Innocenci III
Papa des del 1198 fins a la seva mort (c. 1160–1216), nascut Lotario dei Conti di Segni en una noble família romana, format en teologia a París i en dret a Bolonya, i, per a la majoria d'historiadors, el papa més poderós de tota l'edat mitjana, sota el qual el papat va assolir el zenit de la seva autoritat temporal i espiritual sobre la cristiandat llatina. Elegit papa als trenta-set anys, va desenvolupar amb determinació la doctrina de la plenitudo potestatis, la plenitud de poder papal per sobre de reis i emperadors, i va intervenir directament en la política de gairebé tots els regnes europeus: va excomunicar Joan sense Terra d'Anglaterra i el va forçar a acceptar Anglaterra i Irlanda com a feu papal, va arbitrar la disputada successió imperial alemanya entre güelfs i gibel·lins, i va convocar el Quart Concili del Laterà (1215), la reunió eclesiàstica més important de tota l'edat mitjana, que va codificar la doctrina de la transsubstanciació, va exigir la confessió i comunió anual a tots els fidels i va reformar profundament l'administració eclesiàstica i la persecució de l'heretgia. Va promoure la Quarta Croada, que va acabar desviant-se tràgicament cap al saqueig de Constantinoble el 1204 amb l'oposició tardana i ineficaç del mateix papa, i la brutal croada contra els albigesos al sud de França, que va desencadenar anys de guerra i massacres; també va aprovar, no sense recel inicial, les noves ordes mendicants de Francesc d'Assís i Domènec de Guzmán, decisives per al futur de l'Església. Abans de ser papa havia escrit el tractat ascètic De miseria humanae conditionis («Sobre la misèria de la condició humana»), una meditació pessimista i molt llegida a l'edat mitjana sobre la fragilitat, la corrupció i la putrefacció del cos i del món, que contrasta vivament amb l'exercici implacable i eficaç del poder que va caracteritzar el seu pontificat.