Condorcet
Filòsof, matemàtic i polític francès de la Il·lustració (Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet, 1743–1794), nascut a Ribemont en el si d'una família noble, matemàtic prodigi reconegut ja abans dels vint-i-cinc anys per les seves contribucions al càlcul de probabilitats i elegit secretari perpetu de l'Acadèmia Francesa de Ciències, càrrec des del qual va combinar durant dècades una brillant carrera científica amb un compromís polític creixent amb els ideals il·lustrats de progrés racional, tolerància religiosa i reforma social. Autor de l'Assaig sobre l'aplicació de l'anàlisi a la probabilitat de les decisions preses per pluralitat de vots (1785), va fundar amb aquesta obra el camp modern de la teoria de l'elecció social, formulant el cèlebre «paradoxa de Condorcet» —la possibilitat que les preferències col·lectives siguin cícliques i intransitives fins i tot quan les preferències individuals no ho són—, descobriment matemàtic d'una importància duradora per a la teoria democràtica i la ciència política contemporània. Diputat a la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa, Condorcet va defensar amb fermesa posicions particularment avançades per a la seva època: l'abolició de l'esclavitud, el sufragi femení —a l'assaig Sobre l'admissió de les dones al dret de ciutadania (1790) va argumentar amb rigor lògic que negar drets polítics a les dones per raó de sexe era tan arbitrari com negar-los per raó de color de pell o alçada—, i un sistema educatiu públic, gratuït i laic destinat a garantir la igualtat d'oportunitats i la formació de ciutadans racionals i lliures. La seva obra més cèlebre, Esbós d'un quadre històric dels progressos de l'esperit humà, va ser redactada clandestinament mentre s'amagava, condemnat pels jacobins com a girondí sospitós, i traça amb un optimisme il·lustrat conmovedor —fins i tot davant la seva pròpia execució imminent— una història del progrés humà des de la barbàrie primitiva fins a una futura «desena era» de perfeccionament indefinit de la raó, la ciència i la moral. Detingut poc després de completar el manuscrit, va morir a la presó en circumstàncies mai del tot aclarides, dos dies després del seu arrest, convertint-se en un dels símbols més punyents de la Terror revolucionària devorant els mateixos ideals que l'havien engendrat.