Alfred Binet

Psicòleg francès (1857–1911), director del laboratori de psicologia fisiològica de la Sorbona i autor, amb el metge Théodore Simon, de la primera escala pràctica per mesurar la intel·ligència. Es va formar en psicologia gairebé sol —llegia Ribot i els associacionistes anglesos a la sala de lectura de la Biblioteca Nacional després d'abandonar el dret—, i els seus primers anys a la Salpêtrière amb Charcot van acabar en una humiliació pública quan es va demostrar que els seus experiments sobre la transferència hipnòtica eren un artefacte de la suggestió, una lliçó de control experimental que va marcar tota la resta de la seva obra.

Va fundar L'Année psychologique el 1894, i va estudiar la memòria dels escaquistes que jugaven a cegues, la psicologia dels calculadors prodigiosos, la fiabilitat del testimoni infantil i les diferències individuals entre les seves dues filles, Madeleine i Alice, que va observar durant anys i que són el material de L'Étude expérimentale de l'intelligence (1903). El 1904 el ministeri d'Instrucció Pública li va demanar una manera d'identificar els infants que no podien seguir l'escola ordinària, i l'escala Binet-Simon del 1905, revisada el 1908 i el 1911, hi va respondre amb una sèrie graduada de tasques quotidianes —seguir un llum, repetir xifres, definir paraules, veure un absurd— ordenades per l'edat en què la majoria dels infants les superen, d'on surt la noció d'edat mental.

Binet va ser explícit sobre els límits del que havia construït: l'escala era un instrument pràctic per trobar els infants que necessitaven ajuda, no la mesura d'una quantitat fixa, i defensava el que anomenava ortopèdia mental —l'entrenament de l'atenció i del judici— contra el fatalisme dels qui prenien una puntuació baixa per una sentència. La revisió de Stanford que va convertir la seva escala en el quocient intel·lectual és posterior a la seva mort, i la va fer servir exactament com ell havia advertit que no s'havia de fer.