Ludwig Feuerbach
Filòsof alemany (1804–1872), nascut a Landshut, Baviera, fill del cèlebre jurista Paul Johann Anselm von Feuerbach, format inicialment en teologia a Heidelberg i després en filosofia hegeliana a Berlín amb el mateix Hegel, de qui es va distanciar progressivament fins a convertir-se en el crític més influent i sistemàtic de l'esquerra hegeliana. Va perdre tota possibilitat de càtedra universitària després de la publicació anònima el 1830 de Pensaments sobre la mort i la immortalitat, que negava obertament la immortalitat personal de l'ànima, i va passar la resta de la vida com a pensador independent sense afiliació acadèmica, retirat en gran part a la petita localitat bavaresa de Bruckberg, on va viure de manera modesta gràcies a una fàbrica de porcellana propietat de la seva dona. La seva obra cabdal, L'essència del cristianisme (1841), inverteix el mètode teològic tradicional: no és Déu qui crea l'home a la seva imatge, sinó l'home qui projecta i objectiva, en la figura de Déu, les seves pròpies qualitats més elevades —amor, saviesa, justícia infinita, poder il·limitat— alienant-se així d'elles i adorant-les com si fossin externes, hostils i superiors a ell mateix, en un procés que Feuerbach anomena alienació religiosa. La religió és, per tant, «antropologia» disfressada i inconscient: conèixer Déu és, en realitat, conèixer l'essència genèrica de l'home projectada a l'infinit. Aquesta crítica materialista i humanista de la religió, que Feuerbach entenia com un pas necessari i alliberador cap a l'autoafirmació plena de la humanitat un cop recuperades les seves pròpies qualitats alienades, va influir decisivament el jove Marx i Engels, que en van elogiar l'audàcia però en van criticar la insuficiència en les Tesis sobre Feuerbach, adoptant-ne el mètode d'«inversió» però aplicant-lo més enllà de la religió, a l'economia i les relacions socials materials, en el que Marx anomenaria la seva pròpia inversió materialista del mètode dialèctic hegelià.