Epicur
Filòsof grec (341–270 aC), nascut a l'illa de Samos en el si d'una família de colons atenesos, format inicialment en la tradició democritiana i platònica abans de desenvolupar el seu propi sistema filosòfic original, que va exposar des de l'any 306 aC a Atenes en una escola coneguda com el Jardí, on, de manera inusual per a l'època, hi admetia dones i esclaus com a membres de ple dret de la comunitat filosòfica. El sistema filosòfic d'Epicur es divideix tradicionalment en tres branques interconnectades: la canònica o teoria del coneixement, basada en la confiança fonamental en les percepcions sensorials com a criteri últim de veritat; la física, hereva de l'atomisme de Demòcrit, segons la qual tota la realitat es compon d'àtoms i buit en moviment constant, incloent-hi l'anomenat «clinamen» o desviació atzarosa dels àtoms que Epicur va introduir precisament per salvaguardar l'existència del lliure albir humà davant un univers estrictament determinista; i, sobretot, l'ètica, la branca central i finalitat última de tot el seu sistema. Contràriament a la interpretació popular i pejorativa del terme «epicuri» com a sinònim de plaer desenfrenat, Epicur va defensar que el veritable plaer, entès com l'absència de dolor corporal (aponia) i de pertorbació anímica (ataràxia), s'assoleix mitjançant una vida senzilla, moderada i allunyada de desitjos innecessaris, ja que els plaers purament sensorials i il·limitats generen a la llarga més sofriment que satisfacció. Un dels seus arguments més cèlebres és el que dissol la por a la mort: «quan nosaltres existim, la mort no hi és; i quan la mort hi és, nosaltres ja no existim», raonament dissenyat per alliberar l'ésser humà d'una de les seves majors fonts d'angoixa. Epicur també va defensar una teologia peculiar segons la qual els déus existeixen però viuen completament indiferents als afers humans, sense intervenir-hi ni castigar ni premiar, cosa que elimina un altre motiu tradicional de temor religiós. Malgrat que la immensa majoria de la seva obra original s'ha perdut, conservada només fragmentàriament a través de cartes, màximes i el poema De la naturalesa de les coses de Lucreci, l'epicureisme va exercir una influència duradora sobre tota la filosofia hel·lenística i, més tard, sobre pensadors moderns com Gassendi i Marx, que li va dedicar la seva tesi doctoral.