Nombrosas son las obras d' aquet célebre poeta lírich. Ausias March escrigué Cants d' Amor, de Mort, y un Espiritual. Ditas obras van ser en temps y perfecció lo completament de la poesía valenciana, com la estátua que corona un monument, reasumint en ella totas las bellessas del art, y donant al mut conjunt animació y vida, com si fos la paraula que demostrés son carácter y fat. Lapoesía valenciana, que no obstant son llarch predomini no va tenir altre período que 'l de sa sencilla y dolsa infantesa, sense aconseguir formas mes rigurosas y virils, arribá á son breu apogeo en los escrits d'Ausias y adquirí en ells una correcta consició y sontuiguda energía, que 's lo privilegi de las obras del art per sobre las de la inspiració, quant una y altra s' ajuntan ausilianse en lo grau convenient, mes enllá del que sols regna lo conceptisme y depravació del gust quant l' art predomina sobre la natura y l'aufega entre mitj d' adornos y capritxos. Nostre autor fou sutilat, no ab aqueixa sutilitat material, plena de joçhs de paraulas y de bonicoyas descripcions, sinó ab la sutilitat metafísica dels segles mitjos, que 's per en los abims del pensament; sutilitat un temps tant menyspreufiada, á la que algu nas modificacions y precindint de sos abusos, se sent la necesitat de tornari. Los delicats Aristochs, qu' estiman las obras per la correcció y regularitat de formas, y lo diamant per son puliment artificial, poch ó res trovarán en aquestos que criticar en lo llimat del llenguatje, en lo noble de las imàtjes, en l' igualtat de tó, en l' energía y la suavitat de versificació, reunidas en un idioma qual abundó de monosílabos y diptongos es tan faborable á la primera com dificil á la segona; ni veuran en ellas las desigualtats y caygudas que tant deploran en altres genis mes grans, perque Ausias es poeta sempre que se 'l compren, y quant no, se sent que 's nostre pensament el que no te forsas per seguirlo en s'elevació, y que sa confusió, diferenta de la que sols es recurs de la lleugeresa ó defecte de la impotència, enclou veritablement grans pensaments. Podria compararsel á un ángel, que balandrejant en son val, si apareix sol com un punt fosch quant s' aixeca per l' atmosfera, sempre que s' acosta un xich envers la terra se 'l veu hermossísim per los brillants colors de son ropatge y l' armoniós bátrer de sas alas. ¡Per quants miliars de versos hem pacat nostra mirada sens interés ó indiferents al llegirlos la primera volta, que després á la segona lectura nos han semblat los mes ben fets y sublins!
Molts, y no sospitosos escriptors, han concedit á Ausias March lo nom de Petrarca Valenciá; per una part, aceptant la gloria que li pertany de tant honorifica comparació, no puch deixar pasar un concepte que enclou, á nostre entendre, inexacte, el de son parentiu y semblansa. Entre-mitj d' aquells que á la idea de posterioritat d' un autor á altre juntan infaliblement la d' imitació y fan de la dessendencia dels poetas una sencilla qüestió de cronología, s' ha discutit molt sobre qui dels dos, del italià ó del valenciá, habia sigut precedent en época, com per resoldre qui habia ó va ésser lo model; discusió inútil per aquet objecte. Col-loquém à un y altre en lo lloch que 's vullga, cambiém sa posició ó allunyemlos; Petrarca, crech, qu' hauría sigut sempre Petrarca, y Ausias sempre Ausias. No vullch pas dir qu' aquest no tingués coneixement de las obras del Dant, qual Divina Comedia 's trobava des molt temps traduhida per Andreu Ferrer en vers catalá, y sobre tot, quant los grans coneixements y viatges de nostre poeta, no l' haurian deixat de saber un nom, encar tos menys célebre que 'l de son inmortal antecesor, qual fama, con la llum del sol, habia atravessat per totas parts. Sabut es lo vinclé que uní com á familias amigas als poetas provensals y toscans, quant degueren aquets al estudi dels primers y ab quant entussiasme aculliren aquells los miracles del geni ab que sos deixebles los habian superat; pero del natural coneixement á l'imitació hi ha gran diferencia. Abdós, Ausias y Pe, feren un cult del amor, abdós tractaren un mateix asumpto ab formas semblantas; ¿qué més? l' un compongué cants d' Amor y de Mort, l' altre dividí sas cansons en dos parts, las que feu durant la vida y durant la mort de sa estimada; la analogía no pot esser mes complerta: pero si presidimt de las formas y del cos de l' obra, nos enlayrem á altra cosa, mes gran, la del esperit que l' aníma y qu' ha precidit á sa formació, veurém en tosdos homes, dos principis molt diferents. Petrarca descriu l' amor en sos efectes; Ausias s' esencia y orige: l' un distingintlo ab dificultat de s' estimada, sols lo veu encarnat en sas formas; l' altre fixa en ell sos ulls d' áliga, sorprenentlo cara á cara, sens cap forma, ab tota s' abstracció: lo nom de Laura se troba en tots los versos del poeta; Ausias una sola volta anomena á Teresa, y encar no se sab que fos aquesta sa estimada, sino vingués ha comprobarho la tradició. L' amor de Petrarca té arch, va en los ulls tapats y porta satgetas; es encar l' amor d' Anacreont; no 's lo element de vida ó de mort, lo sol resplantdent ó la flama qu' il-lumina á nostre trobador. Los versos del poeta toscá tenen lo reflexo seré y blavench del cel de sa pátria; y si acás las llágrimas guaytan á sos ulls, devallan suaus y sens fel, sens obstacle ni violencia, com un candalos riu sens escuma: Petrarca no ha dit com Ausias: «Cuit esclatar mentre mon ull no plora.» Afegim que Petrarca fou lo primer, que cantant uns ulls y uns llávis, y desfent aixís la figura de s'estimada, doná comens á aquella fatal idolatría que tants versos bons y dolents feu malbé en incens, y que materialissant y multiplicant ab lo temps lo nombre dels deus, pará en adorar cosas mes dolentas que las sebas d' Egipte; qu' ha sigut lo primer en celebrar las miradas, los desviaments, los purs favors de sa estimada, y heuse després lo celebrar altres los fingits desdenys, lo enjugassarse ab las robas, lo robo de la cinta, la permuta de las flors, y las gelosias, y lo regraciar, y los balls, y las riallas y tanta magurrafa mes ó menys ignocent, qu' han sigut per tants segles una mina inagotable; heuse aquí lo escussar sens adonarsen, las vestiduras de la respectable madonna, fins deixarla en lleujera túnica de pastora, y fins escampar per l'ayre sos cabells escapats dels modest vel. ¡Oh! sens dupte semblarà Ausias à alguns fret ó reservat, trist ó content, sens esplicarmos lo per qué, enamorat sens transmetrems las dimensions del rostre de s' estimada, sens una paraula dels árbres, ni la frau, sens mes nom que son cor, ni mes accent ni música que sos batechs! La dessendencia de Laura ha sigut nombrosa; à ella pertanyen la Nice de Metastasio y la Filis de Melendez, y altras moltas, qual nombre sols se contaria per lo d' autors d' eglogas ó de cansons; rassa cada volta mes degenerada, quals accesos ab injusticia se oposarán á son primer y noble model, donchs res conservan de sas faccions. L' amor d' Ausias March no ha tingut descendencia, sino se li atribueix com á tals eixos amors de nou ceny, desastruchs, ardorósos, no comprésos, que si se li semblan un poch en l' expresió, son indiferents en son orige y sentit; pero tals fills no l' honrarian: mellor estan aixís ab sa puresa. Mes no 's crega que desitjem rebaixar ab aquestas refleccions la superioritat que se li dona á Petrarca, sobre Ausias, ni péndreli la corona del capítoli; parlem no tant literària com moralment, atenent á las ideas mes bé que á la forma mes ó menys poética que hi tenen: tosdos estimaren molt, y estimaren ab un amor digne del lloch y de la diada en que va neixer, donchs per un etzar y com ja hem dit, abdós s' enamoraren en l' esglesia un divendres sant; pero á nostre entendre, Petrarca cantá la mitologia, y Ausias lo misticisme del amor.
IV.
Duptem que de ningú altre poeta s' hajan fet mes coleccions de versos que los d' Ausias March. D' ells, que sapiguem, existeixen códichs en la biblioteca del Rey, del Duch de Medinaceli, de Valencia; duas copias més modernas, fetas en 1541 y 1542 per Pere Vilasaló, una de las quals existía en poder de Mr. Tastú, de qui sabem que tenia reunits molts materials pera fer una nova edició de sas poesías, y altra, segons Perey Bayer, en la biblioteca Escurialense. Se troban ademés continuadas sas obras poéticas, en tot ó en part, en los Cansoners de París y Zaragoza, y en la que poseheix lo distingit escriptor don Marian rian Aguiló. Mes tart, 1546 van esser altra vegada compaginadas las obras d' Ausias March en un manuscrit, fet segons diu don Lluis Carroç en un prólech fet del mateix, segons alguns antíchs códichs y las dos edicions fetas en Barcelona en 1543 y 1545.
Existeixen algunas traduccions de nostre poeta, unas qu' han vist la llum pública, si be son rarísimas las edicions hont se troban, altras duas que encara son inéditas, alguna de las qual no se sab ahont es. Es la primera la del celebrat humanista valenciá Vicens Mariner, que transformá los cants d' amor d' Ausias en elegants y facils elegías llatinas. Aquesta traducció fou donada á la estampa en Touruay en 1633 en 8." per Lluis Pillhet, ab altras obras en prosa y vers del mateix traductor. L' original de ditas traduccions, juntament ab altres escrits del esmentat humanista, existeixen en la Biblioteca Nacional de Madrit, marcadas ab las lletras F. J. y lo n.° 19.
Traduireu també, encar que ho ab molt acert, los versos de Ausias á la llengua de Castella Baltasar de Romaní, y després lo conegut novelista Jordi de Montemayor. La traducció del primer, que conté los cants de mort y los morals y l' espiritual, y solsament vint y sis dels d' amor, sens dupte perque no contenía mes lo códich que, segons ell mateix diu, va trobar entre una munió de papers seus, fou impresa en Valencia per Joan Navarro en 1539. La traducció de Romaní deixa molt que desitjar. La de Montemayor va donarse à la estampa en 1560, essent aquesta mes estimada per los intel-ligents que la de Romaní, no obstant tenir alguns defectes é inexactituts.
També farém menció d' altras duas degudas l' una á Joan Pujol, prebere de Mataró, y l' altra del doctor don Arcis Aranyo y Onyate, prebere de la esglesa de Sant Miquel de Valencia.
Respecte á las edicions de las obras de nostre poeta, son la ja omentada de 1539; altra del mateix any y de la mateixa ciutat; duas de Barcelona per Cárles Amorós, una de 1543 y la segona de 1545; altra de Valladolit del any 1555; altra emprentada per Candi Bornat, també de Barcelona, en 1560, que 's la mes correcta; la que 's te per la primera edició de la traducció de Montmajor, donada á la estampa, segons creu lo senyor Salvá, en lo mateix any de 1560; á la qu' el segueix, segon alguns bibliófilos, altra de Zaragoza de 1562; y per fi la de Madrit, en la qual se feu la segon edició de las traduccions en ella reunidas d' aquell poeta y de Romani. En 1864 nostre estimat amich y Mestre en Gay Saber D. Fransech Pelay Briz, á qui tant deuhen las lletras y la poesía catalanas, doná á la estampa en Barcelona una nova edició de las obras del elegant poeta, ab variants tretas de las diferentas edicions que pera editaria va tenir al devant, enriquida ab un fracment que conté alguns cants de la traducciò de Montemayor y vocabulari que, pera aclarar l' original, publicà Joan de Ressa.
__________ __________ Cap mes noticia podem afegir á lo que han dit fins aquí de la vida y obras de Mossen Ausias March, nostres mes distinguits escriptors catalans, valencians y mallorquins, donchs, encar que hém regirat diferentas obras no hém trobat mes noticias que las citadas.
La organisació de Lo Rat Penat, Societat d' Amadors de les glories de Valencia y son antich realme; la restauració dels Jochs Florals portats à cap per la mateixa, y la noble afició, despertada entre mos compatricis los distingits poetas y escriptors valencians, á trobar y escriurer en nostra llengua pàtria, n' es lo que m' ha mogut á donar publicitat á las obras del famós y elegantíssim poeta Mossen Ausias March. Al donarlas novament á llum, he fet tots los possibles pera que la rempresió fos feta ab coneixement y correcció revisant cuydadosament lo text ab las diferentas edicions y manuscrits que he tingut al devant y que m' han facilitat distingits escriptors y amichs aquins desd' aquí los dono las gracias, puig sense l' ajuda d' ells no hauria pogut dur á cap mon pensament y mon ideal de molts anys, ideal que va també unit al pensament de aixecar en Valencià un monument al gran poeta, á qual realisació empleyaré tota ma activitat, y los anys que 'm restan de vida.
¿Trobará echo aquest pensament en lo cor dels valencians? Creyem que sí y aixís ho esperem.
Francesch Fayos Antony.
ÍNDEX Cants d'amor Estramps Esparças Demandes Cants de mort Estramps Cants morals Estramps Cant espiritual Estramps