Flora Tristan
Escriptora, activista socialista i pionera del feminisme franco-peruana (1803–1844), nascuda a París com a filla d'un oficial peruà i una francesa en un matrimoni no reconegut legalment a França, cosa que la va deixar en una situació de precarietat econòmica i social durant tota la infantesa i joventut, agreujada per un matrimoni jove desgraciat amb un litògraf violent del qual va haver de fugir amb els seus fills, una experiència que la va marcar profundament i la va portar a denunciar tota la vida la subordinació legal i econòmica de les dones dins del matrimoni. El seu viatge al Perú per reclamar una herència familiar, narrat en Peregrinacions d'una pària (1838), li va donar renom literari i li va permetre observar de primera mà les desigualtats colonials i de classe a Amèrica Llatina. Tristan es considera una figura pionera perquè va ser de les primeres a articular explícitament la connexió entre l'alliberament de la classe treballadora i l'alliberament de les dones, sostenint en la seva obra més influent, La Unió Obrera (1843), que les dones eren «la proletària del proletariat», doblement oprimides per la seva classe i pel seu sexe, i que cap revolució social podia triomfar sense la seva emancipació completa. Aquesta obra proposava també, anys abans que Marx i Engels, la creació d'una organització internacional de treballadors de totes les nacions i oficis com a mitjà per superar la fragmentació del moviment obrer davant el poder concentrat del capital. Tristan va recórrer físicament França fent proselitisme obrer, organitzant comitès locals i pronunciant discursos en fàbriques i tallers, en una campanya extenuant que va minar la seva salut i que va acabar amb la seva mort prematura als quaranta anys durant una gira de propaganda a Bordeus. Encara que sovint eclipsada per figures socialistes posteriors, la seva síntesi original de feminisme i socialisme internacionalista la converteix en una precursora essencial del pensament socialista utòpic i del feminisme obrer del segle XIX.