— Lo senyor — digu6 Tase — ha en > tat que t venga a un camioer, car cuida- sies malalt; i per 96, ans que no t'occ: bo que tu tomis a ton ofici, i no t dones blant que sies malalt.
Aquestes paraules digu6 l'ase al boi 96 que hom no 1 tomas a tirar la sinia, 1 era de major treball que Is ferns que apoi Lo bou hagu6 por de morir, i menji a< nit la dvada, i feu semblant que fos g Aquell hom, qui era senyor del bou i de entengu6 96 que havien dit lo bou i I'a Llibn dt lis Bisties 8i qual horn sen rigu6 davant sa muller de (6 que I'ase i el bou deien. La muller d'aquell horn volgu6 saber son marit de que s reia, i ell no lo hi volgu6 dir, car temia-s de la mort, la qual lo pendria si deia 96 que entenia de les besties i dels aucells. La muller pregi son marit llongament que li digues 96 per qu^ s'cra rigut, i ell no li volgu6 dir. La muller digu^ que no menjaria ni beuria, i que s dei- xaria morir si son marit no li ho deia. Tot aquell dia i tota la nit endur^ la mala muller, que no volgu6 menjar ni eure. Lo marit, que molt I'amava, digu6 que 11 ho diria, i feu son testament; i, apr6s lo testament, ell volgu6 dir a sa muller 96 de que s'era rigut. Mas ell oi 96 que 1 ca de casa seva digu6 al gall, i 96 que 1 gall respos al ca.
I na Renart recompt^ al lle6 i digu6 que dementre que Thome feia son testament, lo gall cant^, i lo ca repr^s lo gall perqu^ cantava, pus que son senyor devia morir. Molt se mera- veWk 1 gall com lo ca I'havia reprds de son cantar, i lo ca li recompt^ com son senyor devia morir i volia morir per 96 que sa muller visqu6s. Respongu6 1 gall i digu6 que b6 estava que moris, car ^vol hom era, car no sabia esser senyor d'una fembra^ Adoncs lo gall cridi deu 6 S2 Ramon LluH gallines que havia, i totes les f6u ajustar en i Hoc, i feia d'elles 96 que s volia. A96 f6u lo gj en significan9a que 1 ca s'aconsolas de la mo de son senyor. Abdosos se consolaren de la mo de llur senyor, i lo gall cant^, i lo ca s'alegr — Company6, — digu6 1 ca al gall, — si 1 haguesses tant folia muller com ha mon s nyor, ^qud 11 faries, si s fos aventura que < aquest cas de mort t'aportas, en que ha aport mon senyor?
Adoncs lo gall digu6 que si ell fos en 11< de son senyor, que ell tallaria cine vergu d'un magraner que havia en Thort, i 1 r tant sa muller, tro que totes les hagu6s t cades, fes men jar i beure sa muller, que deixas morir de fam i de set. L'hom, qui hagi enteses les paraules que 1 ca i el. gall havi< dites, se llevi del Hit, i f6u 96 que 1 gall hav aconsellat; i sa muller, con fou b^batuda, men i begu6, i f6u tot 96 que son marit yolgu6.
Con na Renart hagu6 recontat I'exim] damunt dit davant lo rei, digu6 que 1 gall e: tant savi, que 1 sabria aconsellar en totes cos< i per a9d no calia que 1 rei se cresqu6s de s< consell; i majorment com en multitut de co sellers ha trop gran desvariament de divers intencions i opinions i volentats, per la qu multitut es moltes vegades torbat lo cons< de princep.
Liibrt dt Us BesHis 8^ Con na Renart hagu6 parlat, lo gall digu6 estes paraules: — Un papagall estava en un arbre ab un corb, i dejils Tarbre havia un simi que havia posada llenya sobre una lluerna, car cuidava-s que fos foe, i bufava en aquella llenya per intenci6 que fes foe en que s'escalfas. Lo pa- pagall cridava al simi, i deia-li que no era foe, ans era Uuerna. Lo eorb digu6 al papagall que no voIgu6s adoctrinar ni castigar aquell qui no reb consell ni eorreeei6. Moltes vegades digu6 1 papagall al simi que lluerna era, i que no era foe 96 que s cuidava que fos foe; i lo corb totes vegades reprenia 1 papagall com volia endregar 96 que naturalment es tort. Lo papagall davalU de Tarbre i aeost^-s al simi, per 96 que li pogu6s mellor dar a entendre 96 de que 1 reprenia; i tant prop s'aeost^ 1 papagall del simi, que 1 simi 1 prengu6 i I'oeeis.
Con lo gall hagu6 dit aquest exemple, lo rei hagu6 opini6 que per ell ho digu6s, 1 i6\x un semblant erudel eontra 1 gall, en semblant de mala volentat. I adones na Renart prengu6 el gall i oecis-lo, i menji-1 davant lo rei. Con na Renart fo tant solament eonseller del rei, i lo eonill fo eambrer del rei, i lo pa6 fo porter, adones fo na Renart en gran benanan9a, i feia del rei tot 96 que s volia.
Dementre que na Renart estava en esta $4 Rjomttr Llmtt hcnsnsTu^^ eH mefnbcjt en Is. trzscio £a. fia^ia coGoelKida. ooatra I ref, l^jiioiics com I 2 Vorifaof que ell tractaria qoe 11 i i qoe rorifanj fas rei. Valdter • g Renart en I'estanBcnt en que estava; mas t temor que i'^orifaaj no Ea descobns; i p loa en Tofentat qoe tractas la mort de per 96 qoe atengo^ a rorx^ny gd que U 1 CAPITOL VII DE LA MORT DE NA RENART NO s'oblid^ na Renart de tractar la mort del rei, i oblid^ rhonrament que 1 rei li havia fet sobre tots los barons de sa cort. Un dia dig\x€ na Renart a Torifany que hora era que 1 rei moris, i majorment con tamb6 era apa- rellat» que en sa cort no havia altre conseller mas na Renart. Llongament consider^ I'orifany en $6 que na Renart deia, i hagfu6 conciencia en consentir en la mort del rei. D'altra part temia que si^ ell era desobedient a na Renart, que na Renart no 1 descobris i que tractas sa mort. Finalment s'acord^ Torifany que no con- sentis a na Renart, car gran oonciencia havia que 1 rei moris. D'altra part temia-s que si ell era rei, que na Renart no 1 trais, aixi com traia 1 rei; i I'orifany am^ m6s estar en perill 86 Ramon Llull de mort, que fer traici6 contra son senyor na- tural.
Dementre que Torifany en aix! considerava, ell digu6 entre si mateix que en aizi com na Renart amb maestria volia fer oodure 1 rei, que en aixi ell ab maestria fes ocdure al rei na Renart; car si en lo cor de na Renart cab traici6 i oertesa i maestria, iquan m6s, digu6 Torifany, en mon cor, que es tant gran, deu cabre Uealtat, saviesa i maestrial Estant que Torifany considerava en 896, li digu6 pa Renart: — Senyor n'orifany, ^y6sen qu& considerau. ni per qu^ v6s no us cuidau con siau rei, ans que torni la serpent de la missatgeria, la qua! es trop savia i mestra?
L'orifany, adoncs, conoeb6 i proposi que esperas la serpent, ans que tractas neguna oosa contra na Renart, i que ab la serpent tractas com lo rei occi6s na Renart.
Con na Renart veg6 que l'orifany era negli- gent de son negoci, hagu6 temor que la serpent no vingu6s i que Tcnrifany no 1 desoobrfs, i adonci digu6 a l'orifany que s cuitas, car si ho feia, ell tractaria en tal manera 1 fet, que vindrim a perfecci6, mellor i abans que ell no s pensavm. Gran per hagu6 l'orifany de la maestria de na Renart, i demand a na Renart en quina oon- dioi6 volia esser ab ell, si era rei. Na Renart Uibri de Us BesHn 87 6xg\i€ que ell volla esser en aital condici6 ab ell com era ab lo rei, 96 es a saber, que fos son conseller tant solament, i que 1 conill fos son cambrer i lo pa6 son porter.
Apr6s que na Renart hagfu6 dita la condici6 a Torifany, I'orifany demand a na Renart la manera qual seria perqu^ 1 rei moris, i na Renart recompti a I'orifany la manera la qual s'havia pensada en la mort del rei, i digu6 aquestes paraules: — Entre 1 senglar i el rei jo metr6 disoordia i malvolen9a, car lo senglar cuida esser par en persona i en for9a al rei; i jo dir6 al senglar que s guard! del rei, qui 1 vol occiure; i puxes dir6 al rei que s guardi del senglar, qui ha desig d'esser rei, i tractar6 que 1 rei occla 1 senglar. I con lo seng;lar serd mort, i el rei ser^ hujat en la batalla que hauri haguda ab lo senglar, adoncs v6s, senyor orifany, podreu occiure lleu- gerament lo rei, i podreu esser rei.
£n la manera que s'hagu6 pensada na Re- nart, propos^-s I'orifany que enganas na Renart, i digu6 a na Renart aquestes paraules: — Vana es tota prometen9a sense testi- monis, i per 96 tine per bo — digu6 Twifany — que v6s, na Renart, hagueu testimoni de la promesa que v6s voleu que jo us fa9a, 96 es a saber, que v6s siau mon conseller tant solament, i que 1 conill sia mon cambrer, i el pa6 sia mon i9 Rgmam UaB porter, car sees testiniotiis* sz jo as nc^anra tra protncsa, vos no feo p<Kirieii provar, i jo p€^r svetitiira, con seris. rsi, no m tindria t2iit obHgat a tos hoorar, com fai^ ara que no son rei i qtxe t6s son oonseOer del reL Na Renart consider^ Ilongament en 96 que Vonfsny dsisL, i liagQ6 per que Is testimonis no la descobrissen de la traicid. Con Torifany t^ estar na Renart oondrds, eD digu^ a na Renart que Is mellors testimonis que ell podia haver eren lo conill i el pa6, que tunien na Renart, I que haurien plaer que fossen sos ofidals, fTno II calia haver temor que aquells la descobris- sen de neguna cosa secreta. Na Renart tengu6 per bo 1 consell que I'orifany li donava, i en pre- sencia del conill i del pa6 fenni la promesa a na Renart; i d'altra part lo conill i el pa6 pro-« meteren a I'orifany i a na Renart que ho tin- drien secret.
Apr^ aquestes paraules, I'orifany conselUl na Renart que primerament digfu6s al pore que 1 rei lo volia occiure, i puxes que ho digu6s al rei. Na Renart ani ab lo pore parlar primerament, i I'orifany, dementre que na Renart parlava ab lo senglar, parli ab lo rei, al qual digu6 tot 96 que havia emprds ab na Renart, i demand al rei perd6, per 96 com havia concebuda traici6 envers ell, i digu6-li com sen penedia, i com amava m6s esser lleial sotsmte que traidor rei.
LUbn di lis Bisties 8g — I com — digu^ 1 rei — podria jo esser cert que 96 que v6s, n'orifany, dieu, es veritat?
I I'orifany digu6 que ell ho podria conWxer en 96 que na Renart havia tant fet, que en son consell no havia altra bestia mas na Renart; i que 1 conill, qui 1 temia per natura, i aixl mateix lo pa6, havia fets de son hostal.
— Encara, senyor en lle6, — digu6 Tori- fany, — vos en dir6 altra certenitat, car na Re- nart es anat al senglar per dir-li que v6s lo voleu occiure, i diri a v6s altre tal, que 1 senglar vos vol occiure, i vos aconsellar^ que fasseu al sen- glar semblant ergull6s, per 96 que 1 senglar tinga per ver 96 que na Renart li ha dit.
Apr^s estes paraules, Torifany digu6 al rei que 1 conill i lo pa6 havien consentit en sa mort.
Molt fo meravellat lo rei de na Renart, a qui havia fet tant d'honrament, com pogu6 con- cebre envers ell engany i falliment, i digfu6 aquestes paraules: — A men pare ol una vegada recontar que men avi, qui era rei d'una gran terra, volgu6 abaixar los barons a qui s tanyia honor i volgu6 exal9ar les vils besties a les quals no s convenia honrament, entre les quals besties fou lo simi, al qual iiu molt d'honrament. I aquell simi, per 96 car era semblant a hom, hagu6 desig que fos rei, i conceb6, en Hoc d'honrament, traici6 contra men avi.
— Zenyor. — iiguc J jnfany. — -si?ac soap na jar:nait ti laaer. ii si asnsona:(us sia & rl laa.la:aa ^^-an 'lanramenr.li^ran 'IfHffltat; : 3er ^ s ba lue 7^35 icaea nsL xssxasrz, I (fue ^lajsa 10x1 ^anseil: sieu franc si tisscts 30170^ raof g.: latsmeTzu. a naLvada persniia la oa&ie- sa 2ue 2^d tis la ionada?er ilinaz^ L sncL.
Acts tssu larauies. I'jrfanj ana al {tar ah lui na San art harta pariaCp l <£iga64i que «il saoia;d xue na y-srait I havia (fit, i ea axzi lio ii^je L' irlony aL sngiar otmi sa Re- lart he harta iiz. La sengiar ae oierzveO^ oom l'arlran7 he labia.: '.'irifazij 11 cecoaca. tot ic fer.
Eszaciz ^Tie 1' arfanj ah Jc seogiar poriicfa. na xfixiart ana al llec.: ilgie-ii qae I ^^'^^^ Ic T^iia ccdurs: i a*it:rca Ic lied cQnegixi6 ^oe sa Rsr.srz Jc T^oa rrair. Zx rsi ajusta dsvant si rncLts baric s,::-:»i-'::i 'Jzrirscj. i el i ZA Rtr.STZ: ±1 icnill: el pac. Cari iifnara 1 llec al xcilL: al zac que li diguesae a Tsrttat iel testiizctii c::e raTicsi pronsis fer a na RisiLar: a^*s sa =icr:. Ija zcr del oocill i del pai fsu zioLt gra::: nas:z:zlz rsajor faa la de TJL Reciart. La q-:ial ii^.e al rei estss paraolfes: — Secjsr ea re:, per lal qoe jo trmptas 70S3rea baroca si zs scu. bees oi Getah. digui a rcvifacy 96 q^ li digor, i ft^ toMXtax dtgnf llibn di Us Bistiss gi al senglar per aquella ra6 mateixa. Mas del conill i del pa6 vos die que banc no Is parl6 de 96 que Torifany diu contra mi.
1 adoncs na Renart se confii que 1 conill ni 1 pa6, que tant lo temien, no 1 gosassen acusar al rei ni descobrir de neguna cosa.
Con na Renart hagu6 parlat, lo rei f6u un esguard molt horrible al conill i al pa6, 1 git4 molt gran bram, per 96 que la natura de son alt senyoratge hagu6s major virtut en la con- ciencia del conill i del pa6, que la natura per- qu6 1 conill i el pa6 ban por de na Renart. Con lo lle6 bagu6 gitat lo gran bram, fellonament ell digu6 al conill i al pa6 que li diguessen veritat; i el conill i el pa6 no s pogueren tenir» i digueren veritat al rei. I adoncs lo rei, ell son cors, occis na Renart; i despr6s que na Renart fo morta, fo sa cort en bon estament. Lo rei f^u de son consell Torifany i el senglar i d'altres bonrats barons, i git^-n lo conill i el pa6.
Pinit es lo Llibre de les Besties, lo qual Felix aportd a un rei\ per tal que veg^s la ma' nera segons la qual en cd que fan les besties es significat com rei dega regnar i s dega guardar de malvat consell i de falsos homens.
GLOSARI Acordar-se, v., determinar-se, deddir-se, resoIdre-s« AcostamtnU s., intimitat, passl6, simpatla. Adinangar-se, v., anticipar-sa» eixir al davant. Adoncs, adv., llavors, aleshores. Aesmar, v., pensar, considerar, reflexionar, posar esment. Aftr, s., negoci, qiiesti6. Agrd, 9., inec?, au aquatica. Ahiraft v., avorrir, odiar. Ahurtar-se, v., topar, envestlr-se de front; francte, casa o habitaci6 llogadi^a. Atduf, s., tamboret o tamborf; castelU, adufi (pandero). AUongar, v., allargar, perllongar, continuar. Alire tal, adj., altre tant, lo mateix. Anap, 8., copa o vas pera beur«; Italic, nappo, AnSt adv. i oonj., abans, sln6.
^4 Ft^am LlnU ApdlMT, r^ aeaeoar, dedanr; mptUmr fmiU, dedanr tisfet. AWtf^r, T., compHr lo prom^ partic atis (iff pr^ mI< sia aiis, lociici6 proTerbial a Mallorca). Auciar, t. Vecl-s Occimrt, Ausir, r., oir, esooltar. Antrtf^r, T., otorfar, consentir, fer tracta. Await la^ adj., mal, dolent, perren.
BassOf s., estany, Uacuna.
^afr#, T., afotar, colpejar.
Bisani, s., espede de moneda. ^ Blasms, t., i Blasmar, r., injuria, mala fama, afroata» i rependre, injuriar; cfr. franc^ MiaM i bUtmsr* BordiH, s., casa, carrer o barri ont habiten bafatset i ddnes publiques. Bram, s., braol, nigit de feres i altres bestiet. Bruglar, r., braolar (en mallorquf bramular). Buc, s., ruse, ama, caera d'abellas (castelli^ coiwunay* Cabirol, s., metat. de cabriol, animal selratfe; Uatf, capnolus] franco, chevrtuil. Camiar, v., cambiar, baratar, i devefades mudar. CapUnir, v. comportar-se, i CapUnimtnU >•• mansra de trobar-ta o de yiure.
Glosari g5 Cell, cella, pron., aquell, aquella.
Clam, s., clamor, invocacid, crit, reclamaci6 o queixa. Cogitar, v., pensar, meditar, opinar. Comiat, s., despedida o llicencia de partir: pendre comiat, dir ad6u i anar-sen. ConsegUifits, s., descendents, successors. Concirds, adj., preocupat, pensatiu. Cars, 8., cds: ill son cors, per mk propria, per sf mateix, personalment. CosimmU s., guarda, protecci6; en cosiment, a merod, Damnatge, s., dany, perjudlci.
Defiis, adv., abaix, davall, a sota.
Desconeixent, adj., Ingrat, desagrait.
Despagat, da, adj., malcontent, queix6s, mal satisfet. V. Fagat. Desplaure, v., desagradar, disgustar. Destrenyer, v., impedlr, cohibir, apartar de. Dubiar, v., t^mer, tenir por; cfr. francos, ndouter.
Elet, ta, partic. de eliger (electus), elegit, da. Empatxar, v., impedir, contrariar, posar obstaolos. Empetrar, v., impetrar, suplicar. Endurar, v., sofrir, arrostrar; francos, endurer, Ensems, adv., al mateix temps, simultaniament; llatl in-simul.
g6 Ramon Uull Bntuxegat, da, partic, metzinat, enverinat; llatl, intoxicatus. Environar, v., revoltar, rodejar; franc^, eniHronner. EscUnt, a escieni, a gratscient, aposta, a condenda, am tota intend6; castellii, d sabiendas. Escondir, v., excusar, defensar, disculpar. Escrtiy adj., airat, adust, ferotge. Esdwenir, v., oc6rrer, succeir. Esmtna, a esmena, adv., apart de, s6ns perjudid, a correcd6. Espaordiment, s., por, temor, esverament. Esquinfar, v., esqudxar, rompre. Esquivar-st, v., enfurir-se, irritar-se. Estam§nt, s., estat de salut, de vida o de fortuna. Estremir, v., tremolar; castell^ estremtcersg. Exausir, v., oir, atendre favorablement, accedir. ExtUar, v., desterrar, i devegades anar-sen voluntariament, extranyar-se.
Pailir, v., f altar, mancar.
PHlonamtnt, adv., desUealment, traidorament, i tamb6 iradament. Fermar, v., pactar, convenir, doure un pacte. Flac, ca, adj., petit, magre, diminut, feble. Foil, Ua, adj., imbedl, boig; folia fsmtra, meretziu, d6na ptlblica. Frtixura, s., tot o part de lea entranyes o visoeres; castelli, asadura. Frwolt la, adj., fluix, debil, moll.
G^stoF, ▼., devaatar, tudar, fer malver. Gaiit, s., reguart, garantia, penyora.
Ciosari gy • Gtiar, v., expulsar, fer exir, devegades tirar.
Guarir, v., curar, recobrar la salut.
Guasardd, s., recompensat premi; castell^, gahrddn.
Hoc, adv., afirmaci6: sf, cert, efectivament. Hostal, s., casa o habitaci6 IIogadi9a. V. Albtrc, Hufat, part., irritar» enutjat, agraviat, ofte; deve- gades cansat o fadigat.
InatsmabUf adj., incalculable, dificll de predsar. Irds, sa, adj., irritable, coleric, propens a I'ira.
Jatsia, conj., encara que, no obstant, am tot 1 que Llarc, ga, adj., gener6s, donador, abund6s. Llausangeria, s., adulaci6, alabanga servi! o Hmmerescuda; castellii, lisonja. Llepar, v., tastar passant-hi la llengua. Llevar, v., produir, fructificar. Lligt s., llei, creen9a, religi6. Llogar, v., gratificar, obsequiar. Lloguer^ s., gratificaci6, propina, per-beure. Hu$rna, s., cuca de Hum.
Macip, pa, s., menor d'edat, pubill subjecte a cura de persona major. Matstre, a, adj., astut, destre, habilid6s. Maistrid, s., astucia habilitat. Maltstant, adj., dolent, desagradable, mal fet. Malgral, adv., contra voluntat o desig, per for^a; francos, malgri.
g8 Ramon UuU ciini. Mabiolmifa, s., mala vciiintat» ai» avorhmmt. MtttOTt ▼., znoure, minenar. Mtssid^ s., gast» daspesa. Mils, adv., millor, am preferencia.
Nodrii, da^ part., oriat, eduoat.
Occiun, v., matar, assasiinar.
Ors, £., 4s; del Ilatf ursii5 (n. b. «i femenf ompa; par orsar o ap^a). Orifatiy, s., elefant.
Pagai, da, part., satiafet, content.
^od, s., pagD real; francos, paon.
Far, ad].» igual o conaexnblant.
Paria, s., companyia, intimitat, privan^a.
Parrd, ▼., futur de parwr, parkixar.
Participar, v., viure en companyia, tanir ralafii^ o tiaote freqiient. Pausar, v., rspoaar, descanaar. Pge, go, adj., neci, beneit, ignorant. PSiac, s., gran extensid o deposit d'aigoa. Ptmsaw, v., cuidar, tenir cora o eament. P§rcassar, ▼., cercar, tractar d'adqtiirir. Pee, CO, adj., petit, hamil, plebeu. /Vcs, adv., prop, prozim. Prts^wtaiia, s., regal, do, obseqtii, presant ProftrtOy s^ ofrena. oferlmant: da prafthr, ofarfar. Pr99m, fl., home de b4 L d* caracter» peraona prinrifl; del Ilatl prcbum komiMsm, Glosari gg Pus, adv., m6s; del llati plus, Fuxes, adv., apr6s, despr^s; del llatf postta.
Pufs, adv., igual signlficat que puxes.
Querir i Querre, v., cefcar, demanar, redamtr. Questa, s., capta, qUestacl6. Quiti, adj., franc, lliure, indemne.
Regisme, s., regne, estat, reialme; francos, royaumi. Request, part., de requerir o requerre; v., Querre, Res, s., cosa; gran res, abundancia, muni6, gran quantitat o nombre. Retentir, v., ressonar, fer gran bruglt; franco, retentir. Retre, v., tornar, retornar, entregar, restitulr. Revenir, v., reanimar, retornar for9a, refor9ar. Romandre, v., quedar, restar; pret. i part., romas. Romanalles, s., rests, sobrances, desperdiols.
Sadollament, s., afartament, replecci6.
Samit, s., especie de roba o teixlt de molt preu.
Senglar, s., pore espl o singlar; francos, sanglier.
Senyoratge, s., domini, govern.
Simi, s., mico, mallorqul monea; del llati simium; italic, scimmia; francos, singe.
Sobrar, v., vdncer, sotsmetre, superar.
Sofornar, v., estar-se o habitar am pier 1 repds; fran- cos, sifourner.
Sold, s.( sou, moneda.
Sots, prep., sota, davall.
Sotsmh, part., de sotsmetre; subjecte, subdit.
100 Ramon UuH Tanyer, v., importar, correspondre, pertinyer.
Tinentlioc, s., representant, substitute lloctlnent. ' Tirar, v., atraure; francos tirer.
Tolrt, v., Uevar. Drivar de, pendre.
TolU part., de tolr€\ pres, llevat.
Torbar, v., pertorbar, destorbar, dificultar, devegades tardar. Tortf s,, agravi, injuria; a tort, injustament, s6ns dret ni motiu. Tramttn, v., remetre, enviar. Trasc, v., pret. de traure; tragu6, llevi. TnbaUatt part, de treballar; passar afany, esfor- 9ar-8e; fadigat, cansat. TrOf prep., afdresi d*entr6 i dentrd; fins a tant, mentres que.
Viguer, s., oficial representant del monaroa; del llati vicarium. VoUnier i volenters, adv., de tota voluntat, de bona gana; francds, volontiers; italic, volentieri. Volp, s., guineu; llatf, vulpis, Volpell, adj., astut, malici6s i covard, com la volp. Volptllatge, s., malicia vil, covardia astuta, desllealtat, traldoria.
RUBRIQUES DELS BXEMPLES I PARABOLES QUI S CONTENBN EN AQUBST LLIBRE Pagl.
L'elecci6 de bisbe 19 Lo comte i Tescrivii del rei...26 La rata tornada donzella 28 Lo cavalier i sa muller mentidera.. 29 Lo lle6 i la llebra 30 La pussa i el poll 31 Lo mal bisbe 35 Lo corb, la serpent i la garlanda...40 Lo rei, Termite i la serpent...44 L'hom mala bestia 47 Lo combat d'art i maestria...50 Lo burgds i sa muller (ab Los dos b6cs i la volp) 54 Lo cavalier i els Juglars 56 Lo macip fill del burgds...65 La volp i la freixura 74 Lo cavalier i el pagfts 77 Lo bou malalt i Tase (ab La muller batuda) 80 Lo papagall, lo corb, lo simi i la Uuerna 83 TAULA DEL5 CAPITOLS d'aQUEST LUBRE Pagi.
I. De relecci6 de rci 17 II. Del consell del rei 23 III. De la traici6 que na Renart tracts del rei 27 IV. En qual manera na Renart fo porter del rei 34 V. Dels missatgers que 1 lle6 tra- mps al rei dels homens...53 VI. De la batalla del lleopart i de Tonja 69 VII. De la mort de na Renart...85