SigPhiSigPhi

Adi Shankara

Filòsof i teòleg indi (Adi Xankara, tradicionalment datat al segle VIII dC, tot i que alguns estudis moderns proposen dates anteriors), nascut, segons la tradició, a Kaladi, a l'actual estat de Kerala, en el si d'una família bramínica, i considerat el sistematitzador més influent de l'Advaita Vedanta («no-dualisme del Vedanta»), l'escola filosòfica hindú que sosté que la realitat última (Brahman) i l'ànima individual (Atman) són, en essència, idèntiques, i que la percepció de dualitat i multiplicitat del món és fruit de la ignorància metafísica (avidya) i d'un vel il·lusori (maya) que oculta aquesta unitat fonamental. Segons la tradició hagiogràfica, va renunciar al món encara adolescent per fer-se monjo errant (sannyasi), i en una vida excepcionalment curta —va morir, segons diverses fonts, entre els trenta-dos i els trenta-vuit anys— va recórrer tot el subcontinent indi debatent amb filòsofs rivals de tradicions budistes, jainistes i altres escoles hindús, i fundant quatre grans monestirs (mathas) als quatre punts cardinals de l'Índia per consolidar i perpetuar el seu ensenyament, institucions que continuen actives avui. La seva obra filosòfica més important consisteix en extensos comentaris (bhashyas) sobre els tres textos considerats el «triple fonament» (prasthanatrayi) del Vedanta: els Upanixads, la Bhagavad Gita i els Brahma-sutres, en els quals argumenta amb un rigor lògic sofisticat que només el coneixement directe (jnana) de la identitat entre Atman i Brahman —no el ritual ni les obres— pot conduir a l'alliberament final (moksha) del cicle de renaixements. La seva síntesi filosòfica, que va integrar i sotmetre a una interpretació no-dualista rigorosa la diversitat de tradicions vèdiques anteriors, es considera generalment el marc intel·lectual més influent i sofisticat de tot l'hinduisme clàssic, i la seva empremta és decisiva en pràcticament totes les escoles posteriors de filosofia índia, tant les que hi coincideixen com les que el critiquen.

4 obres

Temes que tracta