Mary Astell
Filòsofa i escriptora feminista primerenca anglesa (1666–1731), nascuda a Newcastle upon Tyne, autodidacta que va aprendre llatí i filosofia gràcies a un oncle capellà, i que va desafiar les convencions del seu temps traslladant-se sola a Londres als vint-i-dos anys per fer-hi vida literària, mantenint-se amb el suport d'un cercle d'amistats femenines aristocràtiques cultes que la van protegir tota la vida. Considerada per molts historiadors la primera feminista anglesa en sentit ple, la seva obra més influent, Una proposta seriosa a les dames (1694), proposa la creació d'una institució acadèmica exclusivament femenina, una mena de convent laic on les dones poguessin dedicar-se a l'estudi, la reflexió filosòfica i la vida contemplativa lluny de les obligacions matrimonials i domèstiques que, segons Astell, els impedien desenvolupar plenament la seva raó —una raó que, sostenia amb fermesa, era idèntica en homes i dones. Encara que el projecte concret d'aquesta acadèmia mai es va materialitzar, malgrat l'interès inicial de mecenes influents, el llibre va tenir un enorme impacte i diverses edicions. A Algunes reflexions sobre el matrimoni (1700) va portar la seva anàlisi al terreny polític amb una lògica devastadora: si els homes rebutgen l'absolutisme polític dels reis, per què accepten l'absolutisme domèstic dels marits sobre les esposes? «Si tots els homes neixen lliures, com és que totes les dones neixen esclaves?», va preguntar en una de les seves formulacions més citades. Teòricament conservadora en religió i política —era una alta anglicana i tory convençuda—, la seva combinació d'ortodòxia religiosa i radicalisme en la qüestió de la igualtat intel·lectual de les dones la converteix en una figura complexa i fonamental en la història primerenca del pensament feminista.