Benet Feijoo
Monjo benedictí, assagista i erudit espanyol (1676–1764), nascut a Casdemiro, a Galícia, professor durant dècades a la Universitat d'Oviedo, on va exercir com el gran divulgador i introductor del pensament il·lustrat i de la nova ciència experimental europea a l'Espanya del segle XVIII, en un moment en què el país romania majoritàriament aferrat a l'escolàstica tardana i a un pensament acadèmic estancat. La seva obra magna, el Teatro crítico universal (nou volums, 1726–1740), és una vasta enciclopèdia d'assaigs breus escrits en un estil clar i planer, adreçats deliberadament a un públic ampli i no exclusivament acadèmic, en què Feijoo va sotmetre a examen crític racional una quantitat aclaparadora de creences populars, supersticions, mites històrics i pràctiques mèdiques tradicionals espanyoles, des de les cures miraculoses i els fenòmens suposadament sobrenaturals fins als prejudicis contra les dones o els falsos remeis medicinals, aplicant-hi sempre un mètode basat en l'observació empírica i el dubte metòdic d'arrel cartesiana i newtoniana. La va complementar amb les Cartas eruditas y curiosas (cinc volums, 1742–1760), en el mateix esperit divulgatiu i crític. Feijoo no era originalment ni filòsof de professió ni científic experimental, sinó un frare benedictí que va convertir la seva vastíssima erudició llegidora en un projecte pedagògic de combat sistemàtic contra la ignorància, la crèdula acceptació de l'autoritat i el «vulgo», terme amb què designava tant el poble sense instrucció com els erudits que repetien acríticament l'autoritat dels clàssics. La seva obra va generar una controvèrsia considerable i li va valer nombrosos atacs de sectors conservadors, però va comptar amb el suport reial explícit —Ferran VI va prohibir per decret real qualsevol publicació contra Feijoo sense llicència prèvia—, factor decisiu que li va permetre continuar la seva tasca. Considerat el precursor més important de la Il·lustració espanyola, Feijoo és recordat com la figura que va obrir la porta intel·lectual d'Espanya al pensament científic i crític modern.