Cartes erudites i curioses, vol. I (1773)
- Idioma:
- espanyol
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 2 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~170.000 paraules · 785 passatges
Cita aquesta obra
- APABenet Feijoo. (n.d.). Cartas eruditas y curiosas, Vol. I (1773) [Cartes erudites i curioses, vol. I (1773)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/benito-feijoo/cartas-eruditas-y-curiosas-vol-i-1773
- MLABenet Feijoo. Cartas eruditas y curiosas, Vol. I (1773) [Cartes erudites i curioses, vol. I (1773)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/benito-feijoo/cartas-eruditas-y-curiosas-vol-i-1773.
- ChicagoBenet Feijoo. Cartas eruditas y curiosas, Vol. I (1773) [Cartes erudites i curioses, vol. I (1773)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/benito-feijoo/cartas-eruditas-y-curiosas-vol-i-1773.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El primer volum de les cartes de Feijoo: assaigs breus en forma epistolar amb els quals va intentar posar la ciencia i el sentit critic a l'abast del lector espanyol del segle XVIII.
Context i història
Feijoo era benedicti i catedratic a Oviedo, i va escriure en castella i no en llati precisament perque volia arribar a qui no sabia llati. Les cartes continuen el «Teatro critico universal» amb el mateix proposit: desmuntar supersticions —curacions miraculoses, endevinacions, remeis populars—, explicar el que la fisica i la medicina europees estaven descobrint, i defensar coses que aleshores costaven, com la capacitat intel·lectual de les dones. El seu metode es sempre el mateix i es el que el fa modern: davant d'una afirmacio, preguntar quina evidencia hi ha. Es un dels llocs on la Il·lustracio entra a Espanya, i va tenir prou lectors perque el rei prohibis que se'l ataqués.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
toda aquella variedad de primores , que constituyen un Orador perfecto , y que V.S. L. posec en el grado mas excelso, que aun al riesgo de parecer prolijo , resuelvo no omitirlos. Nam tu, sive libet pariter cum grandine nimbos, Densaque vibrata jaculari fulmina lingua, Seu iuvat adstrictas in nodum cogere voces, Et dare subtili vivacia verba catenz: -Vim Laertiade brevitatem vincis Átride. Dulcía seu mavis, liquidoque fluentia cursu. Verba , nec incluso, sed aperto pingere floxe. In- (IX) Inclyta Nestorei cedit tibi gratia mellis, oa ej o eli Eo a en 0 o 0. Mera “els. em 07 00... Qualis io superi, qualis nitor oris amoenis. Vocibus! hinc solido fulgore micantia verba Implevere locos : hinc exornata figuris Adyolar excusso velox sententia torno, No solo brilla en el Pulpito la singular eloquencia de V.S.I. en todas partes brilla , y siempre brilla. Si dentro del Templo da VS... aliento al clarin del Evangclio ; en las conversaciones privadas parece que suena cn sus labios la Lira de Arfon. Todo en Y. S. 1. es cloquencia , porque todas sus excelsas prendas conspiran a mover , a persuadir, a arrastrar. ¿Quién no se dexa encantar de esa len-- gua, que cxbala-Íuces , pronunciando letras ¿De ese harmonioso estilo , en quien halla sublimidad el mas discreto , y claridad el mas rudo? ¿De esas vivas expresiones , que, como en un espejo , presentan al alma los objetos? ¿De esa propricdad de voces , que no solo declara, mas ilumina los asuntos ? ¿De ese dulce despejo , con que finyen las clausulas , succediendose unas A otras sin tropiezo , y junta,