LLIBRE COMPOST PER FRA-ANSELM TURMEDA, AB LA ORACIO DE SANT MIQUEL, lo Jorn del Judici, la Oració de Sant Roch, y de Sant Sebastiá.
BARCELONA: En la imprenta de Ignasi Estivill carré de la Boria any 1822.
En nom de Deu, y de la Gloriosa humil Verge Maria. Llibre compost en Tunez per lo Reverent Pare Fra-Anselm Turmeda; en altra manera nomenát Abdalá, de alguns bons ensenyaments: jat sia que ell may los haja seguits; emperó pensant haver algun mérit de divulgarlos à la gent, y perque nostre Señor Deu lo deix ben finar, aixi com lo seu cor ab gran esperanza desitja. Amen.
En nom de Deu Omnipotent vull comensar mon parlament; qui apendrer vol bon nodriment aquest seguesca.
Primerament cuant serás bateját, creurás que la Divinitát es un esser en Trinitat de las Persones.
Y que Jesu-Crist Fill de Deu viu es Deu Fill de David: axó es vér, y aixiu diu la Santa Escriptura.
Dels Articles, ó tu Fill meu, creuràs lo que la Iglesia creu, y sino basta lo seny teu, la Fé hi basta.
Tu llegidor, qui llegiràs, lo meu Llibre, si hi veurás algun bon dir, aquell pendrás, y los altres deixarás.
En nom de Deu tens comensar totes les coses, que vols far: entre les gens lo poch parlar es saviesa.
Lo cap, y lo seny de tu fill meu, sia en amar, y servir à Deu: la mort no hajes en menyspreu, car no sabs lora.
Fill meu, vulles usar llealtat, y cuant poras enten en bondat: amar la honra de ta Ciutat, y de ta terra.
Segons lo guany fes lo despés, y no consumes lo teu arnés, almoyner sies, y cortés, tot ab mesura.
Cerca pau, y no guerra, car talla mes que serra: qui la usa es de ferro, que mal no haja.
Fill meu sies obedient, no fasses desplaher á la gent, y pren bon ensenyament lo bon respondre.
Y may per melancolía no vulles dir villania: mal parlar no es cortesía, ni bona usansa.
Fill, bon consell te vull donar, que may te vulles avantar de muller de altri, ni gabar, car se follia.
Davol fembra no prengas amistanza car la pren; y tost la llansa, y may la llur privansa, no omple la bossa.
De poca brasa certament se fa gran foch, y molt ardent, aixi de un mal parlament hixan grans bregas.
Parla al pobre ab amor, y no li fasses deshonor, car Jesu-Crist nostre Seynor per nos fonch pobre.
Qui be està, que nos moga qui mal cerca, prest lo troba, qui deixa via bella per nova, es modorria.
Si ets estaca sufriras, si ets massa ferirás: tot axo, fill meu farás ab conciencia.
Deixa de nit llonga via; pren de jorn albergaria: ab mals homens no hajes paría, ni coneixensa.
Usar no vulles ab traydor, ni contractar ab ton major, te llealtad á ton senyor mentres viu sies.
De creurer no sies lleuger, ni dormirás quant has que fer, nit retingas esparver, que no port caça.
Temps de repós, temps de obrar, cuant haurás temps nol deixes anar, hom pereros may avansar no crech que puga.
Ab lladres no vulles usar, ni res de ells no vulles comprar, mal ne porias conquistar en alta forca.
A totes gents sies humil, no tant quet tingan per vil: no deixes consell de hom sutil á les vegades.
Sovint veuràs lo sofrient per la humilitat vencent, y lo altiu se va perdent, qui massas pressa.
Si segur viurer voldràs, lo teu secret amagaràs, sino serás del quiu dirás cautiu debades.
Si ets tramés per misatge, llealment fes ton viatge, no tresmudes lo teu coratge per la moneda.
Sino ets bon rahonedor, may sies llarch parlador; y si de nits sens remor, guarda noy vajes.
De axo, que heurás à far, primer te vulles aconsellar; de dos camins vulles tirar la millor via.
De axo, que Deu vol ordenar, no vulles tu per cert cercar, mes vulleslo regraciar de axó quet dona.
No vulles jurar falsament, ni per diners fer trahiment, ni fies massa de vestiment, que burell sie.
A la Iglesia vullas anar, pera Deu, y los Sants pregar, y si ohiràs predicar tantost asseute.
Si has fillas á maridar, y has que las pugas donar, donals marit, y sens tardar vajen defora.
No vulles ton argent gastar per á ta filla maridar, que per ella exalsar tu fosses pobre.
Totes coses ab llur sahó, per guerra se desfá maysó: no bates te muller sens rahó, car à Deu pesa.
Encara fill te vull pregar, á tort no la vulles reptar, car à vol la farias tornar com à desesperada.
Fembra es aparellada de fer la cosa vedada, mes que mes cuant es irada, que res no guarda.
Davol fembra no deus fiar, ni amor li vullas mostrar: si tal consell tu poràs far, be seràs sabi.
Fembra engayná á Salomó, Adàm, David, y Samsó; ó fill, si Deu te pardó, no fies de ella.
Fembra es cap de pecat, arma del Diable malvàt, y gitament del sant Regnàt: axo diu Origines Profeta.
Temps de vendrer, temps de comprar temps de fugir, temps de alcansar: sabi es lom qui sab templar la sua ira Lom fa cosa cuant es irát, aprés son penit cuant es tornàt: cuant lo seu seny es reposat li apar mal feta.
Si tu ets pobre, y hauràs molts fills, à tots heretaràs, algun bon Art los amostraràs per passar llur vida.
Castigals mentres son pochs, y allunyals de mals jochs, creixeràn cert, y no badochs ab poca despesa.
Si labre gran vinclar voldràs, abans quel vincles lo trencaràs: del poch feràs lo que voldràs, vet bon exemple.
Qui be farà, be trobarà: qui mal farà, mal trobarà; cascun son feix aportarà en laltre segle.
De tot ton cor Deu amararàs, y los seus Manaments observaràs: à ton prohisme no faràs ningun damnatge.
Lo dols parlar creix los amichs, llengotejar fa enemichs: fes que los pobres, y los richs, amichs te sien.
Lo parlar no es sino vent, perxo fill te be esment: si vols tractar ab la gent nols girs en popa.
Los jochs honestos tu usaràs, de jochs de daus te guardaràs, ja may bon manto portaràs mentrel seguescas.
Membret fill que tingas cura de beurer lo vi en masura, car secret may no atura ahon lo vi regna.
Mes val pa aixut ab amor, que gallinas ab rumor: à tots parents faràs honor, aixiu diu lo Sabi.
Honra à ton Pare tant com post, dali del teu, sin hauràs obs: semblantment per cumplir tots vots, fes lo mateix à ta Mare.
Si vols viurer llongament, siesli molt obedient, no hisques de llur manament, lo cual just sie.
Si a mal home te acostarás, si mal fa, tu al compraràs: en vil abre no trobarás fruyt, que bo sie.
Per tu no sie menyspreat contret, manxól, ni afollat: mes lloa à Deu, que ta guardát de semblan cosa.
Vulles tot temps dir veritat de axó quet será demanàt, ni en cas de necessitàt pots dir falsía.
Vulles apendre un bon castich, no moges brega ab home rich, si tu ets pobre, y manich lo plet perdries.
Diners de tort fan veritat, y fan de Jutge Advocát, lom sabi fan tornar horàt: puix de aquells hajes.
Diners fan bé, diner fan mal, diners fan lome infernal, y fan lo Sant Celestial, segons dells usa.
Diners fan bregas, y rumors, y vituperis, y honors, y fan cantar los Predicadors Beati quorum.
Diners alegran los infants, y los Frares Carmelitans, y fan cantar los Capellans à las grans Festes.
Diners al magres fan tornar gorts, y fan tornar lledesmes los borts: si diuhen jas à homens sorts, tantost se giran.
Diners tornan als malalts sans: Moros, Jueus, y Christians, deixen Deu, y tots los Sants diners adoran.
Diners fan vuy al mon lo joch, y fan honor al molt badoch, al qui diu no, li fan dir hoc: vejau miracle.
Si vol haver be, y no dany, te per advocat à S. Joan, moltas cosas per ell se fan en aquest segle.
Tant com pots vulles esquivar de mal just diners aplegar, car tos hereus may alegrar no sen porien.
Si de mal just vindrà lanyell, cer mal profit farà la pell: guardat de anar à mongibell tot nu sens brages.
Fill meu manté castedàt, puix dels teus vots est lligàt: si tenir pots virginitat, millor serie.
De mal de altri no hajes plaher, car diu lo Sabi, y es ver: moltas voltas lo vaixell sencér se romp, his trenca.
A cascú darás lo dret seu, segons que diu lo Fill de Deu: car tal masura com faréu vos será feta.
De amich reconciliát, y de vent, que entra per forat, y del que va simple com lo gat de aquell te guarda.
Daxó que te ha encomenat Deu fesne part al pobre seu: á Frare Menor, y á Romeu cuant te demanen.
Si no ets just á quiu darás, cert just es per quiu donarás, tu gran mèrit ne conseguiras, y ell gran pena.
Si tu ets rich, y tens molts bens, no vulles fiar del bon temps: te mesura, y estreny las dens cuant vols despendrer.
No menjes gallina, ni capó, menja llegum, y bon peixó: á las festes carn de moltó ton manjar sie.
Si tu tens fretura, y gran dany, si tens perdua, y no guany, recorte, que be, y afany tot se tresmuda.
Apres fortuna, bon temps fá; apres de nubol, bell Sol fá: cuant hom se pensa que plourá, lo Sol traspunta.
Tenir te vulles per pagat del que Deu te ha encomenat: nit tingues per desesperat.
si tens pobresa.
Guarda qui te menys que tu, y no heurás desplaher à ningu: de axó que Deu dona á cascú pagat se tinga.
A qui fa mal perdonaràs, y mal per mal may tornaràs: qui mal parla de tu detrás, par que por haja.
En tots fets no vulles cuytar, porieten seguir molt pesar: pren acort; y aconsellar de tot te vulles.
Estar en pau, es béll solás, del poch que has, content seràs: si tot ho vols, tot ho perdrás, romandrás pobre.
Pa alis fa mal ventrell, axo es exemple, y consell, no deu hom res obrar per ell fins llevat sie.
No guarts à qui servey feràs, mes aguarda á qui desplaurás, servir te poría en son cas, segons ta obra.
Per molt que fassas gran pecat, not tingas per desesperat, car nostre Senyor ha pietat de hom qui peca.
Qui lo seu pecat plorará, Deu beneyt li perdonará tantost, y no si tardará diu lo Profeta.
En tu nol vulles amagar, ves tantost á confessar, y la penitencia vulles far, quet serà dada.
No hajes pór cuant te moriràs, car la Verge trobaràs, que devant son fill la veuràs agenollada.
Devant lo Pare poderós veuràs lo Fill pregar per nos, mostrant lo afany que hagué per nos y la llansada.
Y la Verge, quil alletà, las Mamellas li amostrarà, per nosaltres pregarà: Sant Bernat ho recompta.
Ab tot axó not deus fiar, de be en millor deus obrar, car es just, y voldrà far la dreturansa.
Fill meu, tot axó, quet he dit, vulleslo metre per escrit, y guarda que not oblit la mia doctrina.
Si axo quet he dit serveràs, gran profit ne conseguiràs, devant de un Rey parlar poràs moltes vegades.
Aquest Llibre jo he dictat, perxó que si ets demanàt de algun fet, sies informat de la resposta.
Y no le dictat en Llatí, perque lo Vell, y lo Fadrí, Lestranger, y lo Cosí, entendrel puguen.
Llegidor; precte humilment, si hi veus algun defalliment, que per tu be, y llealment esmenat sia.
Y si vols saber mon nom Fra-Anselm me apella hom, y Turmeda sobre nom, tots me ajustan.
Axó fou fet lo mes de Abril, temps de primavera gentil, noranta set tres cents y mil llavors corrien.
Prech à Deu Omnipotent que nos ha criat de nient, que lo nostre habitament en Paradís sia. Amen.
Commemoració de Sant Miquel.
O Princep molt gloriós Miquel, Duch de las Celestials Companyias, Receptor de las Animas, y Vencedor dels mals esperits: aprés Jesu-Christ, Regidor maravillós de la Santa Iglesia, de gran excellencia, y virtut. Deslliurans, Senyor, à Tu clamants, de toda adversitat, y fesnos aprofitar lo teu preciós Ofici, y molt digna pregaria.
℣Prega per nosaltres molt Benaventurat Miquel, Princep de la Iglesia de Jesu-Crist.
℞Perxó que siam dignes de las suas promissions. Amen.
SURGITE MORTUI VENITE AD JUDICIUM.
Mira fill ab gran cobdici los versos de la Sibila: Al Jorn del Judici pera qui ho haurá fet servici.
UN Rey vindrá Perpetual: vestit de nostra carn mortal, del Cel vindrá tot certament, per fer del segle jutjament.
Ans quel Judici no será, Un gran senyal se mostrará, lo Sol perdrá la resplandor la terra tremolará de por.
Aprés se badará molt fort, amostrantse de gran conort, la ammunió dels crits, y trons de les infernals confusions.
Del Cel gran foch devallará, com á sofre molt pudirá, la terra cremará ab furor, la gent haurá molt gran temor.
Aprés será un fort senyal de un terratremol general, les pedres per mitg se romperàn, y les montanyas se fondràn.
Llavors no haurà hom talent de or, riquesas, ni argent, de res no haurà desitg, sino tan solament de morir.
De morir seràn llurs talents; llavors esclafiràn les dens, no haurà hom qui no plor, tot lo mon será tristor.
Los puigs, y plans seran iguals aqui serán los bons, y los mals, Reys; Duchs, Comptes, y Barons, que de llurs fets darán rahons.
Aprés vindrá terriblement lo Fill de Deu Omnipotent, que los morts, y los vius jutjará, qui be haurá fet, allás veurá.
Los infants, que nats no serán dins en las mares cridarán, y dirán tots plorosament: ajudans Deu Omnipotent.
Mare de Deu pregau per nos puix sou Mare de pecadors, que bona sentencia hajám, y Paradís posehiám.
Vosaltres tots qui me escoltau, devotament á Deu pregau de cor ab gran devoció, quens aporte á salvació.
ORACIO DEL ANGEL CUSTO di, y molt devota y profitosa.
O Sant Angel meu, á tu me ha donàt Deu quem defenssases, y á be me aportases, é jo te injurié en gran manera, cometent moltes, è innumerables nequícies: Precte, que per molt que jo peque, quem vullas defensar; de manera, que per tu sie guardat, y defes ab aquella espasa victoriosa que supernalment te es donada confonent á mos enemichs, confortant las mias forses; de manera, que estan aixi guardat per tu, puge esser salvo, y segur de tots perills. Amen. ℣Molt preciós Angel meu, pregau per mi.
℞Y defensaume contra las malicias del enemich.
OFERIMENT. Deu Omnipotent, Criador de totes las coses, que per la tua inefable bondat has volgut deputar á la custodi humana aquella molt noble substancia, y natura Angelical: Precte molt, quem fasses gracia, que aquella, y lo meu Sant Angel aixiu tinga en sa reverencia, que meresca per aquella vencer, y ser defés de tots mos mals, y tentacions, per amor del teu Fill Jesus, Glorios, Deu, y Redemptor nostre. Amen.
DE SANT ROCH CONFESSOR.
Antiphona.
AVE Roche Sanctisime, nobili natus sanguine, Crucis signatur schemate sinistro tuo latere: Roche peregré profectus, pestifere morbis tactus curasti mirificé tangendo salutiferé. Vale, Roche, Angelicæ vocis citatus famine obtinuisti deificé, á cunctis pestem pellere.
℣Ora pro nobis Beatæ Roquæ.
℞Ut à morbo epidemiæ liberemur. ORATIO Omnipotens sempiterne Deus, qui B. Rochum, famulum tuum peregrinantem, infirmis de epidemia servientem, eodem morbo laborantem Angelo ei nuntiante, ab ipso ipidemiæ morbo liberasti: Præsta quɶsemus nos famulus tuos ejus intercesione ab ipsa peste, & ad omni malo, atque adversitate liberari. Per Christum, &c.
DE SANT SEBASTIA MARTIR.
Antiphona. O Quam mira refulsit gratia Sebastianus Martyr Inclitus, qui militis portans insignia, & de fratrum palma solicitus confortabit corda trementia verbo sibi collato Cɶlitus!
℣Ora pro nobis B Mr. Sebastiane.
℞Ut mereamur pestem epidemiæ illæsi pertransire. ORATIO.
Deus, qui Beatum Sebastianum Martirem tuum in tua fide, & dilectione tam ardenter solidasti, ut nullis carnalibus blandimentis, nullis tyranorum minis nullisque carnificum gladiis, sive sagittís, á tua cultura potuit revocari: da nobis miseris peccatoribus, dignis ejus meritis, & intercessionibus, in tribulacione auxilium, in persecutione solatium, & in omni tempore contra pestem epidemiæ remedium, quatenus possimus contra omnes diabolicas insidias viriliter dimicare, mundum, & ea, quæ in mundo sunt, despicere, & nulla ejus adversa formidare, ut ea, quæ te inspirante desideramur, valeamus fɶliciter obtinere. Per Dominun nostrum &c.
DEVOTA ORACIO, QUE DEU dir cualsevol Christiá, ó Christiana, cada jor cuant se lleva del llit, y es de molta virtud, y propietat.
LLevat es lo Senyor del Sepulcre, qui per nosaltres fonch crucificat en la Creu. Tu Deu lo Pare, pui per nosaltres pecadors has volgut, que lo teu Fill Jesu-Christ sufrís mort, y passió en Labre de la Vera Creu, perque tots fossem deslliurats del poder del enemich: atorgans, Senyor gracia, de remissió. Amen.
LAUSDEO.