Lleis de Manu
El Manusmriti («recordat de Manu»), també conegut com a Manava Dharmashastra, és el tractat legal, social i ètic sànscrit més influent de l'Índia antiga, compost probablement entre el segle II aC i el segle III dC per diverses mans anònimes que van atribuir el text a Manu, el llegendari primer home i progenitor de la humanitat en la mitologia hindú, en la línia d'una tradició més antiga de tractats de dharma. Estructurat en dotze llibres i uns dos mil cinc-cents versos, el text abasta un ventall enciclopèdic de matèries: la creació còsmica, els deures (dharma) propis de cada varna o casta i de cada etapa de la vida (ashrama) —estudiant, cap de família, retirat i renunciant—, el dret civil i penal, els ritus de purificació, les normes matrimonials i alimentàries, i, de manera particularment extensa i controvertida, la posició social i familiar de les dones. El text estableix una jerarquia social estricta basada en el sistema de castes, atorgant privilegis notables als brahmans com a guardians del ritu i del coneixement sagrat i imposant restriccions severes als shudres i als considerats fora del sistema de castes, i defensa una subordinació de la dona a l'home —al pare en la infantesa, al marit en el matrimoni, al fill en la vellesa— que ha estat objecte de crítica intensa des del segle XIX, tant per reformistes hindús com Ram Mohan Roy i Ambedkar com pel moviment feminista contemporani, que hi veuen la codificació d'una discriminació estructural de casta i de gènere. Tot i el seu caràcter normatiu i la seva influència duradora en el dret colonial britànic a l'Índia, la pràctica social índia mai no va seguir el Manusmriti de manera uniforme ni total, i avui és llegit sobretot com a document històric fonamental per entendre l'evolució del dret, la religió i l'estructura social de l'Índia clàssica, més que no pas com a guia de conducta vigent.