Iamblichus
Filòsof neoplatònic sirià (c. 245–c. 325), nascut a Chalcis (l'actual Qinnasrin, Síria) en el si d'una família aristocràtica local que reivindicava descendència de reis sacerdots fenicis i, en algunes fonts antigues, del mateix Salomó, deixeble de Porfiri —qui alhora havia estat deixeble de Plotí, fundador del neoplatonisme— tot i que va acabar apartant-se significativament de les posicions més racionalistes del seu mestre per fundar la seva pròpia escola a Apamea, a Síria. Iàmblic representa un gir decisiu dins la tradició neoplatònica: mentre Plotí i Porfiri havien defensat que l'ànima podia elevar-se cap a la unió amb l'U mitjançant la contemplació intel·lectual pura, Iàmblic va sostenir que la naturalesa humana havia caigut tan profundament en la matèria que la sola raó filosòfica resultava insuficient, sent necessària la pràctica ritual de la «teúrgia» (literalment, «obra divina») —cerimònies, invocacions i pràctiques sagrades que ell considerava capaces de posar en contacte directe l'ànima humana amb les forces divines que la impregnaven a través de la cadena jeràrquica de l'univers—, teoria exposada sobretot a Sobre els misteris egipcis, obra atribuïda tradicionalment a ell mateix. Aquest gir teúrgic, que va integrar sistemàticament pràctiques religioses tradicionals gregues, egípcies i caldees dins un marc filosòfic neoplatònic rigorós, va exercir una influència decisiva sobre el neoplatonisme tardà, especialment sobre l'escola d'Atenes (Proclus, Damasci) que dominaria la filosofia pagana fins al tancament de l'Acadèmia platònica per l'emperador Justinià el 529. Autor també d'una elaborada síntesi doxogràfica i comentarística sobre Pitàgores i el pitagorisme (Sobre la vida pitagòrica), i d'un ambiciós comentari sistemàtic sobre els diàlegs de Plató, del qual només es conserven fragments, Iàmblic va exercir també, a través de l'emperador Julià l'Apòstata, un dels seus admiradors intel·lectuals més fervents, una influència directa en l'últim intent seriós de restauració del paganisme filosòfic clàssic enfront de l'expansió imparable del cristianisme.