Relectiones De Indis i De iure belli (Carnegie Classics, trad. Bate, 1917)
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- J. P. Bate
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~160.000 paraules · 759 passatges
Cita aquesta obra
- APAFrancisco de Vitoria. (n.d.). De Indis et De iure belli relectiones (Carnegie Classics, Bate tr., 1917) [Relectiones De Indis i De iure belli (Carnegie Classics, trad. Bate, 1917)] (J. P. Bate, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/francisco-de-vitoria/de-indis-et-de-iure-belli-relectiones-carnegie-classics-bate-tr-1917
- MLAFrancisco de Vitoria. De Indis et De iure belli relectiones (Carnegie Classics, Bate tr., 1917) [Relectiones De Indis i De iure belli (Carnegie Classics, trad. Bate, 1917)]. Translated by J. P. Bate. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/francisco-de-vitoria/de-indis-et-de-iure-belli-relectiones-carnegie-classics-bate-tr-1917.
- ChicagoFrancisco de Vitoria. De Indis et De iure belli relectiones (Carnegie Classics, Bate tr., 1917) [Relectiones De Indis i De iure belli (Carnegie Classics, trad. Bate, 1917)]. Translated by J. P. Bate. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/francisco-de-vitoria/de-indis-et-de-iure-belli-relectiones-carnegie-classics-bate-tr-1917.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Les dues relectiones de Vitòria: sobre els indis americans i sobre el dret de guerra, en llatí amb traducció anglesa.
Context i història
Cal saber què és una relectio i com ens ha arribat: era una lliçó solemne llegida a la universitat de Salamanca, i Vitòria no va publicar mai res. Aquests textos són reconstruccions fetes a partir dels apunts dels estudiants. La tesi és forta: sosté que els indis eren veritables amos de les seves terres, que ni la donació papal ni el descobriment donaven cap títol per prendre-les, i que ser infidel o pecador no fa perdre el domini. És d'aquí que arrenca la discussió moderna sobre el dret dels pobles.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
12, and Tertia Pars, qu. 68, art. 10. The whole of this controversy and dis¬ cussion was started on account of the aborigines of the New World, commonly called Indians, who came forty years ago into the power of the Spaniards, not having been previously known to our world. This present disputation about them will fall into three parts. In the first part we shall inquire by what right these Indian natives came under Spanish sway. In the second part, what rights the Spanish sovereigns obtained over them in temporal and civil matters. In the third part, what rights 306 these sovereigns or the Church obtained over them in matters spiritual and touching religion, in the course of which an answer will be given to the question before us. As regards the first part, it might seem at the very outset that the whole of this discussion is useless and futile, not only for us who have no concern either to inquire whether the men in question have conducted their administration with propriety in every detail or to raise any doubts about that business or to correct any fault that may have been committed, but also for those whose concern it is to attend to and administer these matters.