Joseph de Maistre
Filòsof polític, escriptor i diplomàtic savoiard (1753–1821), nascut a Chambéry, a l'aleshores Ducat de Savoia, magistrat de formació abans que la invasió revolucionària francesa el forcés a un llarg exili que el va portar finalment a exercir com a ambaixador del rei de Sardenya a la cort del tsar a Sant Petersburg durant més d'una dècada, on va desenvolupar la major part de la seva obra intel·lectual madura. Testimoni directe i horroritzat dels excessos de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques que van seguir, Maistre es va convertir en el crític contrarevolucionari més radical, brillant i alhora provocador de tota la teoria política europea, oposant-se frontalment tant al racionalisme abstracte il·lustrat com a tota la tradició contractualista del dret natural modern. La seva obra Consideracions sobre França (1797), escrita en calent poc després dels fets, va interpretar la Revolució no com una fallada tècnica o política reparable sinó com un càstig providencial diví per als pecats col·lectius de la nació francesa, i va formular la seva cèlebre i provocadora tesi que «la constitució de 1795, com les seves predecessores, ha estat feta per a l'home. Però no hi ha home a l'univers. He vist, en la meva vida, francesos, italians, russos [...] però quant a l'home, declaro no haver-lo trobat mai», crítica devastadora a la pretensió il·lustrada d'uns drets humans universals i abstractes, aïllats de tota tradició, religió i context històric i cultural concret. Al seu tractat Sobre el papa (1819), Maistre va defensar amb ardor la sobirania absoluta i infal·lible del pontífex romà com a únic principi capaç de garantir l'ordre social i espiritual europeu, mentre que a les seves controvertides Vetllades de Sant Petersburg va desenvolupar una teodicea provocadora que atribuïa al sofriment, la guerra i fins i tot el botxí un paper providencial necessari en el manteniment de l'ordre còsmic. Considerat generalment un dels pares fundadors del conservadorisme contrarevolucionari continental, en clar contrast amb el liberalisme moderat de Burke, Maistre continua sent avui una figura profundament controvertida, admirada per la seva prosa brillant i temuda per l'audàcia de les seves posicions antiil·lustrades i teocràtiques.