Edmund Husserl
Filòsof alemany d'origen jueu moravi (1859–1938), format inicialment en matemàtiques a Viena, on va assistir a les classes de Franz Brentano, l'experiència que el va conduir cap a la filosofia i que li va llegar el concepte central d'intencionalitat: la idea que tota consciència és sempre consciència «de» alguna cosa. Catedràtic successivament a Halle, Göttingen i Friburg, Husserl és considerat el fundador de la fenomenologia, un mètode filosòfic rigorós dissenyat per descriure les estructures essencials de l'experiència consciente tal com es manifesten directament a la consciència, sense presuposicions metafísiques prèvies sobre l'existència independent del món extern. La seva obra fundacional, les Investigacions lògiques (1900–1901), va combinar una crítica devastadora al psicologisme —la reducció de les lleis lògiques a meres regularitats psicològiques contingents— amb una anàlisi minuciosa dels actes de consciència, sentant les bases del mètode fenomenològic. En Idees relatives a una fenomenologia pura (1913), Husserl va introduir la tècnica central de la seva madurès filosòfica: l'epoché o «posada entre parèntesis» de la creença natural en l'existència del món (la «reducció fenomenològica»), un procediment metòdic destinat a suspendre tot judici sobre l'existència real dels objectes per poder examinar purament com aquests es donen a la consciència, revelant les estructures universals i essencials de l'experiència. En la seva darrera gran obra, La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (inacabada, publicada pòstumament), Husserl va diagnosticar una crisi profunda de la racionalitat occidental derivada de l'oblit del «món de la vida» (Lebenswelt), l'àmbit pre-científic de l'experiència quotidiana immediata que constitueix el sòl originari sobre el qual s'edifiquen totes les abstraccions científiques. Expulsat de la seva càtedra el 1933 per les lleis racials nazis a causa dels seus orígens jueus, Husserl va morir aïllat acadèmicament, encara que el seu deixeble Martin Heidegger i altres com Sartre i Merleau-Ponty van difondre i transformar el seu mètode fenomenològic, que segueix sent un dels corrents més influents de la filosofia continental del segle XX.