ment, que ells, açò faents e volents, no són en caritat, Car són cientment perseguidors de llur proisme. E aprés, són grans difama- dors: apar-ho, car dien públicament en juí crims secrets o qui jamés no foren fets ni pensats per aquells qui acusen. Aquests, en- cara, per aquest mateix cap reten lo príncep e la protestat odiosa al poble o menyspreivol, de què sovint se segueix avalots e moltes irre- verències a la potestat. Aquests empobreixen la gent e la fan devorar als majors e als mals regents, que altre no esperen sinó que lo po- ble caiga en qualque crim d'on puixen pendre ocasió contra ells e haver-ne diners. È per consegiient, aquests són malvats perseguidors e mortals enemics de la cosa pública, d'on apar que no deuen ésser molts, ans fort pocs, així com fort són pocs aquells qui en tal ma- tèria proceir sàpien prudentment, ab temor de Déu.
Diu aquest doctor que ell ne véu una ve- gada en sa terra un, lo pus avist del món, qui tenia un llibre tot ple de crims terribles de tots los llinatges, dels quals criminava en son llibre los majors e els mijans hòmens de aquella terra los crims divulgats als llocs, e a les comunitats, als nobles, e cavallers e a ciuta- dans que aquí eren notats. Soptosament lleva- ren-se tots contra ell e penjaren-lo llejament. Per què, diu aquest doctor: cTe dic que aitals oficis així exequits són odiosos a Déu e a 164 Francesc Eiximenis hòmens, e per conseguient, a la fi tot torna sobre són cap en vida e en mort2.
Diu així mateix aquest doctor que los saigs no deuen ésser molts, per tal que per pobresa no facen de grans injúries als popu- lars e hòmens simples que per aquesta via donen aflicció a la cosa pública. Hoc encara, a vegades per diners empatxaran o amagaran la execució de justícia, per tal que puixen viure, com, emperò, ells degen ésser pus exe- Cudors de açò que justament los és manat en favor de là cosa pública, car diu Tul:li (en lo segon llibre Dels oficis, en lo capítol XXIII) que les ciutats e comunitats e els dits ofi- cials per açò foren trobats en especial, que, vivint bé, ordenadament e sots justícia e bons regidors, nengú no soferís molèstia per l'altre, ans cascú visqués segur e tingués en pau Si mateix e les sues coses. E per tal, tots aquells qui Contra ço fan e contra açò vénen, deuen ésser gitats de la comunitat així com a des- sipadors de aquella.
CAPITOL XXXII QUE RES NO ES FAÇA EN LA COMUNITAT PER ELEC- CIÓ, PER ESQUIVAR DISCÒRDIA Consella encara aquest doctor que, per 20 IO 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública I65 bon estament de la cosa pública, que totes cerimònies e costumes que puixen torbar pau e concòrdia sien foragitades de la cosa públi- ca. E diu que entre les altres que posen gran divís en la cosa pública, sí són les eleccions dels presidents e dels oficials, car tard és que nenguna elecció se faça ab concòrdia de tots los eligents, e, per consegient, en tota elec- ció ha alguna discòrdia, de què sovint vénen grans mals. Car, com diu Aristòtil, poca error e discòrdia en lo començament és fort gran en la fi.
Per tal, doncs, que aquest mal cesse de tots punts, consella que tota manera d'elegir per manifestació de les voluntats dels eligents, ces- se, e sien tengudes les maneres que hui tenen algunes notables comunitats de ltàlia, ço és, que si la comunitat deu elegir duc o batle, o qualsevol altra persona a negun ofici, e per l'ofici aquell són proposats tres o quatre, lla- vors ells posen al cap de la ciutat aitantes bosses com són aquells qui són proposats a elegir, e donen a cascú dels eligents los qua- tre noms dels quatre hòmens proposats a aquell ofici o algun senyal de plom fet nove- llament. Cascú dels eligents, u aprés l'altre, se lleven e van a les bosses aquelles, assigna- des cascuna al seu nom d'aquells proposats, e meten la mà on porten los senyals en cascuna bossa: així que negú no pot saber aquell qui va a les bosses en qual bossa ha posat lo seu 166 Francesc Eiximenis senyal. E quant tots los eligents són passats així per les bosses, és així que en aquella bossa en què hom trobarà més senyals o més noms la un de aquells proposats a elegir, aque- lla dóna a entendre que aquell per qui la bos- sa està, aquí deu ésser elet per la major part dels eligents, e aquell llavors envestit de aquell ofici aquí mateix. E nengú no pot saber qui l'ha elegit, car cascú met la mà en cascuna bossa e hom no sap de nengú en qual bossa gità lo seu senyal. Es ver que quant la comu- nitat dóna a cascú los quatre noms, llavors no hi cal sinó una bossa, en la qual cascú dels eligents met qual nom se vol. Així que si aital elecció se fa ab una bossa, llavors cascú dels eligents té quatre noms, si ab quatre bosses, basta cascú tinga un senyal e que el gite en qual bossa ell se vulla, metent la mà secreta- ment dins, com així dit és.
Són altres regidors qui fan per sorts, Car hauran los noms dels proposats per la comu- nitat e posaran cascuns de aquells noms en redolí petit de cera, e aprés metran los dits redolins en un bací d'aigua, e mesclar los han, e puis fan venir un infant petit que no haja coneix-nça de negú de dits redolins e pren qualsevol: de aquells redolins. E aquell qui pren, qual que sia lo nom dins dels proposats, aquell ha lo ofici. E nota ací que, fet açò ab la divinal invocació per cessar divisió en la co- munitat, no és pecat, segons que posa sant 20 25 30 Ut 25 30 Regiment de la cosa pública I67 Agostí e lo havem ja posat en lo segon llibre parlant de sorts en la matèria del primer ma- nament. E generalment defeneix aquest doc- tor que en tota manera semblant de què pot nàixer turbació en la cosa pública, més val que la cosa aquella se partesca per aitals sorts que no per via bregosa.
Solament n'ha exceptadas les eleccions eclesiàstiques de les quals la santa Església ha ordenat que no sien fetes per sorts, mas per escrutini acostumat de veus explicants les voluntats dels eligents.
CAPITOL XXXIII COM LOS MERCADERS SÓN VIDA DE LA COSA PÚBLICA Tanta és la noblesa de la cosa pública ben regida e tant és lo profit que se'n segueix a tots en general e a cascú en especial, que tots quants són en la comunitat, grans e pocs, vells e jóvens, e pobres e rics, hòmens e fembres, clergues e seglars, senyors e vassalls, e tots hi deuen ajudar de tot llur poder e saber: los vells ab llur consell e seny, los jóvens ab llur força e vigor, los pobres segons sa facultat, los rics de llurs riqueses, los hòmens tots de açò que saben e que els és manat, les fem- 168 Francesc Etlximents bres, lleixant folls ornaments, perles e altres arreus, per no carregar llurs marits de despe- ses, los clergues ab llurs oracions contínues, los seglars ab armes e ab diversos altres tre- balls, fins que la comunitat sia en bon esta- ment.
E posa ací Filògolus, moralista, que en- tre los altres oficis que posen la cosa pública en bon estament són los mercaders, car terra on mercaderia corre e abunda, tostemps és plena, e fèrtil e en bon estament. Per tal, los mercaders diu que deuen ésser favorits sobre tota gent seglar del món, car diu que los mer- caders són vida de la terra on són, e són tre- sor de la cosa pública, e són menjar dels po- bres, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment. Sens mercaders les comu- nitats caen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se'n ploren. Car cavallers ne ciutadans que viuen de rendes no curen de grans almoines, solament mercaders són grans almoiners e grans pares e frares de la cosa pública, majorment quant són bons hòmens e ab bona consciència. Ensenya Déu en ells grans maravelles, car com tota res los faça mal sinó Déu, emperò ells contra tota impugnació comunament suren en alt, per grà- cia de Déu especial, sobre tots los altres de la comunitat. E com lo món los haja mester, així reis, prínceps, e grans e pocs, com súbdits, e generalment tothom los tolga e els furta, em- IO 20 25 30 25 30 Regiment de la cosa pública 169 però ells tots temps han més que altres e més de bé fan que tots los altres.
E creu sens dubte que nostre Senyor Déu los fa misericòrdia especial, en mort e en vi- da, per lo gran profit que fan a la cosa públi- ca, e per los grans treballs que sofiren en mar e en terra, e per les grans pèrdues que sofiren sovint, les quals passen mills que altra gent per tal com ho han ja veat, e per les grans ànsies en què tostemps viuen. E per raó de açò, diu aquest doctor que tota la cosa públi- ca deuria fer oració tostemps especial per los mercaders.
CAPITOL XXXIV CoM Los MERCADERS DEUEN ÉSSER AFAVORITS Per raó de açò, en favor dels mercaders consella aquest doctor als prínceps, que els defenen per mar e per terra e que sobirana- ment se guarden de agreujar-los per lleudes o per peatges o per qualsevols càrrecs, ans los deuen acullir en llur terra així com a fills, sens tota molèstia, mas ab molta amor, car de llur venguda tostemps los prínceps n'han gran guany així mateixs, e llurs súbdits. Consella en- Cara aquest, que en favor de la mercaderia los sien fets privilegis e gràcies especials e honors 170 Francesc Eiximenis majors que a les altres gents, e jamés no sien rebutjats ne empatxats d'on que vinguen, si es vol de terra de enemics, si es vol de amics.
En favor, encara, de la mercaderia, conse- llen alguns antics e savis de aquest temps que deu ésser vedat comprar rendes e violaris a tothom qui puixa mercadejar, car jatsia açò que aitals coses se puixen haver justament, emperò empatxen la mercaderia qui, sens com- paració, és millor per a la comunitat. EÈ apar- ho a ull, car qui té sos diners en aitals rendes, Si li era vedat de no haver-les, posar los hia en mercaderia e treballar hi hia per guanyar per mar e per terra, e lladoncs la terra seria pus abundant.
E aquesta favor a la mercaderia tingueren al cor los beneits prínceps e prelats passats, qui en favor de mercaders ordenaren de tenir veixells per mar a guardar-los de moros e d'enemics, e establien los portells e passos perillosos e els reparaven per aquella mateixa fi. E ara los prínceps e prelats presents, a gran damnació de llur ànima, fan pagar als dits mer- caders les lleudes e altres càrrecs introduits per lo dit esguart, e no fan gens del servei. Vets aitals rectors de la cosa pública com són ma- nifests robadors e dissipadors de la comuni- tat, en tant que maravella és com negú vol mercadejar d'aquí avant.
20 25 IO 20 25 30 Regiment de la cosa pública I7E CAPITOL XXXV CoM LO REGATER NOU MOLT A LA COSA PÚBLICA Tot així com lo mercader deu ésser favo- rejat per lo gran bé que fa a la cosa pública, així lo regater deu ésser perseguit e foragitat de la comunitat així com a capital enemic de la cosa pública. Car lo regater tostemps desi- ja mal temps e carestia, e compra en gros per esperança d'encarir la terra, e de tots punts és contrari a bon mercader, ne null temps cer- ca ne cessa de trafegar o de baratar sinó a son profit. È per raó de açò los confon Déu per les malediccions que lo poble justament los dóna, per l'aflicció que els procura.
Contra aquests en especial deuen ésser ajustats, e molt mirar, los regents de la cosa pública, posant-los lleis e térmens que no gosen passar sens grans penes, a ells e als re- venedors altres qui encareixen la comunitat, Si caen en les penes, que les executen tot ras.
Deus ací saber que los regaters e revene- dors, sí es volen cobrir en los llurs mals dient que si ells compren en gros, sí fan los merca- ders, qui compraran a vegades alguna fusta qui portarà vitualles e si es descarregava e es venia per botiguers, la comunitat hauria mi- 172 Francesc Elximenis llor mercat, e per tal com ells la compren en gros la vitualla no baixa. Mas a aquest argu- ment responen los doctors dient que en aitals compres jutja hom per presumpcions. Car si lo gra és hui en València a covinent for per ajuda dels mercaders qui han ajudat a portar- lo, e estant lo blat en covinent for ve una fus- ta carregada de gra, la qual si es descarre- gava, lo forment baixaria tant que los merca- ders perdrien molt en lo gra que venen a covinent for, dien ací los doctors que la comunitat ab bona consciència pot consentir als mercaders de comprar la dita fusta e de estojar lo gra, car més val a la cosa pública que lo gra cost quecom més e que aquells qui el porten sien suportats e ajudats, que no si per algun poc de temps lo mercat era ma- jor e los mercaders romanien desfets, per què los mecaders, si per aital intenció lo compren, no pequen. Mas del regater, qui negun profit no aporta, ans tostemps hi és per encarir lo gra e les altres coses, no és semblant, car si compra gra estant ell en covinent for, no deu ésser suportat, pus negun càrrec no porta per la comunitat, ne la serveix en res, ne vol ne desija sinó son proprii guany. E per tal pre- sumeix hom que la sua compra no va sinó a encarir e a provocar carestia: e per tal deu ésser empatxat de comprar.
E quant així fos, emperò, que la intenció del mercader fos així corrupta com aquella IO L5 20 25 30 IO 20 25 30 Regiment de la cosa pública 173 del regater e es pogués mostrar per clars in- dicis, així lo mercader deu ésser empatxat de comprar, e així és digne de pena com lo regater. Car en aital cas no té forma de bon mercader, ans ho fa de mal regater. Es ver que en aquestes coses la intenció dels com- prants jutja tot lo fet. Per què, veja lo merca- der així comprant si per aital compra entén si mateix raonablement suportar, e llavors pot en gros comprar la fusta. Mas si entén a in- duir carestia per què es puixa enriquir e ajus- tar, llavors de mercaders se tornen regaters, e per consegient deu ésser condemnat així com a regater.
CAPITOL XXXVI QUI POSA QUE DE LA COMUNITAT SIEN FORAGITATS TRACTADORS DE USURA E TRAFEGUERS. E ACÍ APAR QUÈ DEU FER LA SENYORIA D'AQUELL QUI SAP AL- GUNA ART TRANSCENDENT Ultra los damunt dits mals oficis, consella Gorgias, gran filòsoí, que de la comunitat sien foragitats tractadors de usures, de mogubells e de tota trafegueria, per tal que la gent no es carrec de deutes ne la comunitat per res. Car dix Filemon Romanus que los baraters se'n porten los diners, e els trafeguers són 174 Francesc Eiximenis mort dels mercaders. Car bon mercader tos- temps va clar a tot hom.
Deu-los hom esquivar, encara, per tal com aitals trafeguers enfalseixen la gent ignocent e la carreguen de pecat, e pus la gent sia enfal- sida pert l'amor a la comunitat e la conver- teix a son bé proprii. E llavors lleixen Déu e són d'aquells que diu sant Pau: Omnes quae Sua sunt quaerunt non quae lesu Christi: e vol dir que tots aquests aitals amen llavors lo bé proprii e no lo bé de Jesucrist, qui és amor de la cosa pública, e perden així mateix fealtat, la qual és un dels principals fonaments de la cosa pública, així com damunt havem dit.
Mas ací mou un dupte Fortunatus, filòsof, e és aquest, ço és: jquè deu hom fer quant un hom apar novell, que farà algun artifici maravellós per què espatxarà més obra en un dia que altre en deu Així com, de fet, diu que ell véu un hom en la ciutat on ell era que féu un torn en lo qual una fembra filava més en un dia que altra no faia en sa filosa en deu. E així com llegim de Tiberi, cesar empera- dor, que li venc un hom qui faia lo vidre així fort com a ferre, e lo emperador feu-lo ociure de continent.
Respon ell mateix a aquest dubte, e diu així: que si volem atendre a la fi de la cosa pública, llavors veurem solució al dupte. E deus saber que, segons que posa Tul'li (libro HI De officis), la fi de la cosa pública és tenir los 20 25 30 0) 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 175 hòmens en bon estament. Si doncs venia hui un sabater novell qui fes ab novells instru- ments aitantes sabates en un jorn com altre en vint, aquest, usant de sa art, seria destruc- ció de cent o dos cents sabaters qui ui viuen tots en la comunitat de aquest ofici, e per consegúent lo empatxament de aquest novell sabater seria destrucció de aquella fi, perquè la cosa pública sostenia los dits dos cents o Cent sabaters, ço és de sostenir e de mante- nir-los en bon estament, car Si no guanyaven no porien haver què menjar ne, per conse- guent, estarien en bon estament. Per què en aital cas més valdria manar al dit sabater no- vell de no usar de son novell artifici, e ordenar- lo així, que si volia obrar de sa art, que n'usàs així com los altres. E açò valdria més que no que ell usant de sa art pus espatxadament soferrien notable estrenement e misèria.
Ne aprova aquest doctor ço que l'empera- dor al:legat féu d'aquell qui faia lo vidre fort, Car, jatsia que en fermar lo vidre molts qui viuen ara de obrar e qui per tal no viuen en major nombre quant lo vidre se trenca, lla- VOrs no porien viure, e per açò lo hom aquell raonablement pogués ésser prohibit e estret per manament que de present no usàs de l'art e si no volgués obeir al manament poguera'l hom pendre a temps, emperò alciure-lo per tal quant sabia la dita art, fon pecat de homicidi, e lo emperador aquell feu gran mal.- 176 Francesc Eiximenis vestat e gran oradura. Mas moltes d'altres n'han fetes los emperadors romans, així com llegim en llurs cròniques, que els donen mala fama e mala memòria així com a grans pecadors.
D'aitals hòmens qui saben fer obres així excel:lents e maravelloses dóna Gòrgies, filò- sof, aital consell, que hom los man que no usen de la dita art per guanyar sinó per ensenyar-ho a altres. E quant tots ho sàpien pot-ne ell mateix usar, e tots així usant espat- xadament, ajuden molt ab la llur art a la cosa pública. E encara les comunitats cir- cunstants e nengú no pert sa vida ans la hi millora per lo guany que reep, millor que d'abans. En cas, emperò, que lo dit hom no vulla tenir lo manament de la senyoria, ne vulla cessar de obrar, llavors deu ésser pres en la presó, que ho enseny a altres e que aquí estiga tant llongament fins que los altres ho sàpien.
CAPITOL XXXVII CAPITOL XXXVII Qui POSA TRES CONSELLS ESPECIALS PER CONSER- VACIÓ DE LA COSA PÚBLICA Interrogat lo famós conseller Téter, aprés la exaltació de Roma com se poria mills con- 20 30 fo t5 20 25 30 Regiment de la cosa pública 177 servar la cosa pública, respòs que per tres punts, ço és: per perseguir los vagabunts, e per exalçar los reverents e per demanar a tot hom consell.
E declarant los dits punts deia així par- lant al primer: Si los hòmens apellats vaga- bunts, ço és qui van e estan ociosos són gi- tats fora la comunitat, llavors cessa tota paor de lladres, e de bargants, e de murmuradors, e de gastants lo pa debades. E per tal deia que los grans senyors que aital gent tenen en Sa Casa e els defenen per tal quant se'n ser- veixen a llurs bandos a mantenir, devien és- ser gitats de.la comunitat, car per ocasió llur, aital mala gent és sostenguda. Los grans hò- mens antigament eren a gran bellea e noblesa e a profit dels grans llocs en què habitaven, mas despuis que es giraren a mal e a guerres entre si mateixs, llur presència és Jran càrrec del lloc on habiten, per moltes vies, e en es- pecial per aquesta raó: quan ells mantenen tot mal hom qui a ells se acosta, los mals hò- mens, per confiança llur, se allarguen a fer tot mal.
Lo segon que deia léter qui exalçava e conservava la cosa pública, era exaltació dels reverents, ço és que tostemps tinguessin l'ofici. del regiment persones de honor, qui són tals qui es preen de llur estament, e de llur honor, e de bonesa e de fama, e de si mateix e dels seus, e hi atenen fort, e qui amen la comuni- 13 178 Francesc Etlximents tat e qui no amen diners sinó, així com dit és, honor e fama de si mateix e dels seus, e en- cara sien ells qui es vulla. E açò guardava fort lo senat de Roma, majorment quant ele- gia emperador, e quant lo veien hom reverent en ses costumes, així com dit és, no guarda- ven si eren pagesos o cavallers o de qual es- tament se volgués. Car Dioclecià, emperador, de l'aradre e dels bous lo llevaren quan fon fet emperador. E així d'altres notables per- sones foren per ells molt honrades segons que ells los trobaven reverents e dignes de honor.
Lo terç punt sí dix que era de demanar a tot hom consell. Deus saber que, antigament, en Roma era aital costuma, que cascú havia a escriure e a presentar a la comunitat la millor Obra que sabés per bon estament de la comu- nitat, e despuis posava's en obra de consell del senat. E sàpies per cert que aquesta cosa és sobiranament profitosa a la cosa pública, ço és que, cert temps de l'any, cascun fos re- quest de proposar en certs llocs de la comu- nitat les millors coses que sabés per profit del comú, car més veen molts que pocs. E mol- tes coses posa Déu en lo cor d'un simple hom que no les posa en lo cor dels majors, e despuis los regents principals, vist què dien los altres, poden-ne elegir ço que els sia vija- res e que sia millor.
E aquests tres consells trobaren los ro- IO 20 25 30 15 20 25 30 Regiment de la cosa pública 179 mans que eren fort profitosos e conservatius de la cosa pública.
CAPITOL XXXVIII Qui RESPON A TRES PROVERBIS APORTATS CONTRA LA COSA PÚBLICA Per conclusió de aquesta present matèria deus saber que alguns, amadors de si ma- teixos e poc de la cosa pública ne de la sua ànima, quan són reptats per los savis hòmens per què amen tant si mateixos e tant poc la comunitat, e per colorar sa error, sí al'leguen los segients proverbis antics. Lo primer sí és car dien que equi serveix a comú no serveix a nengú,. Lo segon, que ecaritat ordenada a si mateix començax. Lo terç, equi parteix e s'engana, sant Martí li trau l'ulls. Lo quart: ebealtus qui tenet, baharon qui va cercanto, que vol dir que benauirat qui té, e dolent és qui cerca.
Als quals proverbis respon Ciracus en lo primer tractat De zegimine mundi, on diu així: que al'legar que servir a comú és servir a nengun, ver és que aital Servir no és especial a u tot sol, ans és primerament servir a Déu quan hom ho fa per reverència sua, qui mana aquest servei fort afectuosament, així com I80 Francesc Eiximenis apar en diverses parts de la Escriptura. Aprés aquest servei és servir a tots aquells de la co- munitat en general e cascú en especial, qui són membres de la cosa pública.
E posem que cascun sia desconeixent en tant que nengú no ho satisfaça: ja val més per a tu qui fas lo servei aquest. Car tot bon llo- guer s'espera ab Déu, qui el te darà sens tota comparació pus altament que neguna comu- nitat del món. Mas tu, miserable, qui aquest proverbi al'legues, dvolries que de present que has fet lo plaer o servei, de continent fos aquí la paga humana: Bé ensenyes que no fas lo servei per caritat ne per amor de Déu, ans amaries més fort sotil paga temporal que tota la divinal. Per tal, fa Déu gran miracle de aquests aitals, car lleixa'ls caure en temps €e en lloc en cas que gràcia ne privilegi que ha- ja la comunitat no els pot ajudar ne valer. Pren-los-ne així com als malandrins qui pre- nen corona, no per amor de Déu mas per tal que com hagin fet qualque mal o gran excès que no sien penjats. E Déu qui veu la llur mala intenció, lleixa ls caure en tal guisa que corona ni res que al món sia no els val que no encórreguen ço de què es temien, ne tro- ben nengú que els vulla ajudar.
Quan dien, en lo segon proverbi, que cari- tat ordenada comença a si mateix, ver dien. E per tal, si ells treballaven lleialment per la co- sa pública, començarien de fer bé a si mateix.
20 30 I5 20 25 30 Regiment de la cosa pública I8I Car qui fa bé a la comunitat, primerament fa obra meritòria per si mateix a salvar, puix la faça en caritat. Mas per lo dit proverbi alle- gat ells volen dir que primerament e de tots punts deuen haver cura de sa persona e de Casa sua e curar-se del bé proprii. È si ho fan així, ja no són en caritat, car diu sant Pau (Prima ad Corinthios, XIII): Caritas non quaerit quae sua sunt, e vol dir que hom que haja caritat no atén al bé propri e perso- nal, temporal, mas atén al bé de la sua ànima, la qual està majorment en amor de la comu- nitat amada per amor de Déu. E per tal car aquests així es converteixen a amar si mateix lleixant la comunitat, los aporta Déu en oi de to- ta creatura, en tant que a tota res són pudents, ne troben jamés que, per amor d'ells, de bon cor nengú los faça servei.
Al terç proverbi, quan dien que equi par- teix e s'engana, sant Martí li trau l'ullo, dic-te que aquests són aquells qui mal parteixen sa amor, quant la primera part, donen a la carn, e per consegient enganen si mateixs. E sant Martí, qui faia lo contrari, los jutja davant Déu que són sens ulls, encegats e orats, car podien guanyar sens fi si bé haguessen partit, e, així partint, han perdut Déu e si mateix. E per tal, quan així han amada la carn e avorrit Déu e lo bé comú e han feita ídola de si ma- teix, troben-se en la mort enganats, pobres e nuus, sens tot bé qui al món sia, e en aital I82 Francesc Eiximenis disposició que no els ajuden los mèrits de nenguna comunitat, ço és, ne del cel ne de la terra ne encara de Jesucrist qui han avorrit en vida, com tu sies membre tallat del seu cos místic, qui és la comunitat dels feels crestians.
Quant dien, en lo quart proverbi, que dea- tus qui tenebit,'etc., ver dien si ho entenien, Car aquell té, ço és qui és vera riquesa, així Com és Caritat e vera amor a bé comú, aquell és pròpriament ric, car aital ha Déu ab si. Mas ells no són de aquella llurea, car, tenint ells ço que amen, no tenen res. Car escapar- los ha així com angjulila viva e llisa escapa a hom entre les mans, e llavors cercaran que puixen queucom prendre, e los diables tru- far-se han d'ell e, cridant, li diran per escarn: cBaharon, què vas cercants ço és: cDolent, malastruc, mala fuist nat, car pus quehas amat ço que tenir no es podia, ara t'és tot esca- pat, e així Com a dolent vas ara cercant, e no és ara temps de cercar, ni Déu, ne sesobres, ne ses carreres. Vet, que has trobada la mort corporal e eternal, les quals posseiràs, e dolent seràs d'aquí en avant ix saecula saeculorum:.
Per totes aquestes coses apar que amar la comunitat e ajudar-li incessantment ab ora- cions e ab santes induccions e ab virtuoses Obres, és cosa a Déu plasent sobiranament, e Obra en si molt alta e virtuosa e qui porta l'hom a gran estament dins si, e finalment, ha major part en lo regne del nostre gloriós Pare, IO t5 20 25 IO t5 20 25 30 IO 20 25 30 Regiment de la cosa pública 183 qui per amor a la comunitat devallà del cel a nós e ab nós conversà trenta tres anys, e nos informà per tres anys e mig de aquella fonta- nal doctrina devallada de Déu lo Pare, e per amor de la comunitat pres mort, e a amar-la nos incita e exhorta tostemps, per diverses informacions sues.
E açò sia dit quant al primer tractat de aquest present llibre, lo qual s'apella del Re- giment de la cosa pública. Qui més voldrà de aquesta matèria mire al procés de aquest lli- bre, car aquí és tocada aquesta matèria en di- versos llocs.
CAPITOL XXXIX QUuI DÓNA CONCLUSSIÓ A TOT LO TRACTAT Acabat lo present tractat per la mise- ricòrdia de Déu, resta tornar a reduir mi mateix, suplicant, senyors meus, a la vostra reverència que si en açò que damunt és dit ha res de bé que sia ne que puixa servir al vostre regiment e de aquells qui a vosaltres, senyors, succeiran, que tot sia atribuit al donador de totes gràcies, nos- tre Senyor Déu. Si hi ha defalliments, així com creu que haja molts, plàcia-us atribuir- los a la mia ignorància. E no res menys, se- nyors meus, vos plàcia de pendre aquest poc 184 Francesc Eiximents servei de la mia simplicitat, lo qual sap Jesu- Crist que us ofir ab gran afecció, e açò per honor de nostre Senyor Déu e per sàtisfer a la vostra providència, a la qual me tinc tos- temps fort carament per obligat.
E encara a la fi del tractat vos requir e us enduesc ab tota aquella vigor d'espirit que puc, que, per la sanc de Jesucrist, aquesta tan alta obra com és lo regiment de la cosa pú- blica vullats fer e exigir ab tota diligència.
Lo qual regiment està sumàriament en haver tostemps Déu davant vostres ulls e en aprés servar-vos nets de tota corrupció e en governar la comunitat, dret, ab tota diligèn- cia, postposat tot oi e rancor, imenyspreant tot perill qui seguir-vos-en puixa, posant-vos en les mans d'Aquell qui és escut ferm de tots aquells qui per veritat e per justícia volen virtuosament pugnar. Car, com dix Sèneca, que no és apte de regiment qui tem oi de nengú ne menaces.
E com aital regiment requira gran estudi, per tal vos plàcia sobre açò llargament pen- sar, car, com diu Boeci (Primo de Consolatio- ne): Sententia Platonis est: Beatas fore res pu- blicas si eas uel studio sapientiae regerent, uel earum rectores studium sapientiae contingissent, e vol dir que sentència és d'aquell gran filò- soí Plató, que llavors la cosa pública és be- nauirada quant los regidors la reigeixen ab savi estudi e diligent.
5 20 25 30 IO 20 25 Regiment de la cosa pública I85 O, quant així ésl Que los dits regidos en- tenen estudi de saviesa qui els ensenya de bé e sàviament regir. Car diu Severus: ePer lo dit estudi coneixen quin. ne qual deu ésser regidor de la cosa pública e perceben clara- ment que jurats e regidors aitals són minis- tres de Déu, braços del príncep, ulls del bé comú, llengua del poble, seguretat dels es- tranys, fortalea dels amics, alegria de la co- munitat, corona de la sua fama, escut contra tota adversitat, coltell e mort dels mals hò- mens, vida de la terra, esperança dels ate- rrats, mare del pobres, consell e refugi dels exel'lats, terror dels enemics, espill de clere- sia, noblea e bellea de les lleis, rail de justí- cia, lligament de pau, cor, cap e honor de tot lo poble. Als quals deu ésser dada per tots cordial amor, especial honor, reverent nom, honorable lloc, poderosa defensió, e en per tostemps gloriosa memòria.
Veus, senyors, a què us és tengut lo món per vostre bon regiment. E ultra açò, per aquesta tanta e tant poderosa obra, podets ab confiança esperar gràcia en la misericòr- dia del Fill de Déu en esta vida present, e aprés la sua copiosa e eternal glòria. Ad quam nos perducat lesus Christus, qui cum Deo Patre et Spiritu Sancto uiuit el regnat omnipotens Deus in saecula saeculorum. Amen.
Deo gratias.
186 Francesc Eiximenis A honor e glòria de la santíssima Trinitat e per instrucció dels qui lo bé, augment e conservació de la cosa pública zelen, fon em- premptat lo present tractat en la ínclita ciutat de València per Christòfol Cofman, alamany, en lo any de la salutífera ativitat del Redemptor, Se- nyor Déu Jesucrist, mil quatre cents noran- ta e nou a vint e vuit del mes de gener NOTES Pàgina 15 ratlla 15. —Aquests jurats foren elegits el 9 de maig de 1383. (Veg. Ivars, Eximènez en Va- lència, en 4A. I. A.r, XIX, 369.
Pàg. 18 r. 27. —En les Constitucions de Catalunya, llibre 4, tit. 19, usatge Los Cristians no venan ar- mas a Sarraixs...(ed. 1909, p. 287).
Pàg. 23 r. 27. —e La Sala, designa el Consell general de València.
Pàg. 24 r. 25. —Potser prop de La Garrofera, caseriu de la província de Castelló de la Plana, municipi de Benafigós.
Pàg. 32 r. 3. —Aquesta referència a Valeri Màxim està equivocada.
Pàg. 34 r. 4. —Fa al'lusió als dos menorets beats, fra Joan de Perusa i fra Pere de Sassoferrato, morts pel rei de València Zeit-Abu-Zeit en una data que, segons els historiadors, oscil'la entre 1221 i 1231, però segurament abans de 1229, en què l'esmentat príncep sarraí féu un tractat d'aliança amb Jaume I. (Veg. P. Atanasi López, La Pro- vincia de Espara de los Frailes Menores (Madrid, I9IO), 93, i pel tractat, Miret i Sans, /tinerari de Jaume l (lustitut d'Estudis Catalans, 1918), 77.
Pàg. 36 r. 18. —Els ereals de València: foren creats per Jaume Í el 7 de maig de 1246. (Veg. Botet 188 Francesc Eiximenis i Sisó, Les Monedes Catalanes (Institut d'Estudis Catalans, 1909), II).
Pàg. 36 r. 3. —En les instruccions donades pel Con- sell de València als tres religiosos que havien de fer l'oració fúnebre del rei Pere III (segons al- gun historiador, l'Eiximenis era un d'ells) hom fa notar la predilecció que el dit rei sentia per aques- ta ciutat i l'ús de posar una corona sobre la lletra Z de València. (Veg. P. A. Ivars, cA. I. A.o, XV, 110).
Pàg. 39 r. 30. —Probablement Aristòtil, Política, Nib. III, cap. 4, o llib. I, cap. II. (Conf. Arisfotelis ope- ra (ed. Lió, 1563), II, 749 i 791.
Pàg. 41 r. 23. —e vol dir que així com diverses mem- bres fan un cors qui han diversos oficis són en l'hom, així diverses persones e oficis fan un cors ajustats..., C.
Pàg. 41 r. 28. —No sabem a quin autor ni a quina Obra es refereix.
Pàg. 45 r. 11. —Conf. Sant Pau, Epístola primera als Corintis, XII, 13 i als Coloss. III, 14 i ss.
Pàg. 45 r. 18. —Conf. Epístola 138, cap. III de l'ed. Migne (Patrologia Latina, XXXIII, col. 525).
Pàg. 46 r. 7. —Entre les lletres de Sant Agustí, l'epíst. 136.
Regiment de la cosa pública —189 Pàg. 47 r. 19. —UEs refereix a un tros del Bellum Ca- tilinarium, VII, que comença: Urdem Romam sicut ego accepi condidere...ò Pàg. 48 r. 15. —Aquesta no és exacta. Probablement es refereix al llibre III, en diversos indrets, es- pecialment en els capítols XXX i XXXI. Veg. Migne, P. L., XLI.