DE BONEA E CARITAT, E DE GRANEA E CARITAT SI la obra que l anima sa con enten e ama Deu, es meylor e major caritat que no es con enten e ama si matexa o altra creatura, coue de necessitat que Deus faça major caritat con enten si mateix e ama si mateix, que no fa con ama e enten altra cosa. E si aço no era enaxi, seguir sia que la obra que Deus fa en si mateix, entenent e amant creatura, fos egual en la obra que fa entenent e amant si mateix, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria aytan gran sa bonea fora si mateix, con en si mateix, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat, es signifficat que en Deu ha alcuna obra de necessitat, per la qual pluralitat es signifficada; cor sens pluralitat, impossibil cosa es que hi pusca esser obra. E si Deus no ha en si mateix obra, sa gran bonea fora major si obras en si matexa bonea e granea semblant a si matexa, que no es si es sens obra en si matexa. E cor bonea, granea e caritat se couenguen mils ab esser on sia obra, que ab esser on no sia obra, per aço coue que en Deu bonea, granea e caritat se couenguen ab obra; sino, esser creat, qui s coue ab obra en si mateix, se couenrria ab major nobilitat que esser increat, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat obra en Deu es signifficada per les flors e les paraules damuntdites; per la qual obra es signifficada pluralitat, per la qual pluralitat, trinitat es maniffestada esser en la vnitat de Deu.
DE BONEA E CARITAT, E DE PODER E CARITAT LA caritat creada pot amar bonea creada en si matexa; e per aço, per la differencia qui es entre bonea e poder e caritat en creatura, caritat pot esser amant e pot hauer amat. E cor aytal poder pusca esser major e meylor en amant e amat, que en amant sens amat, o en amat sens amant, coue que en Deu bonea e caritat se couenguen ab poder, per lo qual pusca esser en Deu amant qui no sia l amat, segons vna proprietat personal, e que l amat no sia, segons altra proprietat personal, l amant, e amant haja amat; e que dels dos, amant e amat, ixca altra proprietat personal qui sia amant e amada, e que les tres persones, amants e amades, sien vna essencia amant e amada en si matexa sa infinida bonea e son infinit poder. E si aço no era enaxi, seguir sia que bonea e poder se couenguessen mils ab caritat creada, que ab increada, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es maniffestada. § En aquest mon major bonea, poder e caritat fora en hom si amas de necessitat e francament Deu, que no es con ha liber arbitre a amar Deu. E cor la caritat de Deu se couenga ab major bonea e poder, que la caritat creada, coue que Deus haja la noblea que la caritat creada hagra, si la pogues hauer. E si aço no fos enaxi, seguira s que la caritat increada no pogues hauer la bonea que la caritat creada no pot hauer, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la caritat de Deu de necessitat ha poder e libertat en esser amant e amada, per tal que sa bonea se couenga ab perfect poder. On con aço sia enaxi, donchs, per aço la sancta trinitat es demostrada per necessitat e per libertat perfecta e accabada; la qual es exemplar e forma al huma enteniment con hi conega la sancta trinitat que nos ensercam.
DE PODER E PRVDENCIA LA major impossibilitat qui sia, es Deus no esser; e donchs, la major possibilitat que sia, es Deus esser. On la major impossibilitat qui sia contra generacio es corrupcio, e la major possibilitat que sia contra corrupcio es generacio en que sia la major possibilitat contra corrupcio; e si aço no era enaxi, seguir sia que generacio e corrupcio no fossen contraris. On con a tota generacio creada sien corrupcio e impossibilitat contraris, coue que en Deu sia generacio, a la qual corrupcio e impossibilitat no sien contraris; e si aço no era enaxi, la prudencia no poria hauer conexença con la major possibilitat e l poder de Deu se couenguessen ab esser; e la major impossibilitat que Deus no sia, e la possibilitat en Deu esser, se couenguessen ab lo poder. E cor ço per que la prudencia mils pot conexer lo poder que Deus ha en esser, couenga ab esser, segons les condicions d est arbre, per aço la generacio es signifficada esser en Deu contra corrupcio, qui s coue ab no esser; per la qual generacio e corrupcio es signifficada en Deu paternitat e filiacio. § Ço qui es pus contraria cosa a desagualtat, es egualtat; e ço qui es pus contraria cosa a contrarietat, es concordança. On si en Deu ha egualtat e concordança, segueix se de necessitat que la prudencia ne conesca en Deu major poder contra desagualtat e contrarietat a no esser en Deu, que si en Deu no hauia egualtat ne concordança. E cor la major obra que prudencia pusca hauer en conexer lo gran poder de Deu, se couenga ab esser, segons les condicions del arbre, per aço coue de necessitat que en Deu haja egualtat e concordança; e si en Deu ha egualtat e concordança, coue que hi sia pluralitat, cor sens pluralitat no hi poria esser egualtat e concordança. E cor en Deu sia pluralitat, per aço es per lo poder de Deu signifficada trinitat en egualtat e concordança, a prudencia.
DE BONEA E SVPERBIA DIX lo crestia al gentil: Superbia es contra bonea, cor home erguylos ama ço qui es vil, sobre ço qui es noble, e desama lo be de son prohisme. E per aço humilitat, qui es son contrari, se concorda ab bonea, qui ama mes lo pus noble be que l menor be, e multiplica lo be major e l menor; e egual ama be qui sia entre lo major be e l menor. § Si en la bonea de Deu ha vn be qui do si mateix infinidament en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, a be qui sia infinit en bonea, granea et cetera; e si lo be damuntdit fa aquest do sens que no n minua de si mateix; e del be qui dona e del be qui es donat ix vn be infinidament en bonea, granea et cetera, e es egualtat en lo be qui dona, e l be donat, e l be procehit; si aço es enaxi, la bonea de Deu es pus contraria a superbia, que no seria sens lo be donat e procehit damuntdit. E aço es per ço cor do no seria donat tan noblement en la bonea de Deu, ni no se n concordaria tan be ab humilitat; per la qual menor humilitat, la humilitat de Deu no seria tan contraria a superbia. E cor, segons les condicions d est arbre, la major contrarietat qui sia entre la bonea de Deu e superbia, sia atorgadora; per aço es maniffestat que en Deu ha be qui dona tot si mateix al be donat, e que del be qui dona e del be donat, ix be qui es donat. E con aço couenga esser enaxi, segons les condicions del arbre, per aço trinitat es maniffestada.
DE GRANEA E SVPERBIA SI superbia hagues tan gran poder en si matexa, que de si matexa enjenrras infinida superbia en granea e en poder e en eternitat, e que d amdues exis superbia qui fos gran infinidament en poder e en eternitat, e que ensemps fossen vna superbia infinida en poder e en eternitat, impossibil cosa fora que humilitat pogues vençre la superbia damuntdita, ne que humilitat fos nuyla cosa. E cor superbia se couenga ab menor e ab no esser, e humilitat se couenga ab major e ab esser, per aço coue de necessitat que sia vna humilitat en Deu, qui sia major que neguna superbia que hom pusca considerar, ni aesmar, ni formar en sa consideracio. E si aço no era enaxi, poria la humana pensa considerar major superbia que la humilitat de Deu; e seria major l anima de hom en considerar superbia, que la humilitat de Deu, e seria major en granea, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que en Deu ha vn humil qui de tot si mateix enjenrra altre humil en infinida bonea, granea et cetera, e del humil enjenrrador, e del humil enjenrrat, ix infinidament en bonea, granea et cetera, altre humil procehit, e ensemps aquests tres humils son vna essencia humil en infinida bonea, granea et cetera, en la qual, trinitat es signifficada, segons la demostracio damuntdita. § Dix lo gentil al crestia: Si en Deu ha tan gran humilitat con tu dius, e con humilitat e superbia sien contraris, ¿con pot esser que la humilitat de Deu no veda que superbia, qui es mal, no sia? § Dix lo crestia: Si Deus no donaua libertat a hom que pogues esser erguylos o humil, la sauiesa de Deu seria contraria a la humilitat del home, per la qual home pot hauer merit e gracia de Deu. E cor les flors del segon arbre no sien ne deguen esser contraries, segons les condicions del arbre, ni en lo primer arbre no pusca esser contrarietat de vna flor ab altre, per aço la humilitat de Deu lexa esser superbia, per ço que la humilitat creada, per la increada, pusca contrestar a superbia humana, e la humilitat creada do honrament a la increada.
DE AMOR E AVARICIA EN home amor e auaricia son contraris, cor home amant se coue ab larguea, contraria a auaricia en l amat; e auaricia tol e no dona, e concorda s ab desesperança, contra esperança qui s concorda ab amor e ab larguea. On con aço sia enaxi, donchs, per les virtuts e los vicis damuntdits, la sancta trinitat que tu demanes es representada per la contrarietat qui es entre virtuts e vicis. Cor si en Deu ha amador qui am en Deu amat tan fort, que tot si mateix li do; e si l amador li dona tot si mateix, e l amador es infinit en bonea, granea, e en totes les flors del primer arbre, coue de necessitat que en l amador sia infinida larguea en bonea, granea et cetera; e aytant con larguea es major, d aytant l amor diuina es pus contraria a auaricia. E cor la major contrarietat couenga esser atorgada, segons que fo compres primerament en les condicions dels arbres, per aço trinitat es signifficada en la major condicio d est arbre; la qual trinitat es en amant e amat; e cascu del amant e amat es amant e amat, e d amdos ix amant e amat, e ensemps son vna amor essencial, infinida, en amant e amat, en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si auaricia hagues poder infinit, destrohira tota larguea, con sia cosa que a infinit poder no pusca contrestar nuyl altre poder: e cor en Deu sia infinit poder, coue que Deus, per infinida larguea, sia contrari a auaricia. On si en Deu ha vn liberal infinit en larguea, qui do infinida larguea, coue de necessitat que la larguea que dona, do de sa larguea matexa; cor si donaua altra larguea, no seria sa larguea infinida. E si en Deu ha infinida larguea, e no era en Deu qui donas aquella larguea infinidament en bonea, granea et cetera, no hi hauria infinida amor, qui amas donar tan noble do con es infinit do. E si en Deu hauia deffayliment de amor a donar, e en Deu hauia complit do a donar, seria contrarietat entre amor e donar e amar. On con sia impossibil que les flors del primer arbre sien contraries, per aço trinitat es demostrada, segons que les paraules damuntdites signiffiquen.
DE FE E ESPERANÇA DIX lo crestia al gentil: Si trinitat no era en Deu, no hi seria obra; la qual obra Deus no hauria dintre si mateix: e la meylor obra que seria en esser, seria ceyla que Deus hauria en creatures. On con, segons les condicions dels arbres, couenga esser obra qui sia en Deu, meylor que la obra que Deus ha en les creatures, cor si no ho era, perfeccio de obra no seria en bonea, granea et cetera; per aço es demostrat que en Deu hauia e ha obra sens la obra que Deus ha en les creatures; la qual obra es enjenrrar lo pare lo fil, e exir lo sant esperit del pare e del fil, e esser totes tres les persones vn Deu, e aquesta obra que sia infinida en bonea, granea et cetera. E si ayço es enaxi, la fe qui creu en aytal obra, ne s major e se n coue mils ab esser, en quant ne s major, que no faria si era menor, e descrehia en trinitat. On con sia impossibil que se pusca esser menor per ço qui es en Deu, e que fos major si fos en Deu ço qui no hi es; per aço trinitat es maniffestada en ço que la fe ne pot esser major si trinitat es, que si trinitat no es; cor nuyla fe no pot esser major en descreure trinitat, que la fe qui creu que en Deu sia vna persona qui enjenrre altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altra persona infinidament en bonea, granea, eternitat et cetera. § Si en Deu no fos obra ans que l mon fos, esperança no n poria esser tan gran en home, ne per esperança home no poria tan be hauer confiança en Deu sens que trinitat no fos ne Deus no hagues obra en si mateix, e poria s hom desesperar que hagues eternalment esser; cor poria hom considerar que enaxi con obra no era en Deu ans que l mon fos, que enaxi esdeuengues temps que res no fos, e que tot quant es hagues fi. Mas cant hom creu que Deus eternalment e infinida ha en si mateix obra, de aquella influencia de obra, tan gran e tan maraueylosa, pot hauer esperança hom que l mon dur eternalment sens fi. On con ço per que es esperança de home, esta major en Deu, e ço per que s couenga mils ab fe e ab esser, sia de les condicions del quart arbre, e esperança pot esser major, e se n pot mils concordar ab fe, si trinitat es, per aço en la majoritat de esperança e en la major concordança que hom ha ab fe, trinitat es representada e maniffestada als vlls de la humana pensa, qui considera segons que damunt es dit. § Respos lo gentil: Segons tes paraules, fe e esperança pogren esser majors si en Deu hagues quaternitat de persones, o que en Deu hagues pluralitat de persones infinides, que no son per esser trinitat de persones en Deu tan solament. § Respos lo crestia: Si en Deu no abastas obra de tres persones, e que ni hagues mester mes a esser en Deu perfeccio de bonea, granea, eternitat et cetera, esperança no pogra esser tan gran, ne tan contraria a desesperança; ni fe no creegra en tan noble paternitat, filiacio e processio, si a la perfeccio de Deu hagues mester dues o mes paternitats e filiacions, o tres o mes processions. On con en Deu no haja mes de tres persones, segons que ja hauem prouat en les altres solucions; e cor fe e esperança ne serien menors, per aço ta questio es contraria a la nobilitat qui s coue ab la pluralitat qui s coue esser en Deu, e es contraria a la majoritat e concordança qui coue esser en fe e esperança.
DE CARITAT E JVSTICIA CARITAT e justicia se couenen contra mala volentat e injuria. On si en Deu ha trinitat, molt mils se n poden en home concordar caritat e justicia, que si trinitat en Deu no fos; cor per trinitat enten hom que en Deu hi ha enjenrrador caritatiu e just e infinit en caritat e justicia, la qual infinitat de caritat e justicia es infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e perfeccio. E per aço la caritat e justicia creada pot esser major per la influencia de caritat e de justicia increada damuntdita, que no poria esser sens la caritat e la justicia del enjenrrador damuntdit. E aço mateix se segueix del fil e del esperit sant, si cascu es caritatiu e just per si mateix e en si mateix infinidament en bonea, granea et cetera. On con, segons les condicions d est arbre, se segueix que caritat e justicia creada pot esser major en hom si trinitat ha en Deu, que si trinitat no era en Deu; per aço trinitat es maniffestada.
DE PRVDENCIA E FORTITVDO DE trinitat e de vnitat es multiplicada actualitat en entendre pus forment, que de vnitat tan solament. On si en Deu ha trinitat e vnitat, lo huma enteniment mes pot entendre en Deu, que si trinitat no ha en Deu. Axi con lo home, qui pot mes entendre en la herba que en la peyra, e mes en la bestia que en la herba, e mes en home que en la bestia; e aço es per ço cor mes coses ha en la herba que en la peyra, e mes en la bestia que en la herba, e mes en home que en la bestia. E si trinitat ha en Deu, lo huma enteniment mes coses pot ignorar en Deu que no faria si trinitat no era en Deu; enaxi con l enteniment, qui pot mes coses ignorar en la herba que en la peyra, e en la bestia que en la herba, e en lo home que en la bestia. Cor aytant con en la cosa ha mes coses, aytant l enteniment hi pot mes hauer de ignorancia. On con aço sia enaxi, e cor ço per que l enteniment de home pusca mes entendre en Deu e mes ignorar, se couenga ab les condicions del primer arbre e del quart, e aço se couenga ab esser, a demostrar que l enteniment pot esser molt noble en entendre en Deu grans coses, e que aquelles grans coses sien molt nobles en ço que l enteniment no pot tota la noblea d aquelles entendre; per aço trinitat es signifficada en ço que l enteniment pot esser pus noble e pus alt a entendre, e pot esser pus compres a no entendre. E cor aquestes dues condicions se couenen, segons la noblea de Deu e la noblea de enteniment qui es creatura, per tal que conega la gran noblea qui es en les flors del primer arbre; per aço trinitat es demostrada esser en Deu. § Aytant con l enteniment huma se esforça pus fortment a entendre en Deu, aytant se coue mils ab fortitudo, e aytant multiplica a ensus la quantitat de prudencia; e aytant con l enteniment mes es compres, e no pot entendre tota la nobilitat de Deu, e dona a la fe qui crega ço que eyl no abasta a entendre, d aytant fortiffica l enteniment la fe, e mortiffica si mateix; e per aço segueix sen major conueniencia entre prudencia e fortitudo. E cor aquesta major conueniencia pusca esser per la diuinal trinitat, e sens que en la diuina natura no fos trinitat, no poria esser tan gran concordança entre prudencia e fortitudo, per aço trinitat, en aquesta major concordança, qui s coue ab les condicions d est arbre, es signifficada e demostrada.
DE CARITAT E ENVEJA DIX lo crestia al gentil: Caritat e enueja son contraris; cor per caritat se coue hom ab larguea e ab leyaltat, e per enueja ab cobea e ab engan. On si hom ha caritat a Deu, pus contrari es a enueja, que no es con ha caritat a son prohisme; e aço es per ço cor en Deus ha major larguea e major caritat que en creatura. E si hom es enuejos del be e de la honor de Deu, pus contraria es sa enueja a caritat, que no es si hom es enuejos del be e del honrament de son prohisme. E aço es per ço cor lo be e l honrament qui s coue a Deu es major que l be ni la honor de creatura. § Segons ço que damunt es dit, es signifficada en Deu trinitat esser, car la flor damuntdita ho signiffica. Cor si en Deu ha caritat qui enjenrra de si matexa egual caritat a si matexa, e que de la caritat enjenrrant e de la caritat enjenrrada ix caritat egual a la enjenrradora e la enjenrrada, e aço per la volentat de la enjenrrada e de la enjenrradora, pus luny es enueja a esser semblant a la caritat de Deu, que no seria si en Den no era caritat, segons que damunt es dit. E cor ço per que enueja sia pus luny a esser semblant a Deu sia atorgadora cosa, segons les condicions del primer e del cinque arbre, per aço trinitat es demostrable en la major contrarietat qui es entre la natura diuina, e enueja e peccat.
DE FORTITVDO E IRA HOM es sobject on fortitudo e ira son contraris. On con ira venç fortitudo en huma coratje, adonchs es vençuda fortitudo per la flaquea e per lo deffayliment de coratje. E cant fortitudo venç ira, adonchs ira es vençuda per accabament e per nobilitat de coratje. On aytant con fortitudo venç e appodera major ira, aytant es major en virtut; e aytant con la ira venç major fortitudo, d aytant la ira es major en vici e en peccat. § Certa cosa es que vn semblant ab altre s enforteix contra son contrari e son dessemblant; on si Deus es en trinitat e vnitat, pus semblant a Deu es hom qui es vn en trinitat, ço es, anima e cors e la conjuncio d amdos, los quals tres son vn hom, que no es si Deus es vn, sens trinitat de persones. On con hom sia obligat a amar Deu mes que nuyla altra cosa, e con a hom sien semblants en vnitat e en trinitat moltes creatures, seria home pus obligat a amar mes son dessemblant que son semblant. E cor per amar home son semblant, pusca esser pus contrari contra son dessemblant, ço es, ira, qui no s coue ab home; per aço home, amant Deu, semblant a si en vnitat e trinitat, pot esser pus forts contrari a ira que no seria si, amant son dessemblant, se combatia contra ira; con ço sia que nuyla cosa no sia tan contraria a ira con Deu. On con aço sia enaxi, per aço en Deu trinitat es signifficada en la major semblança que home deu hauer ab ço que mes deu amar; e es signifficada en ço que home, aytant con es pus semblant a Deu, pot esser pus forts contra ira. E cor ço per que fortitudo pot esser pus forts contra ira, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço trinitat, en estes condicions, es signifficada.
DE ESPERANÇA E ACCIDIA CERTA cosa es que a accidia es pus contraria cosa major esperança que menor; cor pus negligent es hom a desijar les coses menys nobles que les coses pus nobles. On si en Deu ha infinida bonea, granea, eternitat et cetera, qui enjenrra infinida bonea, granea, eternitat et cetera, e que d amdos ixca altre qui sia infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, e que ensemps los tres sien vna essencia infinida en bonea, granea, eternitat et cetera, si l anima del home just desija a saber en Deu aquestes coses, e aquestes coses a saber en gloria ha esperança, major esperança ha de saber en Deu grans coses e maraueyloses, que no hauria si no desijaua a saber en Deu los tres damuntdits. E on la esperança pot esser major en hom de saber grans coses, major contrarietat pot hauer contra accidia; e cor ço per que esperança e accidia sien pus contraris, sia atorgadora cosa, segons les condicions d est arbre, per aço la trinitat que nos te signifficam se coue ab affermacio, e descoue s ab negacio; cor si s couenia ab negacio, e s descouenia ab affermacio, seguir sia que ço per que esperança e accidia foren menys contraries, se couengues ab affermacio, e ço per que mes fossen contraries se couengues ab negacio; e aço es impossibil, e es contra les condicions d est arbre. E si era possibil, seguir sia que esperança e accidia se couenguessen en esser ensemps vna cosa matexa qui fos virtut e vici, e aço es impossibil e contradiccio. § Cant lo crestia hac prouada trinitat en Deu esser, per los cinch arbres damuntdits, eyl dix aquestes paraules: ¡Benehit sia Deus, per la virtut del qual hauem conexença de la sua gloriosa trinitat en la signifficacio de les flors e en les condicions dels arbres! On si tu, gentil, no t tens per pagat de les demostracions que yo te he donades de la sancta trinitat de nostre senyer Deus, yo coylire mes de les