G. Stanley Hall

Psicòleg nord-americà (1844–1924), l'organitzador i l'empresari de la psicologia als Estats Units. Format primer per al ministeri religiós i després a Alemanya, el 1878 va obtenir amb William James a Harvard el que es compta generalment com el primer doctorat nord-americà en psicologia, va tornar a Leipzig per treballar al laboratori de Wundt, i va dedicar la resta de la vida a construir institucions més que teories: el laboratori de Johns Hopkins on van estudiar Dewey, Cattell i Jastrow, l'American Journal of Psychology (1887), l'American Psychological Association, de la qual va ser el primer president el 1892, i la Clark University, que va presidir des del 1889.

El seu programa de recerca va ser el moviment d'estudi de la infantesa, que va recollir per desenes de milers qüestionaris sobre el contingut de la ment dels nens, i el seu llibre principal, Adolescence (1904), va convertir per primera vegada aquella etapa en objecte d'atenció científica i pública, descrivint-la com un període de tempesta i tensió i com una recapitulació, en l'individu, de la història de l'espècie — un marc evolutiu que la recerca posterior va descartar mentre conservava el tema que ell havia obert.

Senescence (1922) va fer el mateix amb la vellesa, i Jesus, the Christ, in the Light of Psychology va aplicar el mètode a la religió. El seu acte més conseqüent va ser una invitació: el 1909 va portar Sigmund Freud i Carl Jung a fer conferències al vintè aniversari de Clark, l'única visita que Freud va fer mai als Estats Units i l'esdeveniment que va donar a la psicoanàlisi el seu públic americà.

Clark, sota Hall, també va doctorar Francis Cecil Sumner, el primer afroamericà que va obtenir un doctorat en psicologia, tot i que els escrits del mateix Hall sobre la raça i sobre les dones portaven els prejudicis jeràrquics del seu temps i ja van ser discutits en vida seva.