Adi Granth
Text sagrat principal del sikhisme, també anomenat Guru Granth Sahib, compilat originalment pel cinquè guru sikh, Guru Arjan, l'any 1604 a Amritsar a partir d'himnes propis i dels quatre gurus anteriors, i ampliat i fixat en la seva forma definitiva pel desè i últim guru humà, Guru Gobind Singh, l'any 1708, moment en què aquest va declarar solemnement que, després d'ell, el text mateix esdevindria l'etern guru viu de la comunitat sikh, posant fi a la línia de mestres humans. L'obra és una antologia extensa d'himnes devocionals (shabads) organitzats musicalment segons trenta-un ragas o modes melòdics clàssics indis, i inclou no només els escrits dels sis gurus sikhs que hi van contribuir sinó també composicions de sants hindús i musulmans d'orientació devocional (bhakti i sufí), com Kabir, Namdev o Ravidas, en un gest inclusiu poc habitual per a una escriptura sagrada que reflecteix l'aspiració sikh a la unitat espiritual per damunt de les divisions de casta i religió. El seu missatge central gira entorn de la devoció a un únic Déu sense forma (Ik Onkar), la igualtat radical de tots els éssers humans independentment de casta, gènere o religió, el rebuig de rituals externs buits de sentit i el servei desinteressat a la comunitat (seva) com a camí espiritual, junt amb la disciplina de la meditació en el nom diví (naam simran). Escrit majoritàriament en gurmukhi, amb passatges en panjabi, hindi antic i altres llengües del nord de l'Índia, el text ocupa un lloc central i venerat a cada gurdwara sikh, on es tracta amb els màxims honors cerimonials —es col·loca sobre un tron, es cobreix amb teles riques i és llegit ritualment de principi a fi en ocasions solemnes com l'akhand path—, sent considerat no un llibre sobre Déu sinó la presència viva del guru mateix.