CAPITOL I DB l'blecci6 db rbi] EN una bella plana per on passava una bella aigua estaven gran res de besties selvat- ges qui volien elegir rei. Acord fo pres per la major part que 1 lle6 fos rei; m6s lo bou con- trastava molt fortment a aquella elecci6» i digu6 estes paraules: —.Senyors, a noblesa de rei se conv6 be- Uesa de persona, i que sia gran i humil, i que no d6 damnatge a ses gents. Lo lle6 no es gran bestia, ni es bestia que visca d'herba, ans men ja les besties. Lo lle6 ha paraula i veu que fa estremir de por tots nosaltres con crida, m6s per mon consell vosaltres elegireu lo cavall a rei; car lo cavall es gran bestia i bella i humil; lo cavall es bestia lleugera, i no ha semblant ergull6s i no menja earn.
Molt plagu6 al cervo, i al cabirol, i al t8 Ramon Hull molt6» i a totes les altres besties que viuen d'herbes, 96 que 1 bou deia; m6s na Renart feu adenanga de parlar davant tots, i digu6 estes paraules: — Senyors, con D6u cre^ lo m6n, no 1 crei per intenci6 que horn fos conegut ni amat, w ans ho i€\x per 96 que ell fos amat i conegut per horn; i, segons aital intenci6, D6u volgu6 que horn fos servit per les besties, ja sia que horn viva de cam i d'herbes. I vosaltres, senyors, no deveu esguardar a rintenci6 del bou, qui desfama 1 lle6 per 96 car menja cam; ans deveu seguir la regla 1 rordenan9a que D6u ha donada 1 posada en les criatures.
De I'altra part allege 1 bou ab sos compa- nyons contra les paraules de na Renart, x digu6 que per 96 com ell deia que 1 cavall fos rei, car lo cavall menja herba, apar que ell i sos companyons haguessen vera intenci6 a Telec- ci6 de rei; car si falsa intenci6 hi havien, no ^- dirien que 1 cavall, qui menja Therba que ells mengen, fos rei, ni ells no devien creure na Renart de relecci6 del rei; car na Renart f^'m6s vol i ama que 1 lle6 sia rei, per 96 com viu de les romanalles que romanen al lle6 con ha menjat en la oa9a que ha presa, que no fa per la noblesa del lle6.
Tantes de paraules hagu6 de Tuna part i de I'altra, que tota la cort se torb^, i relecci6 Uibn dt lu B$sti€S ig fo empatxada; i I'ors i el Ueopart \ Tonga, qui havien esperanga que fossen elets a rei, digue- ren que la cort s'allongas tro a altre temps i que haguessen determlnat qual bestia es pus digna d'esser rei. Na Renart conegu6 que Tors i el Ueopart i Tonga allongaven Telecci6 per 96 car casoun havia esperanga d'esser rei, i digu6 en presencia de tots estes paraules: — En una esglesia catedral se feia elecci6, i era contrast en aquell capitol de Telecci6 del bisbe, car los uns canonges voUen que fos bisbe 1 sagrist^ d'aquella esglesia, lo qual era horn nxolt savi de lletres, i de virtuts era abund6s. L'ardiaca cuidava esser elet a bisbe, i lo cabisool altre tal, i contrastayen a Telecci6 del sagristi, i consentien que fos bisbe un canonge simple qui era bell de persona i no havia neguna ciencia. Aquell canonge era flac de persona i era molt luxuri6s»x Molt se meravell^ tot lo capitol de 96 que Tardiaca i lo cabiscol deien; \ en aquell capitol havia un canonge qui digu6 estes paraules: «Si 1 lle6 es rei, i Tors i Tonga i lo Ueopart han contrastat a la sua elecci6, tots temps seran en malvo- lenga del rei; i si 1 cavall es rei, i lo lle6 fa negun falliment contra 1 rei, com ne podri pendre venjanga 1 cavall, qui no es tant fort bestia com es lo lle6?> Quan Tors i Tonga i lo Ueopart hagueren JO Ramon LluU oit reximpli que na Renart havia dit, temeren fortment lo lle6, i consentiren en relecci6, i volgfueren que 1 lle6 fos rei. Per la forga de Tors i de les altres besties qui mengen earn, malgrat de les besties qui mengen herba, fo elet lo lle6 a esser rei; lo qual lle6 don^ llicen- cia a totes les besties qui mengen i yiuen de earn, que menjassen i visquessen de les besties qui mengen herba.
Esdevenc-se un jorn que 1 rei estava en parlament i tractava de I'ordonament de sa cort. Tot aquell dia, tro pres de la nit, esti- gueren en parlament lo rei i sos barons, que no hagueren menjat ni begut; i con hague- ren tingut parlament, lo lle6 i sos companyons hagueren fam, i demanaren al Hop i a na Renart quft podrien menjar; i elb respon- gueren i digueren que tart era com poguessen percassar vianda; mas que pres d'aquell Hoc havia un vedell fill del bou i un poHi fiU del cavall, de que podrien menjar abundosament. Lo He6 tram^ en aqueH Hoc, i f6u yenir lo vedell i lo polH, i menjaren-los. Molt fo irat lo bou de la mort de son fill, i si s fo lo cavall, i ensems ving^eren-sen a I'hom, per tal que 1 servissen i que Is venjas del falliment que llur senyor havia fet contra ells. Quan lo bou i lo oavall se foren presentats a I'hom per servir» I'hom cavalc^ en lo oavall i ii\x arar lo bou.
Uibr^ di Us Bisiiis 1/ Un jorn s'esdevenc que 1 cavall i el bou s'encontraren, i cascun demand a Taltre de son estament. Lo cavall digu6 que molt era treballat en servir son senyor, car tot jorn lo cavalcava i 1 feia c6rrer amunt i avail, i de jorn i de nits estava pres. Molt desiri 1 cavall que fos eixit de la servitut de son senyor, i tor- naria volenters a esser sotm^ al lle6; mas per 96 car lo lle6 men ja earn, i car hagu6 alguna veu a esser elet a rei, dubti que tornas en la terra en la qual lo lle6 regnava, i am^ m6s esser en treball sots senyoria d'hom, qui no menja cam de cavall, que en parfa de lle6, qui menja 4 earn de cavall. Quan lo cavall hagu^ recontat son estament al bou, lo bou digu^ al cavall que ell era en gran treball, tot jorn, d'arar; i del blat que la terra que ell arava llevava, no li deixava son senyor men jar; ans convenia que quan era eixit i hujat de Tarada, que anas pas- turar les herbes que havien pasturades les ove- Ues i les cabres dementre que ell arava. Molt fortment se clami 1 bou de son senyor, i el ca- vall Taconhortava aitant com podia.
Dementre que en aixi 1 bou i lo cavall parlaven, un carnicer vingu6 guardar lo bou si era gras, car lo senyor del bou lo li havia tret venal; perqu^ 1 bou digu6 al cavall que^ son senyor lo voUa vendre, i lo volia fer occiu- re i men jar als homens. Lo cavall digu6 que 22 Ramon Uutt mal guaard6 li retia del servei que fet li havia. Llongament ploraren lo cavall i el bou, 1 lo cavall consent al bou que fugis i que s'entomas a sa terra, car m6s li valia estar en perill de mort en repds, entre sos parents, que en treball 1 ab senyor desconeixent.
CAPITOL II DEL CONSELL DEL REI QUAN lo lle6 fo elegit a rei» ell f6u un bell serm6 davant tot son poble, i digu6 aquestes.paraules: — Senyors: volentat es estada de vosaltres que jo sia rei. Tots sabeu que ofici de rei es molt perill6s i es de gran treball. Perill6s es, car per los pecats del rei s*esdev6 moltes vega- des que D6u tramet en terra fam 1 malalties i guerres i morts; i agd mateix fa per pecats del poble. I per a96 es a rei perillosa cosa regnar, i son regnar es cosa perillosa a tot son poble. I com sia gran treball a rei governar si mateix i son poble, per 96 us prec tots ensems que m donau consellers qui m'ajuden i qui m con- sellen en tal manera, que sia salvament de mi i de mon poble. Aquells consellers que m dareu prec-vos que sien homens savis i Heals, i tals 24 Ramon LluU que sien dignes d'esser consellers i d'estar en par fa de rei.
A tots los barons i al poble d'aquella cort, plagueren les paraules que havia dites lo rei, i tots se tingueren per b6 avlnguts en relecci6 del rei. Acort fo pres que Tors i lo lleopart i Tonja i la serp i lo Hop fossen consellers del rei. Tots aquests, en presencia de la cort, juraren com al rei donassen Ileal consell en tot 96 que poguessen; m6s molt desplagu6 a na Renart com no Thavien elegida a esser conseller del rei; i en presencia de la cort digu6 estes paraules: — Segons que s troba escrit en TEvangeli, Jesucrist, qui es rei del eel i de la terra, volgu6 haver amistat i companyia en est m6n d'ho- mens simples i humils; i per agd alegi Is apos- tols, qui eren homes simples i pobres, a signifi- can9a que en la sua virtut los exalgas, i que ells ne fossen m6s humils; perquft, e n esme na de tots vosaltres, jo die que a mi seria semblant que 1 rei degu6s haver en son consell besties simples i humils, per 96 que no s'ergullessen per poder ni per Uinatge, i que ab lo rei no se volguessen igualar, 1 que a les besties sim- ples i que viuen d'herba fos eximpli d'espe- ran9a i d'humilitat.
LHbn d€ Us Bisiiis j5 g\x6 bo §6 que. deia na Renart; i tots aquests consellaren al rei que na Renart, que era ben parlant i havia gran saviesa, fos del consell del rei. I d'altra part na Renart consell^ i tingu6 per bo que Torifany i el senglar i el b6c i el molt6 fossen del consell del rei aixi mateix. En gran consir foren Tors i el lleopart i Tonga, quan oiren que na Renart fos del consell del rei, car gran por hagueren que na Renart, ab sa parleria i maestria, no Is fes venir en ira del rei, i majorment com na Renart hagu6s m6s aconsellada relecci6 del rei que neguna altra bestia.'
— Senyor, — digu6 1 lleopart al rei, — en vostra cort es lo gall, qui es bell de persona i es savi, i sab esser senyor de moltes gallines. Aquell canta en Talba molt clarament i bella- ment; perqud molt mellor se conv6 que ell sia de vostre consell que na Renart.
L'orifany digu6 que bo era que 1 gall fos del consell del rei, per gd que li donas eximpli com degu^s regir i sotsmetre a si la reina, i per 96 que 1 despertas en I'alba i que pregas D6u. I na Renart era bona a esser conseller del rei, per g6 car es savia bestia i sab moltes coses.
Lo lleopart digu6 que no s conv6 en con- sell de rei esser dues persones qui per natura sien en malvolenga, car, per la mala volentat 36 Mmaum UmU que slian, sen podria torbar lo ooosell del reL De Taltra part parl4 na Renart i digu6 que al consell del rei tanyia que hi iossesn. belles besties i grans, aixi com Torifany i el senglar i el b6c i el molt6 i el oervo, car en presencia de rei se conY6 bellesa de persona.
En Yolentat fo del rei que na Renart i SOS companyons fossen de sa cort i de son consell, i f6ra fet; mas \o lleopart digu6 al rei secretament estes paraules: — Senyor, un oomte havia guerra ab un rei; i car lo comte no era tant poder6s com lo rei, ajudava-s ab maestria de la guerra de rei, agd es a saber, que aquell comte secreta- ment doni grans dons a rescrivi del rei, per tal que li fes saber tots los ardits i k actes que 1 rei faria en sa guerra contra 1 comte. I per a96 aquell escrivi empatxava 1 poder del rei, que no podia venir a f i de la guerra del oomte.
Con lo lleopart hagu6 finides ses parau- les, i 1 lle6 hagu6 entesa la semblanga, ell digu6 que 1 gall fos de sa cort, i no Yolgu6 que na Renart fos de sa cort, per 96 que no fes a saber a I'orifany ni a les altres besties qui Vivien d'herba I'ardit del rei ni de sos compa- nyons qui menjaven earn.
CAPITOL III DE LA TRAICI6 QUE NA RENART TRACTA DEL REI MOLT desplagu6 a na Renart i a sos com- panyons com no foren del conseli del rei; i en aquell punt na Renart conceb6 en son coratge traici6, i desitjii la mort del rei. I digu6 a Tor if any aquestes paraules: — D'aqui avant gran enamistat serk entre les besties qui mengen earn i les besties qui mengen herba; car lo rei i sos consellers men- gen cam, i vosaltres no haveu en son conseli neguna bestia qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga.
L'orifany respongu6 i digu6 que en la serp i en lo gall havia esperanga que raonassen son dret en la cort del rei, car eren besties que no Vivien de cam.
2S Ramon Llull — En una terra s'esdevenc que un cristii havia un esclau sarrai en qui molt se fiava i al qual feia molts de plaers; i el sarrai per 56 car era a ell contrari per llig, no li podia portar bona volentat, ans considerava tots jorns com Tauci^s. I per agd, senyor n'orifany, — digu6 na Renart, — tant s6n la serp i el gall d'estrany llinatge a v6s i a vostres compa- ny ons, que jatsia 96 que no mengen earn, per tot agd no us hi fieu, ans creeu per cert que consentiran en tot a96 que sia damnatge de v6s i de vostres companyons.
En gran consir entri Torifany per les pa- raules que na Renart li havia dites, i considerll llongament en lo damnatge que li podia venir a ell i a sos companyons per relecci6 del rei que havien fet i per sos consellers. Dementre que I'orifany en aixl considerava, na Renart li digu6 que no hagu6s temor del rei ni de sos companyons; car si ell volia esser rei, ella tractaria perqu^ podria esser rei.
Mas I'orifany dubt^ en na Renart que no lo trafs, car per natura m6s devia amar les besties que viuen de cam que les besties que viuen d'herba, i digu6 a na Renart estes pa- raules: U — En una terra s'esdevenc que un mil^ portava una rata, i un ermiti pregi D6u que aquella rata caigu6s en sa falda. Per les era- Uibn tf# lis BiSUiS 2g cions del sant hom, D6u f^u caure aquella rata en la falda d'aquell ermit^, lo qual pregll D6u que n fes una bella donzella. D^u exausl los precs de rermitll, i f6u de la rata una don- zella. «Bella filla, — digu6 Termitll, — v6s voleu el sol per marit?» «Senyor, no, — di- gu6 ella, — car al sol tolen els nuvols sa clare- tat.> I Termite li demanli si volia per marit la lluna, 1 ella digu6 que la lluna no havia sa claror per si mateixa, ans I'havla pel sol. ♦Bella filla, — digu6 Termitll, — voleu v6s per marit lo nuvol?> Respongu6 que no, car lo vent menava Is nuvols all^ on se volia. La donzella no volgu6 1 vent per marit, per gd car les montanyes I'empatxaven a son movi- ment; ni volgu6 les montanyes, per 96 car los homens les foradaven; ni volgu6 horn per marit, per 96 car aucela les rates. A la fi la donzella preg^ Termitil que pregu6s D6u que tornas rata, en aixi com era d'abans, i que li donas per marit un bell rat.
Con na Renart hagu6 oit Teximpli, cone- gu6 que I'orifany hagu6 sospita en ella i tem6 que no la descobris; i diguera volenters al senglar que fos rei, en aixl com ho havia dit a Torifany. Mas per tal que molts no sabessen son coratge, volgu6 tractar a totes passades que I'orifany fos rei, i digu6 aquestes paraules: — En una terra s'esdevenc que un cava- 30 Ramon Llull Her havia d'una ddna un bell fill. Esdevenc- se que la muller d'aquell cavalier mori, i el cavalier prengu6 altra muller, la qual desamll molt lo donzell que son marit molt amava. Con aquell donzell fou en edat de vint anys, la ddna cogiti manera per la qual fes a son marit exellar son fill de son alberc, i digu6 a son marit que 1 donzell Thavia demanada de follia. Tant fortment lo cavalier amava sa muller, que encontinent la cregu6 de tot gd que dit li havia, i git^ son fill de son alberc, 1 a aquell f6u man amen t que per null temps no fos en sa presencia. Lo donzell fo fort mogut a ira contra son pare, per 96 car s6ns ra6 I'havia gitat de son hostal i li havia tolta sa gracia. Segons Teximpli que na Renart hagu6 dit, fo en partida Torifany consolat, i hagu6 esperanja en 56 que na Renart li hagu6 dit con fos rei; i digu6 a na Renart com podria tractar que 1 rei moris, i que ell fos elegit rei, com sia cosa que 1 rei sia tant fort de persona 1 haja tant savi consell, i com na Renart sia tant poca bestia i ab tant frdvol poder.
Respongu6 na Renart i digu6 est eximpli: — En una terra s'esdevenc que totes les besties s'acordaren que donassen tots los dies una bestia al lle6, per 96 que no les treballas en son ca9ar, 1 el lle6 les en apelljl quitie s. Tots dies aquelles besties gitaven sorts, i Llibn dt Us BisHiS $t • aquella bestia sobre qui queia la sort anava al lle6 i men]ava-la. Un dia s'esdevenc que caigu6 la sort sobre una llebra, i aquella llebra trig^ anar al lle6, tro hora de mig-dia, per 96 car temia morlr. Molt fo irat lo lle6, con tant s'havia estat la llebra, car gran fam havia, i digu^ a la llebra per qu^ havia tant estat. 1 la llebra s'escus^ i digu^ que pres d'aquell Hoc havia un lle6 que deia que era rei d'aquella terra i que Thavia cuidada pendre. Lo lle6 fo molt irat i cuid^-s que fos veritat 96 que la llebra li havia dit, i digu6 que li n^ostras lo lle6. La llebra se m^ primera, i lo lle6 la segui; i la llebra vingu6 a un gran p61ac d'aigua, lo qual era en una bassa que era environada de totes parts d'un gran mur. Con la llebra fo sobre Taigua, i Tombra d'ella i del lle6 apa- regueren en Taigua, digu6 la llebra al lle6: «Senyor: veus lo lle6 que es aci en I'aigua i vol menjar una llebraW Lo lle6 se cuid^ de la sua on^bra que fos lle6, i salt^ en Taigua, per 96 que s combat6s ab aquell lle6. Lo lle6 negi-s i mori en I'aigua, 1 la llebra ab sa certesa ro- mangu6 com havia fet morir lo lle6.
Con Torifany hagu6 oit Teximpli, ell digu6 a na Renart aquest eximpli: — Un rei havia dos donzells qui pensa- ven de sa persona. Un dia s'esdevenc que 1 rei seia en sa cadira, i davant seu estaven gran $3 Ramon Uull res d'altres barons i dc cavaliers. L'un d'a- quells donzells estava davant ell, i veg6 en una vestidura de samit blanc que 1 rei vestia, estar una pussa. Aquell donzell digu6 al rei que li plagues que ell s'acostas a ell, i que pres6s una pussa que estava en son mantell; i lo rei donli llicencia al donzell que s'acostas a ell; i lo donzell prengu6 la pussa, i lo rei volgu^ veure la pussa, i mostr^-la a sos cavaliers, i digu6 que molt era gran meravella com tant poca bestia s gosava acostar a rei. Lo rei i€\x donar al donzell cent besants, i I'altre donzell havia enveja de son company6, i Tendemlt pos^ un gran poll en lo mantell del rei, i digu^ semblants paraules al rei que son company6 li havia dites. Lo donzell don^ 1 poll al rei, i lo rei s'esquiv^ fortment, i digu6 que ell era digne de mort, per 96 car sos vestits no guar- dava de polls; i f^u donar a aquell donzell cent agots.
Na Renart conegu6 que Torifany havia per en esser rei, i meravellli-s com en tant gran persona com la seua podia caber tanta de por. I digu6 a Torifany estes paraules: — Reconta-s que la serpent i na Eva, que era folia fembra, f6u venir en la ira de D6u Adam i tots sos consegUents. Doncs si la serpent ab Eva tracts tant de mal, b6 s pot esdevenir que jo ab mon seny i ab ma oertesa Llibrg di Us Bisiiis S3 puga tractar que 1 rei vinga en ira de son poble.
En aquella hora que li hagu6 recontat na Renart Teximpli de na Eva, consenti Torifany en la traici6 del rei, i digu6 a na Renart que ell seria volenters rei, tota hora que na Renart hagu6s fet occiure 1 rei. Na Renart digu6 a Torifany que ella tractaria que 1 rei moris, i Torifany promet6 a na Renart grans dons 1 grans honraments, si ella tractava com fos rei.
CAPITOL IV - 7 j»-.
EN QUAL MANBRA NA RENART FOU PORTER DEL REI EN la cort del rei fo ordenat que 1 gat fos cambrer del rei, i el ca fos porter. Lo gat fo cambrer per 96 que men j as les rates que destruien los draps; i per 56 car era sem- blant al rei en figura. Lo ca fou porter per 96 car sentia de lluny i lladrava, i feia saber al rei aquells qui a ell venien. Estant lo gat i el ca en llurs oficis, na Renart anii a cercar lo bou i el cavall, qui eren partits de la cort del rei, i trobk 1 bou en la via, que sen tornava a la cort del rei.
En una bella plana se trobaren na Renart i el bou. Cascun salud^ Taltre molt agrada- blement, i el bou conti a na Renart son esta- ment, 96 es a saber, com era vingut tot franc a hom, ni com hom Thavia tingut llongament LUbre de Us Bisius $5 en servitut, i a la fi com lo volgu6 vendre a un carnicer qui 1 volia occiure. D'altra part na Renart recont^ al bou Testament de la cort del rei, segons que damunt ]a es dit.
— Senyor en bou, — digu6 na Renart, — qual es vostra volentat?
I el bou digu6 a na Renart que ell venia estar en la cort del rei, i fugia a Thom, qui I'havia volgut vendre i fer occiure.
Na Renart digu6 al bou estes paraules: — En un regisme s'esdevenc que hagu6 un rei molt mal acostumat, i hagu6 molt malvat consell; i per la malicia del rei i de son consell estava tot aquell regrie en treball i en ira de D6u, car inasmable era 1 mal que 1 rei i son consell feien a les gents que estaven en aquell regnat. Tant longament dur^ 1 mal que 1 rei i son consell feien en aquella terra, que les gents no ho pogueren sofrir; i per la mala vida i mal eximpli del rei i de son consell, les gents desitjaren la mort del rei i de son consell.
Lo bou entengu6, segons que na Renart li hagu6 dit, que 1 rei i son consell era malvat; i dubt^ anar estar sots malvat regiment, i digu6 a na Renart estes paraules: — En una ciutat havia un bisbe qui era molt contrari a son ofici, i per la malicia i la deshonestat del bisbe, 1 per lo mal eximpli que 5^ Ramzm 2JuU donEVB a son capitbl i xi te gents d'aqimlla ciutat, 5e s^iiia molt ^ mal i se psrdia molt de b6 qui s iaera «3i nquglfa ciirtat si I bi^ae ics aquell qui saer defvia, segnns I& jisgla i ia docrtrma que Jesucrist im don^ ak apDstdk i a SOS conse^iieirts. £sd£fvsnc-5e un dia que I bishe hagu^ feta una ^an injuim, i despr^s an^ cantar niiigsR. £n tant gran abominaci^ hagu^ un clsrgue I ialliment que 1 bi^ie feia, que s'wd d'aquella ciutat i an^ parti cipHr ab Ics pilars en los boscatges; i d^u6 que Toellm cQsa era estar ab los pastors qui guardsvsn les ovelles dels Ilops, que ab pastor que is seves Dvelles ocda i donava ak llo^s.
Con Id bou b^fu^ dit I'ezimpli, ell digu^ a na Hsnart que s'exellaria detota aqueHa tsrra i que no s 'vnlia metre en cosiment del rei ni de son consell, pus que era mahnat en son regtment.
— Senyor en bou, — digu6 na JSenart, — bavBU v6s oida la demanda que un ermitft ttu a un rei?
bou.
Na i^enart digu^ que en una aha numta- n3ra estava un sant ermit^ Aquell ermit^ era bom de molt santa vida, i oia tots jons mohs clams del rei d'aquella terra, qui era boon pecador i de mal regiment; i ia genls ne Uihri di Us BtstUs 57 deien al sant horn molt de mal. Lo sant horn fou molt despagat del malvat estament que era en lo rei, i hagu6 devoci6 com lo rei po- gu6sinduir a bon estament. Lo bon hom devalli de son ermitatge i vingu6 en una bella ciutat ont estava 1 rei: — Senyor, — digu6 1 bon hom al rei, — qual cosa vos es semblant que sia a D^u pus agra- dable en est m6n, vida ermitana o vida de rei que sia ben acostumat en regir son poble?
Llongament cogitiL 1 rei en la demanda, ans que respongu6s; i a la fi digu6 que vida de rei en bones obres es ocasi6 de major b6 que vida ermitana.
— Senyor, — digu6 Termiti, — molt me tenc per pagat de vostra resposta, segons la qual es significat que malvat rei d6na m6s de damnatge en son regne que no es lo b6 que negun ermiti puga fer en son ermitatge. I per aixd jo s6 vingut a v6s, i s6 devallat de mon ermitatge, i proposi d'estar am v6s tant llonga- ment, tro que v6s i vostre regne siau en bon estament, dient a v6s paraules de D6u, per les quals hajau a D6u amor, i hajau de D6u coneixen9a i temor.
Aquell ermiti estigu6 llongament en la cort del rei, dient bones paraules de D6u, per les quals lo rei esdevenc en bon estament, i tot son regne ne fo en bon regiment.
S8 Ramon Uull Con na Ren art hagu6 dit Teximpli, ell digu6 al bou estes paraules: — Senyor en bou, v6s sou bestia semblant a Termiti; i, si ho voleu, jo us dar6 consell, per. lo qual podreu induir lo rei, mon senyor i vostre, a bon estament, i seguir-sen ha molt de b6 de 96 que v6s fareu.
Lo bou promet6 a na Renart que ell faria tot lo b6 que fer podria, per tal que 1 rei i son poble ne fos en bon estament. Ladoncs na Renart conselli al bou que estigu6s en una bella praderia, que era pres d'aquell Hoc ont estava 1 rei i sos barons, i que menjas i sojor- nas, per tal que fos bell a veer, i que fos fort a bruelar.
— Encontinent — digu6 na Renart — que v6s, senyor en bou, sereu revingut i fort, v6s bruelau com pus fortment pugau tres vegades lo jorn i tres vegades la nit, i entre tant jo haur6 parlat ab lo rei del vostre estament.
Lo bou estigu6 al consell de na Renart, i na Renart s'entorni a la cort del rei.
Con lo bou hagu6 molt sojornat i fou fort, ell comen9^ a bruelar fortment. I adoncs con na Renart oi que 1 bou bruelava se n'an^ davant lo rei, i estigu6 davant ell dementre que 1 bou bruelava. En tanta de por estigu6 1 rei dementre que 1 bou bruelava, que no s p>odia tcnir ni assegurar d'extremir, i hagu6 vergonya LJihri dt Us BestUs $g de SOS barons, car temia que no 1 tinguessen per volpell.
Dementre que 1 lle6 aixi estava paor6s, i negti de sos barons no sabien apercebre la por que 1 rei havia, na Renart s'acosti al rei, i el gall cant^, \ el ca lladri, per 56 car na Re- nart se fou acostada al rei. Mas al rei plagu6 com na Renart li fos de pres, i demani-li si sabia aquella veu que oia de quina bestia era, car molt li paria gran bestia i forta, segons la veu que havia.
— Senyor, — digu6 na Renart, — en una vail hagu6 un juglar posat son alduf que pen Java en un arbre, i lo vent menava aquell alduf i feia- lo ferir en les branques de Tarbre. Per lo feriment que Talduf feia'de sf mateix en Tarbre, eixia de Talduf una gran veu, la qual feia retentir tota aquella vail. Un simi havia en aquella vail, qui oi 1 s6, i vingu6 a aquell alduf. Aquell simi se cuid^ que en aixi com la veu era gran, que en aixi Talduf fos pie de mantega d'al- guna cosa que fos bona a menjar, Lo simi esquin9i Talduf i trob^-1 tot buid. I en aixi, senyor, — digu6 na Renart al lle6, — podeu v6s pensar que aquesta veu que oiu es de bestia qui es buida, i no ha la for9a que la veu signi- fica, perquft estau fort i ardit de coratge, car a rei no li est^ b6 com es paor6s, ni com ha por de 96 que no se sab qu6 es.
^ Ramon Uull ^ Ramon Uull Dementre que na Renart aquestes paraules deia al rei, lo bou cridi, i brueli molt fort- ment, i en tal manera cridil, que tot aquell Hoc ont estava 1 lle6 f6u retentir, i el lle6 i SOS companyons extremir. No s pogu6 abste- nir lo rei que no donas senyal de por, i digu6 que si la forga d'aquella bestia era segons la veu, mal estar lo faria en aquell Hoc. Lo bou bruelll altra vegada, i el lle6 i tots aquells de son consell hagueren temor; mas na Re- nart no f6u en si negun semblant de por, ans estigu6 alegrament davant lo rei i davant son consell.
Molt se meravelli 1 rei de na Renart, que no havia por, i sf s feren tots los altres. I el rei dig^6 a na Renart estes paraules: — Renart, — digu6 1 rei, — com pot esser que tu no has por d'esta veu tant gran i tant extranya? Ja veus que jo, qui s6 tant poder6s, i V6s i el lleopart i moltes d'altres besties qui s6n pus forts que tu, havem por d'aquesta veu.
Na Renart respongu6 al rei, i digu6 estes paraules: — Un corb feia son niu en una roca, i tots anys una gran serpent menjava-H sos fills. Lo corb havia molt gran ira d'aquella serpent qui SOS fills 11 men Java, i no s gosava combatre ab la serpent, per 96 car era tant poder6s que la pogu6s veneer per forga d'armes. Aquell Llibn di Us Bisties 41 corb cogit^ que s'ajudas ab maestria de la serpent, pus que forga li fallia. Esdevenc-se un Jorn que la filla del rei jugava ab ses donzelles, en un verger, i havia posada sa garlanda d'or i d'argent i de pedres precioses en la branca d'un arbre. Lo corb pres aquella garlanda i vol^ per I'aire llongament, tro que molts homens seguiren lo corb, pera veure on posaria la garlanda que la filla del rei molt amava, i qui plorava molt fortment con lo corb s'empor- tava la garlanda. Lo corb pos^ la garlanda en aquell Hoc ont estava la serpent; 1 los homens, con vingueren pendre la garlanda, vegeren la serpent, i occiren-la; i en aixi 1 corb ajud^-s, ab altres, de la serpent, per art i per maestria. En aixf, senyor, — digu6 na Renart al lle6, — jo he tanta d'art i de maestria, que si s'esdevenia que no pogu6s veneer per for9a d'armes la bestia qui ha aquesta veu tant forta, i tant terrible crida, aidar-men hauria per art i per maestria, en tal manera que la faria morir a mala mort.
Con na Renart hagu6 dit son eximpli, la serpent, qui era un dels consellers del rei, digu6 aquest eximpli: — En un estany havia un agr6 acostumat de pescar llongament. Aquell agr6 envelli, i per vellesa perdia la caga moltes vegades. L'agr6 cogit^ art i manera com s'ajudas ab 4.2 Ramon Hull art i ab maestria, per la qual art ell fo oca- si6 de sa mort. Lo lle6 digu6 a la serpent que recomptas la manera per la qual ragr6 fou ocasi6 de sa mort.
— Senyor rei, — digu6 la serpent, — aquell agr6 estigu6 un dia tro a la nit que no volgu^ pescar, i estava a la riva d'aquell estany, tot trist. Un crane se meravell^ de ragr6 perquft no pescava en aixl com pescar solia, i demand a ragr6 per qu^ estava aixi concir6s. L'agr6 s planyia, i digu6 que molt havia gran pietat dels peixos d'aquell estany, ab qui havia vis- cut llongament, i molt planyia llur mort i llur damnatge, car dos pescadors pescaven un estany, i proposaven de venir en aquest estany, con haurien pescat en aquell estany. Aquells pescadors s6n savis mestres de pescar, car null peix no Is pot escapar, i pendran tot lo peix d'aquest estany. Lo crane, qui oi aquestes paraules, hagu6 gran per, i digu6-ho als peixos qui eren en aquell estany. Tots els peixos s'ajustaren i vingueren davant ragr6, lo qual pregaren que Is donas consell.
— No hi ha altre consell, — digu6 I'agrd, — mas un, 96 es a saber, que jo us porti tots, d'un a un, a un estany qui es pres d'aci una lle- gua. En aquell estany ha moltes canyes i hi ha gran fanga, perqu^ Is pescadors no us hi podran donar damnatge.
Llibn di Us BestUs 4$ Tots los peixos ho tingueren per bo, i tots dies l'agr6 prenia aitants peixos com volia, i feia semblant que Is aportas a un estany; i en un puig ell se posava, i men Java 1 peix que portava, i despr6s tornava per altre. A56 hagu6 tingut ragr6 llongament, i en aixi vivia sens treball de pescar. Esdevenc-se un jorn que 1 crane preg^ ragr6 que 1 portas an aquell estany. L'agr6 extengu6 son coll, i lo crane se pres al coll de ragr6 ab dues ses mans. Dementre que ragr6 en aixl volava ab lo crane que portava en son coll, lo crane se meravellava com no vela Testany al qual se cuidava que ragr6 lo portas. I con ragr6 fo pres d'aquell Hoc on solia men jar los peixos, lo crane veg6 les espines dels peixos que ragr6 havia menjats, i conegu6 Tengany que I'agrd feia. Lo crane digu6: — Dementre que has temps, t'6s menester que t'ajudis d'aquest traidor que t proposa menjar. Adoncs lo crane estreny6 tant fort- ment lo coll a ragr6, que Thi trencll, i ragr6 caigu6 mort en terra, i lo crane s'entorn^ a SOS companyons, als quals recent^ la traici6 que ragr6 Is feia, per la qual traici6 ragr6 fo ocasi6 de sa mort.
— Senyor, — digu6 na Renart, — en aquell temps con D6u git^ Adam de paradis, malehl D6u la serpent qui havia aconsellat a Eva que 44 Ramon UuU menjas del fruit que D6u havia vedat a Adam; i d'aquell temps en9^ s6n totes les serpents horribles a veer, i s6n verinoses. I per la ser- pent s6n vinguts tots los mals qui s6n en lo m6n; i per 396 un savi horn f6u gitar una serp del consell del rei, la qual serp lo rei molt amava.
Lo lle6 digu6 a na Renart que recomptas aquell eximpli.
— Senyor, — digu6 na Renart, — un rei havia oit parlar d'un sant hom qui havia molt gran saviesa, i tram^-lo querir. Aquell sant hom vengu6 al rei, i el rei pregi-lo que estigu6s ab ell, i que 1 consellas com pogu6s governar son regne, i que 1 reprengu6s d'al- guns vicis, si gens lin coneixia. Lo sant hom estigu6 ab lo rei per intenci6 que li consellas a fer bones obres i esquivar lo mal. Un jorn s'esdevenc que 1 rei tenia consell sobre un gran fet qui s'era esdevengut en son regne. Prop d'aquell rei estava una gran serpent, ab la qual lo rei s'aconsellava pus fortment que ab tots los altres. Aquell sant hom, quan veg6 la serpent, demand al rei qual cosa significa rei en est m6n; i el rei digu6 que rei es establert en aquest m6n a significan9a de D6u, 96 es a saber, que rei tinga en terra justicia, i que governi 1 poble que D6u li ha comanat. «Se- nyor, — digu6 1 savi, — qual bestia fou a D6u Llibr* (f# Us BisUiS m6s contraria, adoncs con hagu6 creat lo m6n?f I el rei digu6 que la serpent. «Senyor en rei, — digu6 1 savi, — segons la responsi6 que v6s haveu feta, se segueix que "^6% auciau la serpent; i gran pecat f6u com la teniu en vostra cort; car si v6s representau Timatge de D6u, en quant rei, v6s deveu ahirar tot 96 que D6u ahira, majorment 96 que D6u m6s forment ahira.» Per les paraules que 1 sant horn hagu6 dites al rei, lo rei aucis la serpent, sense que la serpent no hagu6s art ni maestria que s sab^s ajudar de la mort.
Con.na Renart hagu6 contat Teximpli, lo bou crid^ i brueli tant fortment, que tot aquell Hoc f6u extrenair, i el lle6 i tots los altres hague- ren gran por: si que na Renart digu6 al rei que si ell ho volia, que iria a la bestia de qui la veu tant extranya eixia i veuria si aquella bestia podria amenar al rei que fos de sa companyia. Al lle6 i a tots los altres plagu6 que na Renart anas a veure aquella bestia que cridava. Na Renart preg^ 1 rei que si tant era que s'esde- vengu^s que aquella bestia a qui anava pogu6s amenar a sa cort, que fos salva i segura en sa cort, que negii no li donas damnatge a sa persona no li fes vilania. I el lle6, davant tot son consell, autre j^ a na Renart tot 96 que de- ^ manat li havIaT '""'^ Ab tant na Renart vengu6 en aquella pra- » 4J6 Ramon Uutl deria ont estava 1 bou en sojorn; i el bou, quan lo veg6, hagu6 gran plaer de sa vingu- da. Abd6s se saludaren bellament, i na Renart reconti al bou tot 56 que li era esdevengut despr6s que era d*ell partit.
— Bell amic, — digu6 na Renart, — v6s ireu davant lo rei, i fareu ab semblant humil, i en vostres gests dareu semblant de gran saviesa; i jo dir6 que v6s haveu haguda gran contrici6, com tant llongament haveu estat f6ra la senyoria del rei; 1 ^6^^ davant de tots, demanau perd6 al rei, per 96 com v6s anareu estar ab hom, i v6s vos metereu sots altra senyoria. En tal manera, bell amic, — digu6 na Renart, — parlau i estau davant lo rei i sa cort, que 1 rei 1 tot son consell s'asauti de vostres paraules i de vostres gests; i recon- tau al rei de Testament dels homens, i acon- sellau al rei que haja amistat ab lo rei dels homens.
Lo bou i na Renart sen vingfueren a la cort del rei; i con lo rei i sos barons vegeren venir lo bou i na Renart, lo rei i tots los altres oone- gueren lo bou, i tots se tingueren per pecs de la por que havien haguda del bou. I el rei se meravelU com lo bou podia haver tant gran i tant alta veu i tant terrible. Lo bou f^u a son senyor aquella reverencia qui s tany a rei, i el rei demani-li de son estament, i el bou li LHbn de Us BtstiiS 47 contil tot 96 que li era esdevengut mentres estava en la servitut d'hom.
Lo rei digu6 al bou que ell se meravellava com ell havia tant cambiada sa veu, i el bou digu6 que ell cridava ab temor i ab contrici6, per 96 car se tenia per mal mi rent al rei i a tota sa cort, en quant llongament I'havia dei- xat per altre senyoratge. I car temor i contri- ci6 feien tremolar son coratge, per a96 havia cambiada sa veu, que significava temor, terri- bilitat i espaordiment, per 96 car eixia de cos ont estava coratge temer6s i penident. Lo bou demand al rei perd6, i el rei lo perdon^ en prcsencia de tota sa cort.
Apr6s a96 1 rei demand al bou de Testament del rei dels homens, i el bou li digu6 que ver havia dit una serpent, que la pus mala testia i la pus falsa que sia en est m6n es Thom. Lo lle6 digu6 al bou que li recontas la ra6 per qu^ la serpent havia dit que hom es la pus mala bestia i la pus falsa que sia en est m6n.
— Senyor, — digu6 1 bou, — una vegada s'es- devenc que un ors i uq corb i un home i una serpent caigueren en una sitja. Per aquell Hoc ont era la sitja passava un sant hom qui era ermit^, i guards en aquella sitja, i veg6-los estar en aquella sitja tots quatre, i no n podia eixir negun. Tots ensems pregaren aquell sant hom que Is tragu6s de la sitja, i cascun pro- 48 Ramon UnU 48 Ramon UnU m^-lin bon llo^er. Aquell horn tragu6 de la sitja Tors i el corb i la serpent; i con ne vol- gu6 treure lliome. la serpent li digu6 que no ho fes; car, si ho feia, mal giiasard6 n cobraria. L'ermit^ no Yolgu6 creure la serpent del con- sell que li donava, i tragu6 aquell horn de la sitja. A poc temps Tors aportiL al sant horn un buc d'abelles qui era pie de bresques, i, con Termite hagu6 menjat de les bresques a tota sa volentat, ell se n'an^ a una ciutat on volia predicar. A TeRtrant de la ciutat, lo corb li aport^ una molt predosa garlanda, que era de la filla del rei, a la qual havia Uevada la gar- landa del cap. L'ermitii prengu6 la garlanda i hagu6 gran goig. car molt valia. Per aquella ciutat anava un hom cridant, i deia que tot- hom qui hagufe aquella garlanda, que la ret6s a la nila del rei, que eUa lin donaria gran guasard6; i que si la garlanda tenia amagada i hom ho podia saber, que n portaria pena molt gran. Lo bon ermit^ vingu6 per una carrera ont estava aquell hom que ell havia gitat de la sitja, lo qual hom era argenter. Lo sant hom comani la garlanda a I'argenter secretament, i I'argenter aporti-la a la cort i acus4 1 sant hom. Aquell sant hom fo pres, batut i encaroerat. La serpent que 1 sant hom havia gitada de la sitja, vingu6 a la filla del rei, qui dormia, i mord6-la en la mi. La filla Llibri d€ Us BuliiS 4g