Georg Simmel
Filòsof i sociòleg alemany (1858–1918), nascut a Berlín en el si d'una família jueva assimilada i pròspera, format a la Universitat de Berlín, on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica, patint durant dècades una discriminació institucional persistent —a causa tant del seu origen jueu com de l'estil assagístic i no sistemàtic de la seva obra, considerat sospitós per l'establishment acadèmic wilhelmí— que li va impedir obtenir una càtedra plena fins gairebé al final de la seva vida, malgrat gaudir ja llavors d'una reputació intel·lectual europea considerable i d'un èxit notable com a conferenciant a Berlín. Considerat un dels fundadors, juntament amb Max Weber i Ferdinand Tönnies, de la sociologia acadèmica alemanya moderna, Simmel va desenvolupar un mètode distintiu conegut com a «sociologia formal», centrat no en el contingut concret de les institucions socials sinó en les formes universals i abstractes d'interacció social —el conflicte, la competència, la subordinació, el secret, la moda, la gratitud— que es repeteixen a través de contextos històrics i culturals molt diversos. La seva obra magna, Filosofia dels diners (1900), transcendeix l'anàlisi purament econòmica per oferir una filosofia cultural completa de la modernitat: els diners, com a mitjà d'intercanvi universal i abstracte, dissolen els vincles socials tradicionals basats en relacions personals concretes, generant simultàniament una llibertat individual sense precedents i una experiència d'alienació, distanciament emocional i «actitud blasada» característica de la vida urbana moderna, tema que va desenvolupar magistralment al seu assaig més citat, Les grans ciutats i la vida de l'esperit (1903), anàlisi pionera de la psicologia social de la metròpoli moderna que anticipa temes centrals de la sociologia urbana posterior. Mestre venerat d'una generació sencera de pensadors —entre els seus alumnes i interlocutors intel·lectuals es compten Georg Lukács, Ernst Bloch, Max Scheler i el mateix Weber—, Simmel va exercir també una influència decisiva sobre l'Escola de Chicago de sociologia urbana i, en general, sobre tota la tradició sociològica interessada en la microestructura de la interacció social quotidiana.