faranse la perussa los uns als altres.
§ Sobre lo.xliii. qui comença La porta veig huberta, ço es a dir que la dita Seragossa en aquell any sera en tan gran destorp, que no's curaran d'anar a les esglesies e per les grans gents que se'n hixiran, sera la terra deserta.
§ Sobre lo.xliiii. qui comença volarà, ço es a dir, que per ço com lo Papa no estarà be ab alguns princeps de xpistians e mes que mes ab lo rey de França, lo princep de Gales fara lo gran damnatge al francesos.
§ Sobre lo.xlv. qui comença No pas, ço es a dir, que lo major bisbe, ço es lo papa, lo farà son vicari per fer la dita guerra al rey de França.
§ Sobre lo.xlvi. qui comença E cel de, ço es a dir, que lo rey de Navarra, venint en ajuda del papa, fara gran guerra contra francesos.
§ Sobre lo.xlvii. qui comença La nostra Catalunya, ço es a dir, que si en aquell temps los grans e gentils homens de Catalunya no s'alunyaràn de aquesta tal guerra, ana iran en Navarra per provarlurs corssos, e lorey que sera tot en favor del papa, lo[s] levarà tot quant hauran al mon.
§ Sobre lo.xlviii. qui comença Repicant, ço es a dir que lavors los gentils homens catalans faran la mostra, mas lo Rey los vedarà l'anada e sera tan abrivada que qui contrapassarà lo manament del rey, sera la sua [mà] munyada.
§ Sobre lo.xxviiii. qui comença Veureu ladonchs, ço es a dir que la real Infanta haurà gran goig e alegria, car vindra li nova que lo rey d'Anglaterra li vol trametre molta gent en son servici e favor.
§ Sobre lo.l. qui comença Segons lo cel m'ensenya, ço es que per lo novell Rey d'Aragó, serà la gent de Cerdenya molt atreta e finalment tota subjugada a catalans.
§ Sobre lo.li. qui comença Seran moltes revoltes, ço es que apres la conquesta de Cerdenya seran moltes revoltes a ma del rey d' Aragó en la sua terra e fora la terra, e lavors seran toltes les testes a dos grans mestres, e sera la un frances e l'altre ytalia.
§ Sobre lo.lii. qui comença. Tornara l'abitatge, diu frare Encelm que per la salvatge guerra qui sera en lo realme de Napols, los orts e vinyes e habitacions de fora seran guastats e desfets, e tornaran con a boscatges.
§ Sobre lo.liii. qui comença E la blanca rosa, diu fra Encelm que per la salvatge guerra que's fara ab ajuda de la sposa, ço es de la sglesia, la rosa blanca fara gran nosa als de la partida de la rosa vermella.
§ Sobre lo.liiii. qui comença E Genova, ço es que per los grans mals e affanys que passara Genova, sera feta rondaya, ço es per totes parts del mou se'n parlarà del seu mal e affany.
§ Sobre lo.lv. que comença Sota bona confiança, ço es a dir que la Ciutat de Lucha pendra pesança per la flor del liri, ço es lo comu de Florença, apres que haurau feta pau; alguns anys apres de la dita pau, sera la dita guerra.
§ Sobre lo.lvi. qui comença E l'aguila mesquina, diu frare Encelm que [l']aguila mesquina, ço es la ciutat de Pissa, haura pressura sots l'ombra leonina, ço es sots lo comu de Florença e lavors per tal subjugança o pressura, vindra com a gallina mullada e sens esforç.
§ Sobre lo.lvii. que diu Sera subjugada, diu que aquesta tal pressura e subjugacio sota florentins, deu durar mija setmana de Daniel, feu ne lo conte.
§ Sobre lo.lviii. que comença, puys realment, diu que passada aquesta mija setmana, exira de subjugacio de florentins e molta gent la seguirà, e ella realment vestida mantindra la partida del imperi.
§ Sobre lo.lix. qui comença Lo flori, diu frare Encelm que apres que Pisa sia exida de subjugacio de florentins, sera un gran tabustol entre los dits florentins, dich entre ells, e ab tractes de algun d'ells molta gent stranya entrant en lo comtat de Florença, faran gran dampnatge en aquell.
§ Sobre lo.lx. qui comença Al bras de la colomna, diu frare Encelm que lavors l'emperador alçara la scona, ço es la sua bandera, e que ab gran poder de gent vindra en Itàlia al bras del papa, qui es de la colona e corona de la esglesia, e aço per fer se senyor de la Italia.
§ Sobre lo.lxi. que comença Segons lo cel, diu fra Encelm que tot aço fara l'emperador per haver la Lombardia sota sa senyoria.
§ Sobre lo.lxii. qui comença Venesia la gaya, ço es a dir, que venint l'emperador de la nova elecció del papa, fara alguna demanda desonesta als venecians, e contrestant ells a la dita demanda, sera una gran guerra entre ells.
§ Sobre lo.lxiii. qui comença Lo cel dona sentencia, ço es que lo cel demostra e les planetes, que cove que les ciutats de Verona e Vicensa reben offença per la venguda del emperador en Italia. § Sobre lo.lxiiii. que comença Veurets en cell, diu frare Encelm que aquell dia per la gran guerra, tota la Lombardia hirà a foch e flama, car la ira del emperador sera molt furiosa, no havent pietat ni misericordia.
§ Sobre lo.lxv. que comença Segons que lo cel manda, diu frare Encelm que apres del dit fet de Lombardia, la Toscana qui tant de temps es estada viuda, ço es de senyoria, regint se comuna, cove que lavors sia novia prenent marit, ço es que haura un novell senyor que la regira.
§ Sobre lo.lxvi. que comença Veureu lo gran vicari, ço es a dir que'l papa demanarà certa cantitat de moneda a les comunes e ells negant tal demanda, e no volent li res donar, ell los vindra molt contrari e ab ajuda del emperador se venjarà d'ells.
§ Sobre lo.lxvii. que comença Veureu fer la gran liga, ço es que apresde aço les comunes faran una gran liga contra lo papa e contra l'emperador e sera gran mal en Italia per cascuna partida.