LIBRE DEL GENTIL E LOS TRES SAVIS RVBRIQVES Del llibre del gentil e los tres savis DEUS PODEROS QUI EN TON poder no has mesura, ne quantitat, ne temps, ab ta gracia e benediccio, e ab t ajuda, per ço que sies honrat, amat e seruit enaxi con es coue a ta dignitat qui no ha fi, e con pusca la poquea dels homens, comença lo libre del gentil e los tres savis.
DEL PROLECH CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil, me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs, e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs, per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia. E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres. Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu, qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del sarrahi. Lo quart libre es del sarrahi, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del crestia. § Per ordonament de Deu se sdeuench que en vna terra hac vn gentil molt saui en philosophia, e considera en sa veylesa, e en la mort, e en les benananses de aquest mon. Aquell gentil no hauia conexença de Deu, ne crehia en resurreccio, ne apres sa mort no crehia esser nuyla cosa. Dementre consideraua en esta manera, sos vlls foren en lagremes e en plors, e son cor en suspirs, e en tristicia, e en dolor; cor tant plahia al gentil aquesta vida mundana, e tant li fo horrible cosa la cogitança de la mort, e la albirança que apres sa mort no fos nuyla cosa, que no s podia consolar ne abstenir de plorar, ne la tristicia de son cor gitar no podia. Estant lo gentil en esta consideracio e en est trebayl, en coratge li vench que s partis de aquella terra, e que sen anas en terra estranya, si per auentura poria atrobar remey en sa tristicia; e pensa que sen anas en vna gran forest, la qual era ahondosa de moltes fonts, e de molts beyls arbres fruyters, per los quals lo cor podia hauer vida. En aquella selua hauia moltes besties, e moltes aus de diuerses maneres; e per aço cogita de estar en aquell ermitatge per veher e odorar les flors, e per la beylea dels arbres, e de les fonts, e de les erbes aesma s de hauer alcun refrigeri a sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e l trebaylauen. § Cant lo gentil fo en lo gran boscatge, e viu les riberes, e les fonts, e los prats, e que en los arbres foren auceyls de diuerses linyatges qui cantauen molt douçament, e sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, lebres, cunils, e moltes d altres besties qui eren molt plasents a veher, e que los arbres eren carregats de flors e de fruyts de diuerses maneres, d on exia molt plasent odor, se volch consolar e alegrar en ço que vehia, e ohia, e odoraua; e lo pensament li vench de sa mort, e l anitxilament de son esser; e adonchs multiplica son coratge en dolor e en tristicia. § Dementre quel gentil era en aquests pensaments, per los quals crexia sa tristicia e sos torments multiplicauen, en volentat li vench que sen tornas en sa terra; mas pensas que aytal cogitacio e aytal tristicia en que era no podia exir de son cor sens alcuna ajuda o alcuna auentura. E per aço refrena son coratge de tornar a entras, e ana en auant, de loc en loc, e de fontana en fontana, e de prat en ribatge, per temptar e assajar si per nuyla cosa plasent que vehes ne ohis poria de si gitar lo pensament en que era; e on mes anaua ne pus beyls lochs atrobaua, pus fortment lo pensament de la mort lo destrenyia. Lo gentil coylia de les flors, e menjaua dels fruyts dels arbres per assajar si l odorament de les flors, e la sabor dels fruyts, li donarien alcun remey; mas com pensaua que a morir hauia, e que temps vendria que eyl no seria nuyla cosa, adonchs multiplicaua sa dolor, e son plor, e son trebayl. § Estant lo gentil en est trebayl, no sabia qual conçeyl se preses, per la gran angoxa de pensaments en los quals era; e ajonoylas en terra, e leua ses mans e sos vlls al cel, e besa la terra, e dix aquestes paraules en plorant e suspirant molt deuotament: ¡Ha, las mesqui! ¡en qual ira e en qual dolor est esdeuengut caytiu! ¿Per que fuist engenrat ne venguist en lo mon, pus no es qui t ajut als trebayls que sostens, ne si es nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui t pusca ajudar? ¿Com no ve e no si pren de tu pietat? ¿E per que de ton coratge no gitas aquests pensaments qui no cessen a multiplicar los greus torments que sostens? § Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, en coratge li vench que es partis d aquell loch, e que anas tant de vn loch en altre den tro que pogues atrobar alcun remey. Dementre quel gentil anaua per lo boscatge, con hom exerrat, de vn loch en altre, esdeuench en vna carrera molt beyla, e pensa que aquella carrera tengues tant tro que vehes a qual si poria venir del trebayl en que era. Esdeuench se que dementre quel gentil anaua per aquella via, tres sauis se encontraren al ixent de vna ciutat. La vn era juheu, e l altre era crestia, e l altre sarrahi. Con foren defora la ciutat, e la vn viu l altre, adonchs se saludaren, e agradablement se acoyliren, e se acompanyaren , e cascu demana al altre de son estament e de sa sanitat, ne qual era sa volentat; e tots tres se acordaren que se anassen deportant per recrear la anima qui era trebaylada del estudi en que hauien estat. Tant anaren los tres sauis parlant cascu de sa creença e de la sciencia qui mostraua a sos escolans, que sdeuengren en aquella forest per la qual anaua lo gentil; e foren en vn bell prat on hac vna beyla font qui regaua cinch arbres signifficats per los cinch arbres qui son al començament de aquest libre. A la font fo vna molt beyla donceyla, molt noblement vestida, e caualcaua en vn beyl palafre, lo qual abeuraua en la font. Los sauis, qui viren los cinch arbres qui eran molt plasents a veher, e viren la dona qui era ab semblant molt agradable, anaren a la font, e saludaren, molt homilment e deuota, la dona; e ella agradablement lur rete lurs saluts. Los sauis li demanaren son nom, e ella lur dix que ella era Intelligencia; e los sauis la pregaren quels dixes la natura e les proprietats dels cinch arbres, ne que signifficauen les letres qui eren escrites en cascuna de lurs flors. La dona lur respos, e dix: Lo primer arbre, en lo qual vehets.xxj. flor, signiffica Deus, e ses virtuts increades essencials, les quals son escrites en aquelles flors, segons que vehets. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La vna es que hom deu atribuir e conexer a Deu, tota hora, la major nobilitat en essencia e en virtuts e en obres; l altre condicio es que les flors no sien contraries les vnes a les altres, ne sien les vnes menys de les altres. Sens que hom no haja conexença de estes dues condicions no pot hom hauer conexença del arbre, ne de ses virtuts, ne de ses obres. § Lo segon arbre ha.xlix. flors on son escrites les.vij. virtuts del primer arbre, e les.vij. virtuts creades, per les quals los benauyrats van a perdurable benauyrança. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts creades sien majors e pus nobles on pus fortment signiffiquen e demostren la gran noblea de les virtuts increades; la segona condicio es que les virtuts increades e creades no sien contraries les vnes a les altres. § Lo terç arbre es de.xlix. flors, en les quals son escrites les set virtuts qui son en lo primer arbre, e son escrits los vicis, qui son.vij. peccats mortals, per los quals los malahits van a foc infernal. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts de Deu no sien concordants ab los vicis; la segona es que tot ço perque les virtuts de Deu sien mils signifficades al huma enteniment per los vicis, coue esser afermat; et tot ço que sia contrari a sa major signifficacio dessusdita, e qui sia menys contraria ensre les virtuts de Deu e los vicis de hom, coue esser negat, salvant les condicions dels altres arbres. § Lo quart arbre es de.xxj. flor, on son escrites les.vij. virtuts creades. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que neguna de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres. § Lo cinque arbre ha.xlix. flors on son escrites les.vij. virtuts creades principals, e los.vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. § Les.x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les.x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu.§ Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos. § Cant la dona hac dites aquestes paraules als tres sauis, adonchs pres de eyls comiat, e anassen; e romaseren los tres sauis a la font, dejus los cinch arbres; e lo vn dels tres sauis comença a suspirar e a dir: ¡Ha, Deus! ¡E con gran benauyrança seria aquesta, si per aquests arbres podiem esser en vna lig e en vna creença tots los homens qui som; e que la rancor e la mala volentat no fos en los homens, qui ahiren los vns los altres per desuariacio e per contrarietat de creenses e de sectes; e que enaxi com es vn Deus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant es, que enaxi tots los pobles qui son se vnissen en esser vn poble tan solament, e que aquells fossen en via de salut, e que tuyt ensemps haguessen vna fe, e vna lig, e donassen gloria e lahor de nostre senyer Deus! Cogitats, senyors, quants son los dans qui s seguexen con los homens no han vna secta tan solament, ne quants son los bens qui serien si tuyt hauiem vna fe e vna lig. On con aço sia enaxi, ¿parriaus bo quens asseguessem sots aquests arbres, de costa aquesta beyla font, e que desputassem ço que crehem, segons ço que les flors e les condicions daquests arbres signiffiquen; e pus per auctoritats no ns podem auenir, que assajassem fins poriem auenir per rahons demostratiues e necessaries? § Cascun dels sauis tench per bo ço quel altre saui dehia, e assegrense; e començaren a reguardar les flors dels arbres, e remembraren les condicions e les paraules que la dona hauia dites, e proposaren a tenir la manera en lur disputacio, segons que la dona lur hauia signifficat. § Encontinent que eyls volgren començar a moure questions la vn contra l altre, eyls veheren venir lo gentil qui anaua per la forest. Gran barba hac, e longs cabeyls; e vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, e per lo long viatge que hauia fet; sos vlls decorrien de lagremes, son cor no cessaua de suspirar, ne sa boca de planyer. E per la gran angoxa de son trebayl hac fet, e volch anar beure en la font, enans que pogues parlar ne saludar los tres sauis. § Cant lo gentil hac begut en la fontana, e son ale e esperit hagren recobrada alcuna virtut, lo gentil saluda en son lenguatge, e segons sa custuma, los tres sauis. E los tres sauis li reteren les saluts, dient: Aquell Deus de gloria qui es pare e senyor de tot quant es, e qui ha creat tot lo mon, e qui ressuscitara bons e mals, vos valgue, eus ajut de vostres trebayls! § Cant lo gentil hac ohida la salutacio que ls tres sauis li faheren, e viu los cinch arbres, e legi en les flors, e viu la stranya captenença dels tres sauis, e lurs stranys vestiments, adonchs comença a pensar, e maraueyla s molt fortment de les paraules que hauia ohides e de ço que vehia. § Beyl amich, li dix vn dels tres sauis, ¿d on venits, ne com es vostre nom? Assats me parets trebaylat e desconsolat per alcunes coses. ¿Que hauets, e per que sots en aquest loc vengut, ne si es neguna cosa de que nos vos puscam consolar ne ajudar? Sapiam ne vostre coratge. § Lo gentil respos e dix que ell venia de longues terres, e que era gentil, e anaua con a hom exit de son seny per aquella forest; e auentura hauia l amenat en aquell loc. E recompta la dolor e la pena en la qual era mes. E car vosaltres me hajats saludat, dient que m ajut Deus qui crea lo mon e qui ressuscitara los homens, son molt maraueylat de esta salutacio, cor hanc nuyl temps no ohy parlar del Deu que vosaltres dehits, ne de resurreccio atresi no ohy nuyl temps parlar. E qui resurreccio me poria signifficar ne mostrar per viues rahons, poria gitar de ma anima la dolor e la tristicia en que es. § ¡Con, beyl amich! dix la vn dels tres sauis, ¿e no crehets vos en Deu, ne no hauetsesperança de resurreccio? Senyer, no, dix lo gentil; e si es cosa que vos me pusquets signifficar, per la qual la anima mia pusca hauer conexença de resurreccio, prech vos que ho façats; cor per cert sapiats que la greu dolor en que son, es per ço cor me veig acostar la mort, e apres la mort no cuyt esser nuyla cosa. § Cant los tres sauis ohiren e enteseren la error en la qual era lo gentil, e la passio que sostenia per aquella error, adonchs caritat e pietat fo en lo coratge de aquells, e ordonaren com prouassen al gentil Deus esser, e hauer en si bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e que per les flors qui son en los cinch arbres prouassen aquestes coses, per tal que l mesessen en conexença de Deu e de ses virtuts, e en esperança de resurreccio, per alegrar son coratge e per metre lo en via de salut. § E la vn dels tres sauis dix: ¿Qual manera tendrem a prouar aquestes coses? Lo meylor conceyl que nos hauem es que seguescam la manera en la qual nos ha endreçats la dona Na Intelligencia. Mas si per cascuna de les flors prouam aquestes coses, sera massa longa la materia; on per ayço tendria en bo que per alcunes de les flors ensercassem e prouassem Deus esser, e esser en ell les set virtuts dessusdites, e esser resurrecio. E la vn de vosaltres començ al primer arbre, e prou per aquell; e l altre prou en apres per lo segon arbre; e enaxi, per orde, prouem per los cinch arbres, e demostrem al gentil ço que li es necessaria cosa a saber. § Los dos sauis tengren per bo ço quel terç saui dehia, e comença la vn saui a dir: ¿Qual de nosaltres començara primer? Cascu dels sauis honra l altre, e volch donar honor la vn al altre en començar primer; mas lo gentil qui viu que ells sen contènien e alongauen lo començament, prega la vn saui que ell començas, cor molt li agreujaua con tant trigauen a començar ço que ell tant desiraua.
COMENÇA LO PRIMER LIBRE QUI ES de deu e resureccio Del primer arbre DE BONEA E GRANEA IX lo saui: Maniffesta cosa es al huma enteniment que be e granea se couenen ab esser; cor aytant con lo be es major, de aytant se coue mils ab essencia, o ab virtut, o ensemps. E mal e poquea, qui son contraris a be e a granea, se couenen ab no esser; cor aytant con lo mal es major, d aytant se coue mils ab menor esser que ab major. E si ayço no era enaxi, e era lo contrari, seguir sia que tot hom naturalment amaria mes no esser que esser, e mes mal que be; e amaria mes menor be que major, e menor esser que major; e aço no es ver, segons que raho ho demostra al huma enteniment, e que la vista corporal ho presenta en les coses visibles. § Senyer, dix lo saui al gentil, vos vehets que tot lo be qui es en les plantes, e en les coses viuents, e en totes les altres coses del mon, es termenat e finit; on si Deus no era res, seguir sia que nuyl be no s couengues ab esser infinit, e que tot lo be qui es se couengues ab esser finit e termenat, e esser infinit e no esser se couenrien. On con finit be se couenga ab menor esser, e infinit be se couenga ab major esser, e aço per ço cor infinitat e granea se couenen, e finitat e poquea se couenen; per aço es signifficança e demostracio que si be finit, qui es menor e qui s coue ab no esser, es en esser, quant molt mes, sens tota comparacio, coue que sia vn infinit be qui sia en esser: lo qual be es, beyls amichs, nostre senyor Deus, qui es sobira be e tots bens, sens l esser del qual se seguirien totes les inconueniencies damuntdites.
DE BONEA E GRANEA SI eternitat no era nuyla cosa, couenrria que tot ço qui es hagues començament; e si tot ço qui es hauia començament, seguir sia que començament sos començament a si mateix; e aço, beyls amichs, dix lo saui al gentil, vos vehets que raho no ho consent. Cor tot ço qui ha començament coue que prena començament de alcuna cosa qui no haja començament ne fi, la qual cosa es lo Deu de gloria, lo qual nos vos signifficam per estes paraules: Vos vehets que lo cel es mouible, e va entorn, dia e nit, a la terra; on tot ço qui es mouible coue que sia termenat e finit en sa quantitat; e per aço vehets que la quantitat d aquest mon es finida. § On con eternitat se descouenga ab començament e ab fi, cor si començament e fi hauia no poria esser eternitat, per aço es demostrat que eternitat molt mils se coue ab granea qui sia infinida, que ab lo mon qui ha quantitat finida e termenada. E enaxi con la quantitat del mon se coue ab termenacio, se coue ab començament; e couenrrias ab fi, ço es, ab no esser, si no l sostenia la granea eternal infinida que li ha donat començament. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es demostrat que la eternitat, qui s coue mils ab granea infinida que finida, es lo Deus que nos ensercam.
DE ETERNITAT E PODER CERTA cosa es que eternitat e poder se concorden ab esser, cor si ço qui es eternal no hauia poder de esser eternal, seguir sia que per defayliment de poder no fos eternal. E si eternitat no hauia per son poder mateix esser eternal, e no era sustentada en son esser per alcun poder qui no fos eternal, seguir sia que major poder fos en les coses qui han començament, que en ço qui es eternal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat Deus esser, lo qual es eternal per son poder mateix; del qual poder ix influencia e gracia a les animes dels homens e als angels en durar eternalment. § Lo gentil respos e dix que possible cosa era que lo mon fos eternal, e que hagues de si mateix poder a esser eternal. Mas lo saui destrohi sa raho, en quant dix que enaxi con lo mon, per defayliment de poder, defayl a hauer quantitat infinida, enaxi, per defayliment de son poder, se descoue sa quantitat termenada e finida ab eternitat qui no ha fi ne començament.
DE PODER E SAVIESA DE PODER E SAVIESA VERA cosa es que poder e sauiesa se couenen ab esser; cor, sens poder, sauiesa no hauria con pogues esser. On enaxi con poder e sauiesa se couenen ab esser, lurs contraris, ço es, defayliment de poder e ignorancia, se couenen ab no esser; cor si s couenien ab esser, seguir sia que poder e sauiesa se couenguessen ab no esser. E si ho fahien, naturalment desijarien les coses qui han poder e sauiesa que haguessen defayliment de poder e ignorancia, per ço que haguessen esser; e aço no es ver. On si defayliment de poder e de ignorancia son en esser, jatsia que s couenguen ab no esser, quant mes se coue que poder e sauiesa hajen esser en alcuna cosa en la qual no haja defayliment de poder, ne no hi sia ignorancia; la qual cosa es Deu, cor en totes les altres coses hi ha defayliment de acabat poder e de acabada sauiesa.
DE SAVIESA E AMOR DE SAVIESA E AMOR SAVIESA e amor se couenen ab esser, cor on mes la sauiesa sab en l esser, la amor mes pot amar aquel esser. Per altra manera sauiesa e amor se descouenen ab esser, cor la sauiesa sab l esser que la amor desama. E tal cosa sab sauiesa que la amor no volria que la sauiesa ho sabes; e tal cosa sab sauiesa que es digna de esser amada que la amor la desama; e tal cosa sab sauiesa que es indigna de esser amada que la amor la ama. § Per altra manera sauiesa e amor se descouenen en esser, cor ço que la sauiesa no pot saber, la amor ho pot amar per lum de fe; e tal cosa sabria sauiesa per atemprada volentat, que no pot saber per sobre gran feruor o per sobre poca volentat. On con sauiesa e amor se couenguen ab esser, es contrariejen en esser, si aytal sauiesa e amor han esser en esser huma, quant mes coue que hajen esser en alcuna altra cosa en la qual se couenguen e que no s contrasten; la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que sauiesa e amor no s couenguessen mils ab esser on no s poguessen contrastar, que ab esser on se poguessen contrastar; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es prouat que Deus es.
DE AMOR E PERFECCIO AMOR e perfeccio se couenen ab esser; e esser e perfeccio se couenen, e no esser e defayliment se couenen. On si no esser e defayliment se couenen ab esser e ab accabament en hom e en les altres coses qui son en lo mon, quant mes, sens tota comparacio, se coue que esser e accabament se couenguen en alcuna cosa on no sia no esser ne defayliment. E si aço no era enaxi, seguir sia que esser e accabament no s porien couenir en nuyla cosa sens que no hi fos lur contrari, ço es, no esser e defayliment; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es donada demostrança al huma enteniment que Deus es, en lo qual no hi ha no esser ne defayliment, e en lo qual es esser e accabament; e en hom e en totes les altres coses hi ha no esser en quant no foren temps fo, e es hi deffayliment en quant no hi ha tot accabament, e es hi alcun accabament en quant son en esser, lo qual esser es accabament a esguardament de no esser. § Si no fos alcun esser en lo qual amor e perfeccio se couenguessen sens no esser e deffayliment, naturalment amor amara aytant deffayliment con perfeccio, pus sens deffayliment no pogra hauer esser ne compliment, e aço no es ver. E per aço eus es signifficat que Deus es, en lo qual amor e esser e perfeccio se couenen en esser sens no esser e deffayliment. E aço perque amor e perfeccio se couenen en l esser on ha priuacio, ço es, no esser e deffayliment, es per la influencia, ço es, per la abondança de Deu qui s coue ab esser e perfeccio sens no esser e deffayliment. § Per les sis flors damuntdites hauen prouat e signifficat Deus esser, e prouant Deus esser, hauem prouat en ell esser les flors damuntdites, sens les quals Deus no poria hauer esser. On com ell sia Deu, de necessitat se segueix que les flors sien, ço es, ses virtuts; on enaxi com hauem prouat Deus esser per les flors damuntdites, enaxi ho poriem prouar per les altres flors del arbre. Mas con nos volem fer aquest libre con pus abreujadament podem, e com hauem a prouar ressurreccio, per aço no cal que per les altres flors de aquest arbre exemplifiquem Deus esser. E per cinch flors de aquest arbre volem prouar ressurreccio, la qual poriem prouar per les altres flors qui son en l arbre. Empero, en quant la essencia de Deu no dehym que les flors del primer arbre hajen nuyla diuersitat; mas en quant esguardament de nosaltres, vera cosa es que a nostre enteniment se mostren diuerses per diuersitat de obres.
DE BONEA E ETERNITAT LA bonea de Deu es eternal, e la eternitat de Deu es la bonea de Deu. On con eternitat sia molt major be que ço qui no es eternal, si Deus ha creat lo cors del hom a esser perdurable, major bonea es la fi, ço es, la raho perque Deus ha creat cors huma, que no seria si lo cors hauia fi, ço es, no esser, e que puxes no fos. On con aço sia enaxi, si lo cors del home ressuscita, e dura tostemps apres la ressurreccio, la bonea de Deu e la sua eternitat ne seran signifficades en major nobilitat e en major obra. E cor segons les condicions dels arbres, a Deu coue esser coneguda major nobilitat, per aço coue de necessitat, segons la diuinal influencia eternal, que sia ordenat que per aquella influencia venga gracia e benediccio al cors huma, per la qual haja ressurreccio, e que sia perdurable per tots temps.
DE GRANEA E PODER EN natura se couenen granea e poder, con per natura, vn gra de sement retorna la herba o l arbre de son linyatge; mas empero no retorna aquell arbre mateix, mas altre arbre. Aço mateix se segueix de la generacio dels homens, e de les besties, e de les aus, cor per natura ix hom de hom e de fembra per generacio, e vna bestia de altre, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ne aquella bestia mateixa, ans altre hom e altra bestia. On si natura hagues tan gran poder que aquell home mateix, e aquella bestia mateixa, e aquell arbre mateix qui mor pogues retornar viu, major poder hagra que no ha. On si Deus no ressuscitaua a aquel home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que l poder de natura; on con son poder sia major que l poder de natura, si no feya ço perque son poder fos vist major que ceyl de natura, seria contrari a son poder mateix, sa amor, e sa perfeccio, e sa bonea, e sa sauiesa, e les altres flors dels arbres, e aço es inconvenient. Per la qual inconueniencia es maniffestat que resurreccio sera, e que lo teu cors mateix ressuscitara a maniffestar que Deus ha major poder que natura. § Cant lo gentil hac oides aquestes paraules, e remembra les altres probacions damuntdites, sa anima, qui era torbada, se comença a esclarir, e son coratge se comença a alegrar, e per aço demana al saui si les besties ne les aus ressuscitarien. E lo saui respos e dix que no, per ço cor les besties ne les aus no vsen de raho, ne de libre arbitre; e si ressuscitauen, Deus faria contra sa justicia e sa sauiesa, e aço es contra les condicions dels arbres.
DE ETERNITAT E SAVIESA SEGONS que ja hauem dit, eternitat e poder se couenen, e poder e sauiesa se couenen; e per aço coue s de necesitat que eternitat e sauiesa se couenguen, cor si s contrariejauen en Deu, couenrria s que eternitat fos contra lo poder qui s coue ab sauiesa, e la sauiesa fos contra la eternitat qui s coue ab lo poder, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que eternitat e sauiesa se couenen; per la qual couinença se maniffesta que Deus sab si mateix eternalment saui en justicia, cor si s sabia injust no s poria saber eternalment saui. On com molts sien los homens mals, los quals Deus no puneix en est mon; e con molt sant home en est mon, per amor de Deu e per obres de caritat e de justicia, fassen penitencia, e sostenguen fam, set, calt, fret, turments, mort, e en est mon no n sien guardonats, per aço es signifficada resurreccio; cor enaxi con hom es aquella cosa qui fa en est mon be o mal, enaxi justicia deu guardonar o punir cosa qui sia hom, la qual cosa no seria hom si era menys de cors huma; ne justicia no s couenrria ab les flors d est arbre, e les flors serien contraries les vnes a les altres si no fos resurreccio.
DE PODER E AMOR DE PODER E AMOR SENYER, dix lo saui al gentil, aytant com la amor qui es en home vol voler, aytant pot amar; mas aytant com pot voler no pot hauer; e per aço es demostrat que son voler pot mes amar que hauer ço que vol amar. On si en hom poder e amor se couenguessen enaxi que tot ço que la volentat pogues voler, pogues hauer, seguira s major concordança e major perfeccio e major egualtat esser en hom, que no es con lo voler no ha poder de hauer tot ço que pot voler. On con major concordança, e major perfeccio, e major egualtat se couenguen mils ab esser, que menor concordança, perfeccio e egualtat, segueix se que si en esser es menor concordança, perfeccio e egualtat, que hi sia major concordança, perfeccio e egualtat. E si aço no era enaxi, seguirsen hia inconueniencia entre esser e major, e couenria s mils menor, e deffayliment, e desegualtat ab esser, que major, egualtat e perfeccio, e aço es impossibol; cor si era possibil, major e no esser se couenrrien, e menor e esser, e aço es inconuenient. Per la qual inconueniencia es signifficat que alcuna cosa coue esser de necessitat en la qual poder e amor se couenguen egualment, e que la amor hi pusca voler e hauer tot ço que lo poder hi pot voler; e aquella cosa tan solament coue esser Deu, car nuyla de les altres coses no poria tant hauer com pot voler.
DE SAVIESA E PERFECCIO ON pus perfeta es la obra, major signifficança dona de la sauiesa del maestre qui la ha feyta. On si Deus ha creat hom per entencio que ressuscit, e que sia durable, pus nobla entencio ha hauda Deus en crear hom, que no hagra si l hagues creat a entencio que no fos durable. E on pus noble es la entencio e ha major esguardament, major obra demostra; e per la majoritat e la nobilitat de la obra es pus fortment signifficada major sauiesa en lo maestre. On con segons la condicio del primer arbre, hom deja donar la major nobilitat a Deu, e per la major nobilitat es signifficada resurreccio, per aço resurreccio es prouable e demostrable. § Cant lo saui hac prouat al gentil Deus esser, e hauer en si les flors del primer arbre, e hac prouat que resurreccio coue esser, adonchs comença l altre saui a prouar aquestes coses matexes per lo segon arbre, e elec alcunes de les flors a prouar aquelles coses matexes que l primer saui hac prouades per lo primer arbre.
Del segon arbre DE BONEA E FE BONA cosa es fe, cor per fe creu hom, e ama ço que l enteniment no pot entendre: e si fe no era nuyla cosa, no amaria hom, pus no la enteses. On con hom no pusca entendre totes coses, e con l enteniment sia endreçat a entendre per fe, per ço cor per fe ama hom ço que no enten, e en quant hom ho ama e no ho enten, hom ho desira entendre; e per ço cor ho desira entendre, hom ho enten, enans que no faria si no ho desiraua, per aço es maniffestat que bonea e fe se couenen. E cor descreença qui descreu la veritat que l enteniment no pot entendre, sia mala cosa, per ço cor es contraria a fe qui es bona cosa, per aço es signifficat que si Deu es, la fe qui l creu n es major e meylor, e la descreença qui l descreu n es menor e pijor; e major contrarietat n es entre fe e descreeença, que no seria si Deus res no era. On con segons la condicio del cinque arbre, la major contrarietat qui sia entre virtut e vici se couenga mils ab esser, que la menor, a signifficar major virtut e major vici, per ço que la virtut sia pus amable, e lo vici pus ahirable, per aço es signifficat e maniffestat que Deus es; cor si Deus res no era, seguir sia que ço per que virtut e vici menys se descouenguessen e s diuersificassen, se conuengues mils ab esser, que ço on mes se desuariejassen e s contrariejassen. E si aço era enaxi, seguir sia que virtut no n fos tant amadora, ne vici tant ahirable. On con ço per que virtut sia pus amada e vici pus desamat se couenga ab esser, e