Llibre dels Morts
Corpus de textos funeraris de l'antic Egipte, conegut en egipci com el Llibre de sortir al dia, compost per una col·lecció d'aproximadament dos-cents «encanteris» o fórmules màgiques i litúrgiques que es va anar formant i ampliant durant més d'un mil·lenni, des dels inicis del Regne Nou (c. 1550 aC) fins ben entrat el període ptolemaic, sense que existeixi mai una versió única, canònica o completa: cada còpia, generalment escrita sobre papir i col·locada dins la tomba del difunt o enrotllada entre les seves benes, seleccionava i combinava un nombre variable d'encanteris segons el pressupost i les preferències de qui l'encarregava. L'obra és hereva directa de dues tradicions funeràries més antigues i restringides a l'elit reial, els Textos de les piràmides (Regne Antic) i els Textos dels sarcòfags (Primer Període Intermedi), i la seva difusió progressiva a capes socials més àmplies reflecteix una «democratització» de l'esperança d'una vida després de la mort que abans havia estat gairebé exclusiva del faraó. El seu propòsit central era proporcionar al difunt el coneixement màgic i les fórmules necessàries per superar amb èxit els nombrosos perills del viatge pel més enllà (Duat), identificar-se correctament amb diverses divinitats protectores, i, sobretot, superar el judici final davant Osiris, en què el cor del difunt era pesat en una balança contra la ploma de la deessa Maat, personificació de la veritat i l'ordre còsmic; si el cor resultava més lleuger que la ploma, l'ànima accedia a una existència eterna benaurada, mentre que si era més feixuc —carregat pel pes dels mals actes— era devorat per la monstruosa Ammit. L'encanteri 125, que conté la famosa «confessió negativa» en què el difunt enumera davant quaranta-dos jutges divins totes les faltes morals que no ha comès, és un dels documents ètics més importants de tot l'Egipte antic. Descobert i traduït per primera vegada a Occident al segle XIX, sobretot gràcies als treballs de l'egiptòleg alemany Karl Richard Lepsius, el Llibre dels morts continua sent la font primària més important per entendre la cosmologia, l'escatologia i la moral religiosa de l'antic Egipte.