Francisco de Vitoria
Frare dominic i teòleg escolàstic espanyol (c. 1483–1546), nascut a Burgos, format a París en la tradició tomista i catedràtic de teologia a la Universitat de Salamanca des de 1526, on va fundar l'anomenada Escola de Salamanca, un influent moviment de pensadors escolàstics que van renovar la teologia moral i el dret aplicant les categories aristotèlic-tomistes als problemes polítics i econòmics nous plantejats per l'expansió imperial espanyola a Amèrica. Vitoria és considerat un dels pares fundadors del dret internacional modern gràcies a les seves cèlebres relectiones (lliçons públiques) De Indis i De iure belli (1539), en què va examinar amb rigor jurídic i moral la legitimitat de la conquesta espanyola del Nou Món, arribant a la conclusió radical per a la seva època que els pobles indígenes americans eren éssers racionals amb drets naturals plens de propietat i sobirania política, i que cap dels títols habitualment invocats per justificar la conquesta —ni la donació papal, ni la infidelitat religiosa dels indígenes, ni la seva suposada inferioritat natural— constituïa una base legítima per privar-los de les seves terres o el seu autogovern. Vitoria va argumentar que només certes circumstàncies limitades, com la violació del dret natural de lliure comunicació i comerç entre pobles (el ius communicandi) o la defensa d'innocents sotmesos a pràctiques com el sacrifici humà, podien justificar una intervenció, sempre subjecta a estrictes condicions de proporcionalitat. Aquestes doctrines van sentar les bases conceptuals del futur dret internacional públic, anticipant nocions com la comunitat internacional de nacions lliures i iguals, els límits ètics de la guerra justa i els drets universals inherents a la condició humana amb independència de la religió o cultura. Encara que Vitoria mai va qüestionar la legitimitat última de la presència espanyola a Amèrica ni va rebutjar totalment la possibilitat d'una guerra justa contra els indígenes en certes circumstàncies, el seu mètode d'anàlisi jurídica basat en la raó natural i la seva defensa aferrissada de la dignitat humana universal el converteixen en una figura precursora essencial del dret de gents modern i dels drets humans.