da per la sang de molts sants màrtirs que en ella prengueren mort per amor de Jesucrist en temps que era de infels, especialment lo benauirat monsènyer sent Vincent, e aprés, dos frares sants qui prengueren martiri e mort en la Plaça de la Figuera per lo darrer rei qui fonc sarraí, qui estec apellat Zeit e Buzeit, lo qual sarraí dix, aprés que ell fou crestià, que los dits sants màrtirs li profetizaren, ans que morissen, que ell morria crestià. E los dits sants màrtirs jaen enla església de frares Me- nors de Terol en una caixa pintada posada a la paret sobre lo preicador on preiquen.
Per raó de les dites gràcies e privilegis de aquesta beneita terra, presumim que ella és estada habitada quasi del començament del món, ço és de Jafet, fill de Noé, ençà. Car com de totes les ciutats notables sapiam qui les edificaren e aquells qui les començaren, emperò de aquesta ciutat no trobam res an- tic, per què apar que quasi no és memòria d'ella com és estada habitada.
La trenta una és que aquesta ciutat e aques- ta terra és molt noblement poblada de nobles viles e bones, e llocs e castells, e de polides alqueries, e de bons conreadors, e molta bo- na gent de paratge, e de grans dignitats cle- ricals, e de molta persona santa escampada de ça de lla, e hoc encara de poble bé aveat a seguir l'ofici eclesiàstic e sermons, e a fes- tivar e a solemnizar qualsevol cosa quan se 20 25 30 IO 20 25 30 Regiment de la cosa pública 35 deu fer. Hoc encara és apta a servar altres bo- nes ordinacions qui toquen la temor de Déu e bona consciència.
La trenta e dues és que aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengúes que li són entorn, e de cascuna ha retingut ço que millor li és, e ha lleixats los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres, e ha presos los millors. È no res menys, trobarets dins aquesta beneita ciutat qui us pot ense- nyar les principals llengues del món, així com son llatí, hebraic e morisc.
CONCLUSIÓ DE LA DITA LLETRA Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al cos- tat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es no- mena poble valencià. E per aquestes mateixes raons és digna Cosa que la ciutat qui és cap de tot aquest regne haja nom València, que aitant vol dir com ciutat de valor e ciutat que per excel'lència val e ha valgut e valdrà ab la ajuda de Nostre Senyor Déus fins a la fi del món. E jatsia que en altres partides del món haja viles e ciutats així apellades, emperò 36 Francesc Eiximenis aquelles e d'altres terres com parlen de equesta nostra reverent ciutat, tostemps per axcel'lència hi ajusten dient eValència la gran.
Per aquestes raons no ha sufert Nostre Senyor que sia posseida per infels, ans la ha do- nada a crestians per tal que tant nobla terra sia posseida per aquells qui hi glorifiquen e hi confessen Déu totpoderós. Per aquesta raó lo molt alt senyor rei d'Aragó en Jacme, de bona memòria, com la hac tolta a moros la dotà en especial estament, així com veets a uull si pensats com lo senyor bisbe de aquesta ciutat en son capítol, e altres ecle- siàstics, hi són notablement dotats. No res menys, lo dit senyor dotà ací lo braç setglar de lleis e de furs especials que no han altres pobles del regne. È per aquesta raó plac al dit senyor e als seus succeidors de nomenar sa pecúnia qui s'apella abarceloneses,, per altre nom: és que en regne de València hi fos dita de cereals de Valèncias, per les damunt dites causes e raons. Car la barcelonesa és aquella que ha senyal de creu tesa, mas la real de València és aquella que ha senyal de ram, segons se pot veure en la moneda menuda corrible, en la qual ha assats de cascuna de aquestes monedes, e dien los moneders que lo real ha qualque avantatge a la barcelonesa.
Encara, en especial, per la gran fealtat e llealtat, per la gràcia de Déu, que en aquesta 20 25 20 25 30 Regiment de la cosa pública 37 ciutat trobà lo molt alt e reverent príncep e senyor qui es hui en Pere, rei de Aragó, quant la dita ciutat fon perseguida e diverses vega- des assetjada per l'alt en Pere, rei de Castella, ça enrere, ordenà lo dit senyor regnant, que la ciutat aquesta sia apellada ciutat real e coronada, e manà encara que lo senyal de aquesta ciutat, per nota de singular llealtat e per memòria perpetual a dar als segients, Sia coronat ab corona real i en les lletres reals, com se nomena rei de València: que' sobre lo dit vocable qui és València, sia feta corona ab la ploma de mà pròpia del senyor rei escrivint, a dar a entendre que ell aquí confessa que aprés Déu ell és rei de la ciutat, e per la gran llealtat e cordial fealtat que aquí trobà en lo dit temps damunt expressat.
Com, doncs, senyors meus molt honora- bles e reverents, Déus vos haja comanada tan noble terra, e tan alta ciutat, e tan gloriós poble e tan endreçats habitadors, verdadera- ment fort vos deuríeu esforçar de vetlar en son bon regiment, per tal que conservets les nobleses que Déus hi ha posades e les façats créixer quant en vosaltres serà, e que per vosaltres valla més e creixca la valor de Va- lència, que tant val, e que Déus ha feta de tanta valença a sos fills e valedors, que no se'n trobe altre que a ella puixa valer ni ab qui es puixa acomparar en totes les sues va- lies e trespassants valenties.
38 Francesc Eiximenis Per què, senyors meus, plàcia-us, de tot en tot, ab tot vostre cor e de tot vostre poder de atendre a aquest alt ofici al qual Déus vos ha elegits: treballar sàviament e coratjosa per mantenir e per millorar tant singular comuni- tat e tant real cosa pública, e darets gran exemple de vosaltres mateixs a tots aquells qui vostre regiment veuran, e us procurarets a vós e als vostres, per tostemps, gran nom e fama e corona, e induirets los vostres succes- sors qui aprés vendran, a fer semblants coses, per les quals coses guanyarets grans mèrits envers Déu. Per què pens en especial vostra paternitat e providència que per lo diligent treball del vostre bon regiment vos és per Nostre Senyor Déus promès e per l'Esperit de veritat, parlant per lo sant profeta Ísaies, guardó que ull de hom no ho veu ni orella no ho oi, ni en cor de hom no puja ni en aquesta mortal vida se poria esmaginar. E sens dubte digna e justa cosa és que puix que aquells regidors qui mal regeixen la comuni- tat, sobre tots altres portaran penes e tur- ments, així com llegim (Sagientiae, XII) que així aquells qui noblement, sàvia e profitosa peixen les ovelles de Déu per llur bon pasto- ratge e diligència paternal, que hagen sobre los altres en paradís guardó.
E per tal, senyors meus molt reverents, que aquest petit tractat haja millor orde en Si, e aquell qui el llegirà puixa pus fàcilment IO I5 20 25 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 39 trobar les matèries que ací són, he posades al començament les rúbriques segients que de- claren per orde la continència dels capítols, e de tot lo tractat aquest, en breu summa.
(Segueix la Zaula dels capitols de tot lo dltbre.)
CAPITOLI QUI POSA QUÈ ÉS COSA PÚBLICA Primerament, doncs, ab la ajuda de nostre Salvador, havem ací a veure què és ne què vol dir cosa pública. E sobre aquesta matèria notareu les segiients quatre proposicions.
La primera sí és que cosa pública és alguna comunitat de gents ajustades e vivents sots una mateixa llei, e senyoria e costumes, si es vol aital ajustament sia regne, o ciutat, o vila, o castell, o qualsevol semblant comunitat que no sia una casa sola. Per què apar que ajustament domèstic qui és d'una casa sola, ne part d'alguna comunitat no és dita cosa pú- blica en aquella comunitat, on és part, ans és dita cosa particular, o personal o pròpria, e ai- xí ho posa lo filòsof parlant d'aquesta matèria en la sua Politica.
La segona és aquesta: que cascuna aital 40 Francesc Eiximenis comunitat deu ésser composta de diverses persones ajudants la una a l'altra segons llurs necessitats. Açò apar per tant car com lo lli- gament de cascuna bona comunitat haja a és- ser unitat e benivolència dels habitants e sia fundada e lligada en amor e en concòrdia, e Cascú no puixa haver de si mateix ço que ha mester, per tal és necessari, per Conserva- ció de la comunitat, que la u ajut a l'altre se- gons sa necessitat.
Item, per experiència apar que havem mes- ter moltes e diverses coses, així com menjar, beure, vestir e calçar, e així deles altres coses, les quals no pot cascú fer per si mateix. E per tal, en la cosa pública la un ajuda a l'al- tre venent-li què menjar, e l'altre venent-li què beure, e l'altre què vestir e l'altre què calçar. E així la u ajuda a l'altre, e en aquesta manera persevera la cosa pública bastada com la un ajuda a l'altre. Per tal havem (Pvouerbiorum, decimo octavo): Frater qui adiuuatur a fra- tre ciuitas firma, e vol dir que llavós és ferma e fort la comunitat de la ciutat quan la un aju- da a l'altre, així com bon frare ajuda coralment a son Írare.
La terça és que tots los hòmens de la co- munitat no poden ésser eguals. Apar aquesta proposició per la segona, car puix la un ajuda a l'altre segons son estament, així com diu la segona, com les dites diverses necessitats dels hòmens requeren ajudes de oficis no eguals, IQ 15 20 25 30 IO 15 20 25 30 Regiment de la cosa publica 4I apar que los hòmens no són eguals de oficis en llur estament.
E que així sia, que les necessitats dels hò- mens requiren ajudes ineguals, apar-ho, car la necessitat que requir que sia l'hom ajudat per justícia no és així egual a la necessitat que requir que l'hom sia ajudat en fam ni en set. Car a la primera necessitat ha mester aquell qui man- té justícia, així com és aquell qui té senyo- ria, e a la segona és bastant un pagès, o fla- quer o taverner, los quals no són eguals a aquells qui han a sostenir justícia, e així com dit és de aquest, així ho podem dir de molts altres oficis de la comunitat.
La quarta és que la cosa pública és com- posta sumàriament de tres estaments de per- sones, ço és, de menors, mijanes e majors. E aquesta composició aital és així com Un cos humanal compost de diversos membres, e ai- xí ho diu sant Pau (4d Romanos, XII): Sicut ix uno corpore multa membra habemus, omnia au- tem membra non eundem actum habent, ita mul- ti unum corpus sumus in Christo, e vol dir que així com diverses membres fan un cos qui han diversos oficis en l'hom, així diver- ses persones e oficis ajustats fan un cos e una comunitat, la qual és apellada la cosa públi- ca crestiana. E per tal, Víctor, parlant de aquesta matèria en lo seu tractat, volent en- senyar per quina manera la cosa pública era semblant al cos de l'hom, posa que en la co- 42 Francesc Eiximenis sa pública havia cap, e aquest és aquell qui ha lo regiment o senyoria, los ulls e les orelles són los jutges e els oficials, los braços són aquells qui defenen la cosa pública, ço és los cavallers e los hòmens d'armes: lo cor són los consellants, les parts generatives són los prei- Cants e informants, les cuixes e cames són los menestrals, los peus que calciguen la terra són los pagesos qui la colren e la exerciten per llur ofici tostemps.
CAPITOL II CoM PER EXEMPLE DELS MEMBRES DEL NOSTRE COS SE DEUEN AMAR AQUELLS QUI SÓN AJUSTATS EN FER UNA COSA PÚBLICA.
Aprés de açò lo dit doctor aporta a pro- pòsit la paraula de l'Apòstol al-legada tantost dessús, ensenyant com cascun bon hom de la comunitat és e deu ésser ver membre e viu de la cosa pública e deu haver la manera que membre viu ha en lo cos, en què viu. Car diu ell: eVeges lo membre viu en lo cors on és naturalment situat e atén quina manera té, e veuràs primerament que tanta és l'amor que té lo un membre chao a l'altre que la un ser- veix així diligentment a l'altre, que tot ço que aquell fa serveix als altres. Exemple n'havem IO 20 25 30 IO 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 43 car lo ull no solament veu a si mateix anant, ans encara veu al peu que no ensepec, e a la mà que vaja a obrar, e a tot lo cos que es sà- pia governar. Així mateix, lo peu no serveix solament a si mateix anant, ans encara serveix a l'ull, car porta'l lla on vol res veure o mirar, e serveix així mateix a tot lo cos e als altres membres porttant-los lla on volen anar. Així ma- teix, la llengua parla per servei de tot lo cos, ela boca menja per sustentació de tot lo COs, e si massa menja fa mal a tot lo cos, així com la error de cascun membre torna a mal de tot lo cos.
Semblantment, pots veure que si la un membre sofir mal, los altres se'n complanyen, Car si percuts a nengú en lo cap o en qualque altre membre se vulla, tantost lo braç s'hi pa- ra e li fa escut, e la boca crida ajuda e dóna senyal de dolor. É si a vegades, per ventura, un membre nafra a l'altre e li fa mal, lo mem- bre ferit o nafrat no demana venjança, ans tot lo cos està trist e es complany del mal que el membre nafrat haurà pres. Pots així mateix veure que un membre no ha enveja de bé ni de ofici de l'altre, ni jamés la un membre no el vol separar de l'altre, ans si la un membre és tallat del cors, tots los membres e tot lo cors tremolen, e s'esmaien e avorreixen aque- lla separació així quasi com a mort. dqQuè doncs4, diu aquest doctor, evolen dir aquests tan bells, e tan expressos e tan clars exemplis 44 Francesc Etximents que Déus ha a nós proposat del cos e dels membres, sinó que, per açò, cascú de nós, qui som membres, prengam eximpli de amar, e de zelar e de pugnar vigorosament, e semblant- ment per amor de tot lo cos, ço és, per la comunitat e per la cosa pública2:. E aquesta amor de la cosa pública donà a entendre sant Pau (4d Romanos, XII) quant dix: Multi unum corpus sumus in Christo, singuli autem alter alterius membra, e vol dir: quant nós, crestians, pensam que tots som una comuni- tat e un cos espiritual, del qual Jesucrist és cap, molt nós deu açò inclinar que la u ajut a l'altre, e tots ensemps a la cosa pública, així com en lo cos nostre veem que la un membre ajuda a l'altre. E açò conferma (Prima Corin- torum, XII) quan diu: Elexim ix uno spiritu nos omnes in unum corpus baptizati sumus, Ço és a dir aitant que lo baptisme nos ajusta tots en unitat de un cos qui s'apella cos crestià, lligat per una fe e per una esperança que ha- vem en un Déu totpoderós, per la qual cosa los nostres esperits deuen ésser tots uns en voler les coses qui es pertanyen a ver cres- tianisme, entre les quals és una aquesta de les principals, ço és, amar-la comunitat e la cosa pública.
IO 20 25 IO 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 45 CAPITOL III COM LA LLEI CRESTIANA ÉS NOBLE E FONAMENT PRINCIPAL DE LA COSA PÚBLICA, E COM ALGUNS HAN TENGUT LO CONTRARI.
Per les damunt dites paraules apar com sant Pau singularment informa los crestians a molt amar los uns als altres així com aquells qui sobre tota altra nació han llei de perfecta caritat, e qui més mena amor e més la ense- nya, e qui mills informa la cosa pública que nenguna altra llei que al món sia. E açò ense- nya monsènyer sent Agostí en la sua cinque- na homelia, on diu així: 4dQui vol veure les grans excel'lències de la santa doctrina evan- gèlica, atengue com ella ferma e lliga alta- ment tota la cosa pública, car aquesta esqui- va en los regidors tota injustícia, en los súb- dits irreverència, preica a tots humilitat, pa- ciència e pietat, haver en amor aital als al- tres com a si mateix e esquiva tota avarícia e tota inmundícia e malignitat.:,Qui, doncs, tan bé e tan ferm ensenya de fundar la cosa pú- blica com aquesta sagrada doctrina, e que tot mal esquiva, e mana tota virtut e tot ço que pot l'hom moure a amar nostre Senyor Déu e son proisme e a conseguir la glòria perdurablels 46 Francesc Eiximents E vol dir, per açò, que crestians sobre totes nacions del món, servant llur llei són les pus aptes gents del món, e les pus endreçades, a mantenir la cosa pública.
Per què deus ací saber que Marcel'linus, escrivint a sent Agostí (així com apar en la sua quarta epístola), sí entén a provar que la santa doctrina crestiana sí empatxa molt lo bon estament de la cosa pública, e prova-ho per tant car diu que preica lo Salvador (així com apar Matthaei, quinto) que negú no reta mal per mal, e esi negú et tol la tua gonella que li dons lo mantell, e que si nengú et do- na un bufet que li pares l'altra galta. Les quals coses, diu aquest doctor Marcel'linus, destrueixen la justícia de la cosa pública e fa- voreixen massa los mals hòmens e giten a te- rra los bons, la qual cosa és contra la santa Escriptura, que mana lo contrari, car manà Déu a Moisès en la llei (com apar Exodi, XXII): Malificos non patieris uimere, e vol dir que no lleixaràs viure los malfetors. Ell mateix (Deuteronomi, XXIV capitulo) mana: Quod mensura peccati plagarum modus peccati, evoldir que segons la mesura del pecat serà la quan- titat de la pena. E açò manà per tal que la co- sa pública fos conservada en bon estament, de què, diu aquest, se segueix que la llei evangèlica és contrària a bon regiment de la cosa pública com ço que ella mana és contra- ri a les dites coses.
IO 20 25 30 25 30 Regiment de la cosa pública 47 Segonament, argieixen alguns a aquest mateix propòsit: La llei crestiana aprova e con- sella virginitat, en menyspreu de les coses terrenals, si doncs, la cosa pública se gover- nava per aitals consells, segueix-se que la gene- ració del món tantost periria e que negú no treballaria per la vida present, e així cessarien tots los oficis e tota la policia dels estaments del món, de què es segueix que llavors ni serien cavallers, ni ciutadans, ni menestrals, ni neguns de aquells qui ara sostenen e com- ponen la cosa pública.
Tercerament, argileixen per aquesta mane- ra: Car, així com dien los presents romans, des- puixs que Jesucrist, e son vicari e sa llei han senyoria en Roma, no feren de llur prou, e dien que de llavors en çà la llur cosa pública és caiguda e els han venguts infinits mals da- munt, los quals recompta Salústius, en lo se- gon llibre, en los versos que comencen: Ur- bem futsse etc., qui serien fort llongs de recitar. Basta al pròposit que los romans són estats los majors hòmens del món e n'hi ha haiits molts de millors e de pus famosos, segons lo present cors de aquesta vida. E ara per la major part són dolents e malastrucs de cap a peus, en tan que mills aparen bandes, e vi- nyogols, e goliarts, o follarts, e gent de for- Ca, que no ciutadans de Roma. La qual cosa dien aquests que els és esdevenguda per tant quant les lleis crestianes hi regnen. Per 48 Francesc Eiximenis ————————————€—— ça ja qual cosa concloen aquests que la llei crestiana prejudica molt a la cosa pública e li és contrària.
CAPITOL IV Qui SOL LES RAONS FETES DAMUNT A PROVAR QUE LA FE CRESTIANA REPUGNA A BON ESTA- MENT DE LA COSA PÚBLICA.
Aquesta error ensenya sant Agostí ésser capital heretgia (en la damunt dita epístola V e en lo V llibre De Ja ciutat de Déu, en lo V capítol), e aquí ell ensenya la turpitud e la lle- gesa de aquesta error per diverses altres vies, les quals aparen en ço que ja damunt és dit e devem dir davall, ne les raons al-legades per Marcel'lí valen res.
Com diu en la primera que si la llei cres- tiana era servada, la cosa pública periria per defalliment de justícia, apar que diu contra veritat, e parla així com hom ignorant, car en quant manà lo Salvador justícia, que promès lo regne seu a aquells qui persecució sosten- drien per amor de justícia (així com apar Matthaei, V et XXIII), que preicà poderosa- ment contra los escrivans e fariseus qui desemparen fe e juí e misericòrdia. Per les quals coses apar que ell ne la sua doctrina no 20 25 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 49 era contra justícia, ne es segueix que si l'hom que pren ofensa ha paciència, que ja per això lo regiment de la cosa pública no deja tenir justícia de aquell qui fa la ofensa, car lo pa- cient, jatsia puixa lleixar la injúria personal, emperò no pot lleixar la injúria de la cosa pública, la qual se deu venjar per aquell qui és regent la comunitat.
Deuen encara pensar la virtut de la llei evangelical que és tanta, que si era obser- vada, ja llavors no hi caldria justícia contra criminosos, car lladoncs negú no pendria res de l'altre ne reteria mal per mal. Apar per quant llavors negun mal no seria fet jamés, ne Moisès no feu les dites lleis per aitals gents com aquelles que açò serven, mas feu-les per los mals, que els fos càstic. Car com diu sant Agostí ( epistola' I.4d Esicium, et sunt Pauli, Ad Thesalonicenses, II capitulo): Les propter transgressores posita est, e vol dir que la llei fon feta per castigar los transgressors €e aquells qui viuen mal. Per què apar la raó primera de Marcel'lí no ' haver negun funda- ment de res, ne prova contra la llei cres- tiana.
A la segona, quant diu que llavors cessaria tota la generació del món e tota policia, res- ponc-te e dic-te que, jatsia que lo Salvador en general haja consellat estament virginal, emperò Ell, qui Déu era, bé sabia que aquell estament pocs lo voldrien. E per tal dix ell 5 50 Francesc Eiximenis (Matthaei, XIX capitulo): Qui potest capere capiat, e volia dir que aquell estament era així alt que no el pendria nengú sinó aquell qui per especial gràcia sua n'hauria poder. Car com havem (Sapzentiae, VII): Non possume esse continens nisi Deus dederit, e vol dir. que negú no pot ésser cast, sinó per especial do de Déu. Com, doncs, aital gràcia no la done a tots, no ens cal tembre que per amor de virginitat totes les gents lleixen ofici de gene- ració humanal e estament de matrimoni.
Per aquesta mateixa via apar la solució a l'altre punt, quant diu que llavors, si los hò- mens menyspreaven riqueses, que no hi hauria policia ni cosa pública. Responc que aital po- brea e menyspreu elegir, ha ésser per gràcia especial de Déu, la qual no la dóna sinó a pocs, així com ensenya experiència, per què no ens cal tembre d'aqueixa part.
E posem que així fos de fet, que tot lo món se convertís a aquestes dues perfeccions, ço és a virginitat e a menysprear riqueses, ja per això no es segueix que entre aquells qui tals coses servarien no fos comunitat e cosa pública millor e pus excel'lent e pus virtuosa que no és ara entre aquells qui de present sostenen les comunitats. Car diversitat d'es- taments no fa cosa pública, com dit és, mas és a bellea de la cosa pública e a suportació sua, la qual suportació no seria llavors mester, ne així necessària, quant los hòmens de tots 20 25 30 20 30 Regiment de la cosa pública SI punts menyspreassen lo món e les riqueses e pompes sues, ans gran part dels oficis haurien a cessar. E plagués a Déu que ja fóssem en aital estament, car llavors la cosa pública estaria noblement e es poria mills regir a semblança de la cosa pública celestial, la qual és en sobirana glòria e virtut. E açò designa sant Agostí (segons que apar en lo segon llibre De la ciutat de Déu, en lo XIX capítol), jatsia que ans de la fi del món la misericòrdia de Déu farà aquesta gràcia a la terra: que aquesta cosa pública de present se regirà a semblança de aquella gloriosa comunitat de paradís, segons que sant Joan nos dóna a entendre (Apocalifsi, XXI) quant diu: Vidi ciuitatem sanctam lherusalem descen- dentem de coelo sicut sponsam ornatam uir0 suo, e vol dir que ell en esperit viu la santa ciutat de Jerusalem que aparia que fos devallada en la terra quant era llavors la terra santa, e ben regida, e endreçada e ben governada.
CAPITOL V Qui SOL AL TERCER ARGUMENT E POSA MOLTS MALS CONTRA LOS ROMANS, CONTRARIS AL PROPÒSIT Al terç argument, quant diu que los pre- sents romans dien que despuis que Jesucrist 52 Francesc Eiximenis e la sua llei senyorejà Roma no feren de llur prou, responc: Los presents romans qui açò dien no deuen ésser al'legats per testimonis en res de bé, com sien los pus celerats hòmens del món, així com posa sant Bernat (Ad Eugenium). E dic que aquestes paraules al'legades, e semblants, creu que diguen (car aitals les han acostumades de dir), car fills són de troians, catius e malestrucs, e parents de grecs, e gent arredoladissa, sense cap e sens enteniment, poble avolotat, ergullós, e pobre e malestruc, així com tostemps ho han dat a entendre per llurs males obres, los pecats dels quals los han portats a aquesta llegesa tanta que blasfemen lo Salvador, dients que per Ell e per sa llei fan mal de llur prou.
Mas dic-te que açò que ells apellen ells fer mal de llur prou, sàpies que ells pensen que sia fer de llur prou, que tenguen les ma- neres de viure que tingueren alguns de sos predecessors quant senyorejaven tot lo món, qui foren cruels tirants e qui per força sub- jugaren a si tot lo món sens tot dret e sens tot títol de justícia, qui foren grans robadors e idòlatres, plens de tota malvestat e sens tota virtut. Car diu sant Agostí que llur justí- Cia que tenien, ne los altres béns que aparia que fossen bé, no eren virtuts, mas solament havien imatge e semblança a virtut, car res que fessen de bé no ho faien per amor de Déu, ans ho faien per ufana e per pompa e 5 25 30 IO 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 53 —s—— per guanyar molta fama, jatsia que alguns dels hòmens nomenats amassen la cosa pública, l'amor dels quals valia poc, pus que ab Déu no havia rael.
Aital vida apellen ells fer de llur prou. Així com a hòmens orats e desesperats deu- rien abans tostemps plorar de les grans ofen- ses que han tostemps fetes a Déu e pijors que hòmens que al món sien. Car ja llur comen- çament fon hòrreu, quant llur primer príncep Ròmulus aucís son frare, e llur procés pijor, per llur gran tirania que ensenyaren a tot lo món, especialment als sants màrtirs, los quals quasi per tres cents anys perseguiren per tot lo món, e aprés, en la llur mala senyoria, car per los dits tres cents anys hagueren empera- dors hòmens malvats, e cruels, e tirans, e terri- bles e idòlatres contra Jesucrist. Lo primer d'ells fonc Cèsar August, sots lo qual llur valor e senyoria fon major e qui fon més nomenat que tots los altres, no contrastant que fos capital idòlatre e enemic de Déu e llejament tacat del pejor pecat carnal excessivament, en tant que no es deu nomenar ne dir, segons que llegim en la Martiniana. E aprés han tribulada la Església en temps de pau, més que altres nacions, car han fets e haúts anti- papes, així que tots són aquí creats, han morts llurs senyors eclesiàstics e setglars mol- tes o infinides vegades.
iE que encara presomesquen blasfemar lo 54 Francesc Etximenis Salvador, segons dit és dessús, que despuis que Ell hi fou rebut per Déu no feren de llur proul Cert, aquesta és tanta de pravitat que és maravella com per aquesta e per altres da- munt dites, e d'altres que davall diré, Déu no els posà en infern en cos ien ànima e tota llur terra se n'entràs en abís, així com feu So- doma e Gomorra. Mas creguen-me que temps vendrà que nostre Senyor Déu los toldrà la cadira papal e emperial e la mudarà en altre lloc millor, e vendran gents que trauran tots los cossos morts dels sants per tal que la ciu- tat aquella romanga deserta de tot bé.
E quant dien que despuis que reberen la fe de Jesucrist los han venguts molts mals, dic que ver se dien, emperò com dien que los dits mals los són venguts per tal com han cregut en Jesucrist, dic que dien malvestat e gran falsia e blasfèmia contra lo Salvador. E en parlar així tenen la manera dels jueus falsaris que, antigament, quant havien per llurs pecats qualque adversitat, deien que aquell mal los venia per tal com seguien nostre Senyor Déu e havien lleixades les ídoles. E si volen veure aquests quants de mals los vingueren ans que haguessen rebut Jesucrist, guarden lo poeta qui és apellat Juvenalis (Sadiza VI), en aquells versos que dien: Prestabat castas humilis for- tuna latinas quondam mec vicis contingi praua sinebat, etc. Semblantment, atén, si ells volen atendre a llur falsedat, aquí veuran que sens 20 25 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 55 comparació hagueren més e majors mals d'abans que rebessen Jesucrist que aprés que — l'han rebut, los grans mals que hagueren abans que coneguessen Jesucrist, dels quals mals parla Salústius en lo lloc damunt al-legat.
Atén encara los mals que sant Agostí (en lo tractat que s'apella De Excidio urbis, en lo V De la Ciutat de Déu, en lo V capítol, e de açò parlant ell mateix en lo terç llibre De Ja Ciu- tat de Deu, en lo XVIII capítol) diu que Haní- — bal, príncep de Africa, vinent en Roma contra los romans, tants cavallers los ocís que tres modians, ço és, tres mesures grans, foren plenes dels anells que foren trets de llurs mans, los quals tramès en Cartaina, qui lla- doncs era la principal ciutat de Africa. La qual cosa fou abans que los romans hagues- sen rebuda la fe de Jesucrist. Per què apar que los mals que llavors soferien no els ven- gueren per la fe de Jesucrist, així com llur pravitat al'lega, ne, per consegúient, los mals que despuis han soferts o sofriren no els vé- nen per Jesucrist ni per sa llei.
Nota que per res que dit haja dels pre- sents romans, ne dels passats, no ho entén a dir que els romans no hagen haúts molts no- bles hòmens e excel'lents en saviesa e en ar- mes e en amor de la cosa pública e en gran justícia e fealtat. Mas parle solament dels mals que han haiits, volent ensenyar que han lleixats hereters de llurs malícies, ço és, los 56 Francesc Eiximenis ———————————s romans presents, qui en llurs obres e paraules mostren que són sement de Canaan, engendrats de vibres, e tals que en res que diguen / no deu hom donar fe, no contrestant que en- tre ells n'haja alguns de bons.
CAPITOL VI QUE TOTA VICTÒRIA E FORTALESA DEVALLA DE Déu, E QUE LOS ROMANS AQUELLS QUI DEIEN LO CONTRARI NO DEUEN ÉSSER OiTS E, segons veritat, a tota nació és paraula abominable oir dir que pejor vaja a aquells qui serveixen Déu, que aquells qui el blasfe- men e li fugen, com tota gràcia e tot bé haja a venir de Déu e singularment Déu se incline a dar ses riqueses a aquells qui l'amen e el serveixen. É majorment han de açò experièn- cia en la cosa pública aquells qui entenen en fet d'armes, car dien comunament, qualque sia la veritat, que Déus mostra aquí especial- ment sa virtut en manifestar qual part ha jus- tícia e veritat. Atén a Moisès com confiant en sol Déu, e per zel seu pugnant, mereixqué que Faraó fos negat amb tota sa companyia, e Amalec que fos desbaratat. Així mateix pensa en los forts combatents dels quals la Escrip- tura fa menció, així com Josuè, Sampsó, Ge- 20 30 E5 20 25 30 Regiment de la cosa pública 57 deon, David, Judes Macabeu, qui tots hague- ren victòria per especial gràcia e ajuda de Déu. E per tal havem (Machabeorum, I): Non 14 multitudine exercitus belli victoria, sed de coelo est fortitudo, e vol dir que victòria en ba- talla no està en multitud de gents, ans devalla de Déu, en lo qual està tota nostra fortalesa. E per ço diu l'Apòstol: ecSi Déu és ab nós, qui serà contra nósèx, e vol dir que no ens Cal de nengú tembre ni haver paor de res, pus que Déu és ab nós, e nós creem que Ell és tota nostra ajuda en tots nostres treballs.
Per tal llegim de Moisès e de aquell gran cavaller deixeble seu Josuè, que en llur mort invocants per testimoni cel e terra, amonesta- ren lo poble de Ísrael que no desemparàs Déu si volien de llurs enemics haver victòria e durar en la terra, en altra manera Déu los lleixaria caure en llurs mans e gitar-los de aquí, e els cativarien e els portarien a no-res, ai- XÍ com despuis se feren. E de açò parla llon- gament Egisipus (en lo seu llibre VI), parlant als jueus en persona de Josefus, pus famós jueu e convertit a Déu, dient-los així: cDéu vos ha desamparats, car vosaltres havets de- semparat a Ell. E aquell Déu beneit que us defenia, ara se n'és passat als altres enemics qui el serveixen,. E aquí ell los dóna a enten- dre que ell se pensa que Déus passarà als ro- mans, així com aquell qui el sabran mantenir e honrar.
58 Francesc Eiximenis Vet quina estimació havia aquest dels ro- mans. Certes, no la n'haguera, ne diguera aquestes paraules, si es pensàs que els ro- mans diguessen del Salvador tan lleja blas- fèmia com és aquesta que dita és: que ells diguen que despuis que la fe del Salvador és entre ells, que no els haja esdevengut sinó mal. Verdaderament creu que si los ro- mans no haguessen altre pecat al món sinó aquest, qui és de tanta desconeixença, que aquest és bastant a dissipar-los de tots punts, e crec que ja la rigor divinal ho haguera fet sinó per mèrits de moltes dones santes que han entre si mateixs.
Per totes les damunt dites coses apar que los presents romans qui aitals coses dien, no són dignes d'ésser presos en testimonis en lo nostre propòsit, e açò per les raons al'lega- des. E per aquesta raó mateixa no deuen és- ser presos en testimonis en nenguna matèria que toc la cosa pública ne la sua utilitat: com lo fonament de la cosa pública sia unió, cari- tat e cordial ajustament de coratges, e los ro- mans sien pestilents e ergullosos e enemics de pau, segueix-se que no poden fer testimoni de la cosa que impugnen e airen e que han en abominació, ço és, pau e concòrdia. E açò dó- na a entendre lo nom de llur ciutat, qui s'ape- lla Roma, lo qual nom derivat o diversejat vol dir amor, per la qual cosa nos és donat a entendre que Roma és contrària a amor e ve- 20 25 30 20 25 30 Regiment de la cosa pública 59