Manu Smriti
⚠️ Avís de contingut
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Georg Bühler
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 23 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~240.000 paraules · 1.144 passatges
Cita aquesta obra
- APALleis de Manu. (n.d.). The Laws of Manu (Manusmriti, SBE vol. XXV) [Manu Smriti] (Georg Bühler, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/laws-of-manu/the-laws-of-manu-manusmriti-sbe-vol-xxv
- MLALleis de Manu. The Laws of Manu (Manusmriti, SBE vol. XXV) [Manu Smriti]. Translated by Georg Bühler. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/laws-of-manu/the-laws-of-manu-manusmriti-sbe-vol-xxv.
- ChicagoLleis de Manu. The Laws of Manu (Manusmriti, SBE vol. XXV) [Manu Smriti]. Translated by Georg Bühler. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/laws-of-manu/the-laws-of-manu-manusmriti-sbe-vol-xxv.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
El Manusmriti en la traducció anglesa de la sèrie Sacred Books of the East: un tractat de dharma sobre els deures segons el varna i l'etapa de la vida, el rei, el matrimoni, l'herència i la penitència.
Context i història
Cal saber què és aquest text i què no és. És un tractat normatiu —diu què s'hauria de fer— i no una descripció de com vivia la gent; els historiadors adverteixen que no s'ha de llegir com si retratés la societat índia antiga. I hi ha un fet posterior que pesa: l'administració britànica el va fer servir com a codi de «dret hindú», cosa que li va donar una autoritat jurídica que abans no tenia. Bona part de la seva influència moderna ve d'aquell ús.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
The commentators Medh. and Gov. explain the fact that Manu, being asked to expound the law, gives an account of the creation, 1,6. THE CREATION. 6. Then the divine Self-existent (Svayambhu, himself) indiscernible, (but) making (all) this, the great elements and the rest, discernible, appeared with irresistible (creative) power, dispelling the darkness. by the supposition that it is intended to show what a great scope the work has, and how necessary its study is, as the production of the various created beings depends on merit and demerit. Kull., on the other hand, tries to prove that the account of the creation, which belongs to the knowledge of the supreme soul, is part of the sacred law, and hence properly finds its place here. All the commentators, with the exception of Ragh., explain tama^, ' darkness,' by mulaprakrzti-6, 'the root-evolvent' of the Sawkhya philosophy, and tamobhutam, ' in the shape of darkness,' by * absorbed in the root-evolvent.' Ragh., who throughout explains Manu's sayings in the sense of the Vedanta school, takes it for an equivalent of avidya, ' ignorance.' The explanation of the four adjectives, which express in different terms the impossibility of knowing the mulaprakrz'ti, differs very much in the six commentaries. The most reasonable appears to be Kulluka's view, who assumes that the four words refer to the impossibility of attaining a knowledge of the prakn'ti by the three means mentioned below, XII, 105, and 'by reasoning' (tarka). He paraphrases apra^Tiata, ' unperceived,' by 'imperceptible by the senses;' alakshawa, 'destitute of marks,'