PRVDENCIA es elegir major be e esquiuar major mal; e per accidia es hom negligent a elegir be major, e a esquiuar lo mal major. Empero aquella accidia es major per la qual hom es pus negligent a elegir lo major be que l menor, e a esquiuar lo major mai que l menor. On con aço sia enaxi, en ço que damunt es dit, per aço Deus es signifficable esser glorifficador; cor si gloria no era, pena infernal no seria, ni be major no seria elegible, ni mal major no seria esquiuable tan fortment con es si gloria celestial es, e si pena infernal es. E cor ço couenga esser, segons les condicions de est arbre, per que prudencia e accidia sien pus contraries; per aço, en ço qui s coue ab esser, es demostrada la celestial gloria, sens la qual ço qui no s coue ab esser, seria, e ço qui s coue ab esser, no seria; e serien destrohides les condicions de est arbre. § Dix lo gentil al crestia: Assats bastantment me has prouat l article damuntdit; mas prech te que m digues la manera segons la qual Deus gloriejara los sancts de gloria. § Lo crestia respos: La manera segons la qual Deus glorieja los sancts, es pus alta que l huma enteniment no pot entendre en esta present vida; cor si entendre la podia, hauria en aquest mon aytanta de gloria, con han aquells qui son en l altre setgle en gloria. Mas empero alcuna cosa te pusch signifficar de ço que m demanes, segons esta semblança. Tu sabs que a essencia se coue esser, e a enteniment entendre, e a volentat amar, e axi de les altres coses semblants a aquestes. On si tu vehies, ab los vlls de ta pensa, la manera segons la qual lo teu enteniment se coue ab entendre, e ton voler ab amar; e cascuna d aquestes coses vehies con son distinctes e differents les vnes de les altres, tu hauries d aquestes coses a veher, molt agradable plaser; cor si vehies fer vna nau, major plaser ne hauries, que si vehies fer vn banch; e si vehies fer lo sol e la luna e les esteles, e lo cel e la mar e la terra, e tot ço qui es en lo mon, major plaser ne hauries que si vesies fer vna nau tan solament. On si est en gloria e veus con lo pare enten e ama si mateix, e entenent e amant si mateix, e lo fil, e lo sanct esperit, enjenrra lo fil, e ix lo sanct esperit del pare e del fil; e si tu vehies con lo fil, entenent e amant lo pare, e l sanct esperit, e si mateix, es enjenrrat del pare e ix d ell lo sanct esperit; e si vehies con lo sanct esperit ix del pare e del fil, amant e entenent lo pare, e l fil, e si mateix; e si tu vehies enjenrrar e exir en Deu infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e vehies con totes tres les persones son vna essencia infinida en bonea, granea, eternitat et cetera, pensar pots que gran gloria hauria la tua anima, la qual gloria hauras si entres en gloria. § En gloria veuras la humana natura de Jhesuchrist esser vna persona ab Deus lo fil; e veuras la manera segons la qual lo fil de Deu ha presa humana natura; e veuras con la diuina natura e humana son vna persona tan solament, e con lo Deu fil e la humanitat que pres se entenen e se amen; e veuras aquella humana natura meylor e pus noble que totes les creatures qui sien ne esser pusquen; e veuras con la humanitat de Jhesuchrist ama e honra nostra dona sancta Maria; e veuras a tots los sancts de gloria honrar Jhesuchrist e nostra dona sancta Maria; e veuras los renchs dels angels e dels arcangels, e los renchs dels martirs, e de les vergens, e dels confessors; e tuyt daran e cantaran gloria e laor a Deu, e a la natura humana ajustada a Deu. On si aço consideres a veher, pensar pots con gran sera la gloria que veuras, si Deus te appeyla a la sua gloria qui no ha fi. § En paradis no menjara hom, ne beura, ne jaura ab fembra; cor en aquest mon lo cors huma trebayla per amor de nostre Senyer Deus. Per aço, a guasardonar lo cors en gloria, veuras e ohiras lo cors de nostre Senyer Jhesuchrist ajustat ab Deus lo fil. E cant cogitaras que l teu cors e aquell de Jhesuchrist son de vna natura, e que aquell cors fo donat per tu a rehembre, la gloria que tu hauras de veser aquell cors tan glorifficat, no la demans a mi, cor no la te poria recomptar, ne l esguart d amor que eyl te dara ¿qui l te poria dir? § Cant lo crestia hac prouat l article damuntdit al gentil, ell li dix: Segons que es ordenat, con pusques hauer conexença de la lig qui es meylor que les altres, pots conexer, per la gloria damuntdita, que la lig dels crestians val mes que les altres, con sia cosa que la meylor gloria e la major se couenga mils ab les condicions dels arbres, que la gloria menor, contraria a la major; la qual major gloria no pot esser tan be signifficada per la lig dels juheus ni dels sarrahins con per la lig dels crestians.
Del vuyte article CHRIST CONCEBVT DE SANCT ESPERIT DE BONEA E GRANEA DIX lo crestia al gentil: La bonea de Deu es gran en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On a signifficar tan gran bonea, con es la bonea de Deu, se couench que, per obra de sanct esperit, lo fil de Deu ajustas a si natura humana en lo ventre de nostra dona sancta Maria; cor major be es trer tan noble be con la humanitat de Christ de la humana especia, qui fo corrompuda per peccat, que no es tot l altre be creat. E si la humana especia no fos corromput be, la bonea de Deu no fora tan gran signifficada. E cor ço per que la bonea de Deu sia signifficada major, sia concordant ab esser, ço es, encarnacio, per aço en aquella concordança de esser es signifficat aquest article damuntdit; sens lo qual article la obra de la gran bonea de Deu no fora tan maniffestada. § Si de corromput be es tret be no corromput, meylor e major que tot lo be creat no era, ans que fos corromput, mils ne s demostrat lo gran be de Deu. E si de corromput be creat es tret be creat qui sia egual a be creat qui sia tret de be creat no corromput, major se mostra lo be increat en trer be creat incorrompable de be corromput, que en trer be incorrompable de be creat no corromput. E cor se couenga mils ab esser ço per que major obra e major be signiffiquen mils granea en la bonea de Deu, que menor obra e menor be; per aço es demostrat l article damuntdit esser en veritat. § Si nostra dona sancta Maria, verge gloriosa ¡benehita sia eyla, e nos d eyla! ha concebut, per obra de sanct esperit, fil que sia Deus e home, pus prop es a la gran bonea de nostre Senyer Deus, e pus luny es al nostre enteniment que pusca comprendre tota la granea del be qui es en lo fil de nostra dona, e qui es en nostra dona. E aytant con lo huma enteniment es pus luny a comprendre lo be creat per la bonea de Deu, d aytant es pus luny a comprendre la bonea e granea de Deu, qui aquell be ha creat en nostra dona e en son fil. E cor se couenga ab esser ço per que la gran bonea de Deu es pus exalçada a no esser compresa per nostre enteniment, e la bonea e granea de Deu se concorda mils ab ço qui mils se coue ab esser, que ab ço qui tant no s coue ab esser, per aço la concepcio feyta per obra de sanct esperit es signifficada per raho necessaria. § Prouada es trinitat esser en Deu; on lo major be qui pusca esser feyt es en la obra de trinitat, e lo major be que sanct esperit pusca fer en creatura es sa obra, que l fil de Deu ajust a si mateix creatura, e que nostra dona, qui es creatura, sia mijanserament creatura e mare del creador. On si lo sanct esperit desamaua aytal be, e aytal obra esser entre creador e creatura, seria contra la major e meylor bonea qui pot esser entre creador e creatura; e si ho era, seria gran contrari a la bonea de Deu, qui es en eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, e en la qual impossibilitat la concepcio que nostra dona feu del fil de Deu, per obra del sanct esperit, es demostrable.
DE AMOR E JVSTICIA SI lo fil de Deu se es encarnat, la diuinal amor pus fortment e pus espressa infundeix e met e concordança e justicia en home, que no fahera si encarnat no fos. E cor justicia sia be, e injuria sia mal; e cor per major justicia es mils signifficada la amor diuina, que per menor justicia; e cor fe, esperança, caritat, prudencia, fortitudo e temprança se concorden mils per major justicia, que per menor; e per major justicia sien pus contraries als vicis, que per justicia menor; per aço es signifficat, segons les condicions d est arbre, que l fil de Deu es concebut de sanct esperit. Cor si no ho era, la flor damuntdita seria contraria a la concordança e a les condicions damuntdites; e aço es impossibil.
DE PODER E PRVDENCIA LO poder, la sauiesa e la amor de Deu se couenen en perfeccio en tres coses, ço es a saber, que per lo poder pot esser feyta, e per la sauiesa es sabuda esser feyta, e per la volentat es volguda esser feyta, e per la perfeccio deja esser feyta. On si aquesta concordança no era enaxi, seguir sia que contrarietat fos en les flors, la qual no hi pot esser. On tot lo major poder que Deus pusca hauer en creatura es que la pusca ajustar a si mateix; e aço mateix se segueix de son saber, e de son voler, e de sa perfeccio. E lo major poder que creatura pusca entendre ni voler en si matexa, es que se entena e que se am vna persona ab persona diuina. On con aço sia enaxi, per aço es maniffestat, per la natura e la proprietat de la flor damuntdita, e per les condicions d est arbre, que lo fil de Deu se es encarnat. § Si l major poder qui sia ni esser pusca, es que infinit poder en bonea, granea et cetera, enjenrre infinit poder en bonea, granea et cetera, e del enjenrrador e del enjenrrat ixca infinit poder en granea, bonea et cetera, de necessitat se segueix que l major poder qui sia ne qui esser pusca entre infinit poder e finit, sia que poder infinit ajust a si mateix poder finit. E si aço no era lo major poder qui fos entre infinit poder e finit, seguir sia que l poder infinit no fos major que l finit, e que l poder finit fos major que l infinit, e aço no s coue. E si prudencia no entenia major lo poder infinit que l finit, seria contraria a les flors del primer arbre, e a les condicions d est arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que aquella cosa coue esser, segons les condicions d est arbre, per que poder e prudencia mils se couenguen; en la qual major conueniencia es signifficat l article damuntdit.
DE PERFECCIO E ACCIDIA PERFECCIO e accidia son contraris; cor en perfeccio no ha deffayliment, qui s concorda ab accidia, ni en accidia no ha perfeccio, qui es contraria a deffayliment. On si lo fil de Deu ha presa natura humana, major perfeccio ha Deus infusa en natura humana, que no fora si no hagues presa humana natura; e aytant con major perfeccio ha Deus infusa en humana natura, aytant la perfeccio increada e la creada son pus contraries a accidia, e a tot ço qui ab accidia sia concordant. E cor la major contrarietat qui sia entre perfeccio e accidia sia atorgable, per aço, en la major contrarietat, la encarnacio del fil de Deu es maniffestable.
DE FE E ESPERANÇA DIX lo crestia al gentil: Fe e descreença son contraris, e esperança e desesperança son contraris. On con fe e esperança sien virtuts, e lurs contraris sien vicis, aytant con fe e esperança son majors, d aytant se concorden mils contra lurs contraris. On si lo fil de Deu se es encarnat, la fe qui creu la encarnacio, ni la esperança qui es per la encarnacio, no poden esser en home en pus alt grau en que son. E si l fil de Deu no se es encarnat, fe e esperança pogren esser en home en major concordança e en pus alt grau que no son. E cor ço per que fe e esperança han major nobilitat, se couenga ab esser, segons les condicions del arbre, per aço en aquella majoritat e concordança de esser es signifficada la sancta humanitat que el fil de Deu pres en nostra dona verge gloriosa.
DE FORTITVDO E GOLA FORTITVDO e temprança se concorden contra intemprança e gola; e cor home menug e beua cascun jorn, e cor les coses que menuga e beu son plasents a la boca, per aço Deus ha ordenat que fortitudo e temprança sien contra intemprança e gola, per ço que la anima atrob plaser en hauer fortitudo e temprança. E cor, per guasanyar merit, moltes vegades en lo jorn, e per mortifficar gola, Deus vuyla que en hom haja gran força e gran temprança, per aço Deus volch pendre natura humana per amor de saluar hom; e que hom, per honrar Deu, e per amar ço que a Deu es agradable, mortifficas gola ab major temprança e ab major fortitudo; la qual major temprança e fortitudo pot mils esser en home per la encarnacio del fil de Deu, que sens la encarnacio; en la qual mils es signifficada la concepcio del fil de Deu. § Dix lo gentil al crestia: ¿Per que totes tres les persones diuines no se encarnaren, e la persona del fil pres carn tan solament? § Respos lo crestia: A signifficar mils con cascuna de les tres persones diuines es distincta la vna de la altra, fo ordenat per la gran sauiesa de Deu, que no se encarnas mas vna persona tan solament, a esquiuar confusa distinccio esser signifficada en les persones diuines; e a signifficar que vna paternitat, vna filiacio, e vna persona de sanct esperit es abastant en la trinitat de Deu, volch lo fil de Deu esser encarnat tan solament; cor si mes de vna persona fos mester a la encarnacio, no fora signifficada granea e perfeccio en Deu. § Lo gentil demana al crestia per que se encarna lo fil e no se encarna lo pare ne l sanct esperit. § Lo crestia respos: Ço per que huma enteniment pusca mils comprendre les condicions e la concordança de les flors, ha Deus volgut ordenar, a signifficar en sa obra granea e perfeccio. E cor lo fil de Deu es enjenrrat, e prenent carn humana enjenrra home, per aço, quant a esguardament de natura, se couench mils vnitat de persona entre fil de Deu e fil de home, que entre home e paternitat, ne entre home e sanct esperit, per ço cor generacio se coue al fil de Deu e al fil del home. § Dix lo gentil: Prech te que m digues los juheus e ls sarrahins que dien sobre aquest article de concepcio. § Respos lo crestia: Per lo nostre peccat, nosaltres crestians som negligents a signifficar e a demostrar nostra creença als infaels, e eyls han dur coratge e gros enteniment a entendre nostra ley. E cor nos no crehem aquella encarnacio que eyls se cuyden que cream, e la creença que nos crehem en l encarnacio del fil de Deu es altra que eyls no s cuyden; per aço no ns podem auenir, e contrariam nos sobre diuerses oppinions.
Del noue article JHESVCRHIST NAT DE VERGE DE BONEA E GRANEA DIX lo crestia al gentil: Aytant con lo be es major que altre be, d aytant coue esser sa obra major e meylor que del be menor. On la major natiuitat e la pus nobla qui sia ni esser pusca, es la natiuitat del fil de Deu, qui neix de Deu lo pare; la qual natiuitat es infinida bonea, granea, eternitat et cetera, nexent infinida bonea, granea, eternitat et cetera, de infinida bonea, granea, eternitat et cetera. On si es feyta vnitat de be, nat infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, ab be creat, finit, nat, e que amdos los dos bens sien nats de fembra verge, la major natiuitat e la pus noble qui pusca esser de creatura, es nexer Deu e home de fembra verge, justa, sancta e vertuosa. E si aço no era la pus noble natiuitat qui pusca esser en creatura, no seria la natiuitat de Deu lo fil, qui neix de Deu lo pare, pus noble que nuyla altra natiuitat. On enaxi con a bonea se coue bonejar, e a granea granejar, enaxi s coue a signifficança signifficar, e segons que l be es major, coue esser feyta signifficança per gran signifficacio. E per aço, segons les condicions del arbre, Deus volch pendre natura humana en fembra verge, e volch esser vna persona ab natura humana, e volch que aquella persona nasques de verge, a exalçar la natiuitat qui es feyta en creatura, a demostrar la gran natiuitat qui es feyta en creador. § En natura no pot esser natiuitat sens començament ne sens corrupcio de fembra; e en Deu, lo fil neix de Deu lo pare tan solament, sens començament, e les condicions de est arbre son que les flors no sien contraries. On si lo fil de Deu volch nexer de fembra verge, sens que no es son voler contrari a eternitat, qui no ha començament, e lo voler e lo poder se couenen en ço que pot nexer Deu e home de verge, pus maniffestada es al huma enteniment que les flors no poden esser per nuyla cosa contraries, que no fore si lo fil de Deu no volgues esser home ni nexer ab natura humana de fembra verge. E cor ço per que mils sia signifficada impossibilitat que les flors sien contraries sia de necessitat, per aço en esta impossibilitat es maniffestada la sancta natiuitat que ensercam, e atrobam en la necessitat damuntdita; per la qual es signifficada la concordança de les flors del primer arbre.
DE PODER E PERFECCIO TOTA la major perfeccio qui sia en obra natural es que, segons cors de natura, vna cosa nasqua de altra. E per aço lo major poder, e l pus noble que natura pusca hauer, es que, per sa obra, pusca vna cosa enjenrrar altra, e que vna cosa pusca nexer de altra. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio natural e poder natural fossen contraris, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la natiuitat en que los crestians creuen de Deu e de creatura. Cor de la influencia de la natura de Deu fil, qui neix de Deu pare, coue esser vna altra natiuitat menys noble que la natiuitat que Deu fil fa de Deus pare, e que sia pus noble que la natiuitat qui s fa en creatura, segons cors natural, a signifficar major perfeccio e major poder esser en Deu que en creatura; la qual creatura no ha poder ne perfeccio sobre si matexa; cor si ho hauia, seria son poder increat e sa perfeccio increada, e aço es impossibil. On si no fos la natiuitat de Christ sobre natura, poder e perfeccio no s couengren tan be en obra qui fos entre Deu e creatura, con fan si es natiuitat sobre natura, e que en aquella natiuitat sia lo senyor de natura e sia natura. E cor la major concordança de poder e perfeccio signiffica major nobilitat en Deu que menor concordança, e la major nobilitat couenga esser coneguda a Deu, segons la condicio del arbre, on es la flor de poder e perfeccio, per aço, en la condicio es signifficada la natiuitat de Jhesuchrist, Deu e home, e la virginitat de nostra dona sancta Maria. § Lo poder e la perfeccio de Deu se couenen tan fortment en infinida bonea, granea et cetera, que segons cors de natura han donada virtut al sol que pas sos raigs per lo vidre a illuminar la cambra, sens corrupcio del vidre, e sens que l raig del sol no s enterromp. On si la roda del sol pasaua entegre per lo vidre entegre, sens corrupcio del sol e del vidre, pus noble perfeccio de poder e de virtut hagra Deus posada en lo sol e en lo vidre, que no hagra en eyl, en quant lo sol no poria passar entegre per lo vidre entegre, ne l vidre no poria romanir entegre si n pasaua la roda del sol. E cor per lo poder e la perfeccio de Deu, cors glorifficat no sera embargat a passar entegre per altre cors entegre, e segons la condicio de la flor, Deus couenga hauer ordenat con lo trespassament de cors glorifficat sia signifficat, e aquell trespassament sia signifficat si hom es nat de verge, per aço coue que hom sia nat de verge, a signifficar al huma enteniment lo trespassament damuntdit, sens la qual natiuitat la flor ne ses condicions no foren aytan maniffestades.
DE SAVIESA E CARITAT EN Deu ha sauiesa, e en home ha caritat. On aytant con per la sauiesa de Deu ha major caritat en hom, d aytant la caritat qui es en hom pot mes amar la sauiesa de Deu. On si l fil de Deu ha presa natura humana, e es nat en lo mon ab aquella humanitat, e ha illuminada aquella humanitat de major sauiesa que tota la sauiesa qui es en tots los angels e en tots los homens, e en aquella ha infusa major caritat que tota la altra caritat creada, segueix se que en la natiuitat de la humanitat que l fil de Deu ha presa, sia nada major sauiesa e major caritat creada que tota altra sauiesa e caritat creada; e si major sauiesa e caritat hi es nada, mils ne sera coneguda e amada la sauiesa e amor increada. E cor ço qui mils se coue a conexer e a amar la sauiesa e amor increada, se couenga ab esser e ab veritat, per aço en aquesta major conueniencia de esser e de veritat, es maniffestada la natiuitat de Jhesuchrist.
DE PERFECCIO E AVARICIA TV, gentil, sabs que en perfeccio no ha ges de auaricia; cor si ho hauia, seria deffayliment contra auaricia. Ne en auaricia no ha ges de perfeccio; cor si ho hauia, perfeccio e deffayliment se concordarien. On si neix vna bestia de altra, pus perfecta natiuitat es que si neix vn arbre de altra; e aço es per ço cor natura es pus noble en cors animat, que en cors animat de sensualitat. E si neix hom de fembra, pus perfecta natiuitat es que si neix vna bestia de altra. ¿E sabs per que? Per ço cor lo home neix ab anima racional, e la bestia neix ab anima on no ha raho. On con aço sia enaxi, donchs, si neix home de fembra, e que aquell home sia Deu, pus perfecta natiuitat es, que no es tota la natiuitat de tots los altres homens. E aytant con la natiuitat es major en perfeccio, d aytant signiffica pus fortment liberalitat de Deu, qui es contraria a auaricia; la qual auaricia es contra liberalitat. On, segons aço, gentil, pots entendre e saber que Deus demostra major sa larguea, on pus fortment beneficieja sa creatura; e on pus larch se demostra, mils signiffica al home que hom sia enemich de auaricia. E cor en aquesta major signifficança de perfecta larguea, sia mester natiuitat de Deu ab creatura e en creatura, per aço la natiuitat de Deu e de home es signifficada. § Pus perfect do dona Deus a fembra cant li dona fil, que no fa cant li dona fila. ¿E sabs per que? Per ço cor home es pus perfect en natura que fembra. E si Deus donas tu per fil a ta mare, e que nasquesses d ella ab tota la sauiesa que has, ne que per nosaltres sauis hauras, pus noble do li donara que no fo cant tu nasquist d eyla ignorable. On si Deus ha donat fil a nostra dona sancta Maria, qui sia aytant saui cant nasch con fo depuys que fo nat, pus perfect do li dona que no fahera si nasques ignorable. E si aquell fil que li dona hac tanta de liberalitat, que tot se dona al huma linatge, a reebre e a sostenir pobrea e torments e angoxosa mort, pus contrari fo a auaricia que no fora si no s donas a les coses damuntdites. On con major larguea creada sia mils signifficant perfeccio de larguea increada que menor, per aço en lo major e menor damuntdit es la natiuitat que demanes signifficada, segons les condicions dels arbres e de lurs flors.
DE PRVDENCIA E CARITAT DIX lo crestia al gentil: On mes entens mes pots amar o desamar ço que entens; e on mes ho pots amar o desamar, mes ho pots entendre. On si Deus es home, e es nat home de fembra estant verge; e si aço entens e ames, major ne s la flor damuntdita, que no es si ho ames e no ho entens, o si ho entens e ho desames. E si aço no era enaxi, seguir sia que prudencia e caritat fossen contraris, e que prudencia e lo contrari de caritat se concordassen, e que caritat e imprudencia se concordassen, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que ço per que prudencia e caritat mils se couenen, se coue ab esser; e si s descouenia ab esser, son contrari se couenrria ab esser; e seguir sia que esser se couengues mils ab ço per que prudencia e caritat menys se couenguessen, que ab ço per que mes se couenguessen, e seguir sia que esser e major virtut fossen contraris, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seguir sia que Deus se n concordas ab menor esser, contra major esser, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres; en la qual contradiccio es signifficada la natiuitat del fil de Deu. § Per los miracles e les obres que Deus fa contra cors de natura, pots mils multiplicar habit de prudencia en ton enteniment, e habit de caritat, amant sciencia, que per entendre obra miraculosa en creatures tan solament. On con aço sia enaxi, donchs, mils pots multiplicar habit de prudencia e de caritat en ta anima, si Deus fa obra miraculosa de creatura en si mateix, prenent carn humana e nexent de verge, que no faries si Deus tan solament no fahia obra miraculosa sino en les creatures. E cor ço per que l habit damuntdit sia major en conexer e amar Deu, se couenga ab les condicions dels arbres, per aço, en la major signifficacio de obra miraculosa feyta en Deu e en creatura, natiuitat de Deu e de home es signifficada.
DE JVSTICIA E SVPERBIA JVSTICIA e superbia son contraris; on en nostre pare Adam e nostra mare Eua nasch colpa e peccat per superbia. On con superbia e injuria se concorden contra justicia e humilitat, per aço, segons les condicions de les flors, couench que justicia e humilitat se concordassen ab natiuitat de meylor creatura que totes les altres, per ço que fos en creatura justicia major e humilitat, que tota la colpa e lo peccat qui nasch en hom per injuria e superbia. E si aço no fos enaxi, les condicions de la flor serien destrohides, e en la flor de perfeccio e justicia seria contrarietat, per la qual seria signifficada concordança en la flor de perfeccio e superbia; la qual concordança es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat quel fil de Deu es nat ab humana natura, per ço que sia nada