Max Weber
Sociòleg, economista polític i historiador alemany (1864–1920), nascut a Erfurt, catedràtic a Friburg i Heidelberg fins que una greu crisi nerviosa el va allunyar de la docència durant anys, i, juntament amb Durkheim i Marx, un dels tres grans fundadors de la sociologia moderna. La seva obra més cèlebre, L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904-05), planteja una tesi provocadora: l'ètica ascètica del calvinisme —amb la seva doctrina de la predestinació, que generava una ansietat existencial sobre l'estat de la pròpia salvació, i la seva valoració del treball metòdic, l'estalvi i l'èxit econòmic com a possibles «signes» (mai proves) de ser un dels elegits— va crear sense proposar-s'ho l'ètos psicològic i cultural necessari per al desenvolupament del capitalisme racional modern, un exemple paradigmàtic de com les idees religioses poden tenir conseqüències socials i econòmiques no intencionades. Va desenvolupar el concepte central de racionalització: el procés històric pel qual la vida social occidental es va anar organitzant progressivament segons criteris de càlcul, eficiència i previsibilitat, deixant enrere la tradició, la màgia i el carisma —un procés que ell mateix va veure amb un pessimisme creixent, temut per la seva capacitat d'atrapar l'individu modern en una «gàbia d'acer» burocràtica desprovista de sentit últim. Va formular també la influent tipologia dels tres tipus d'autoritat legítima —tradicional, carismàtica i legal-racional—, va introduir el concepte metodològic clau de tipus ideal com a eina heurística de comparació, i va defensar amb rigor metodològic, a Ciència com a vocació i Política com a vocació, la necessitat d'una sociologia «lliure de valors» que comprengués el sentit subjectiu de l'acció social sense pretendre jutjar-lo moralment, fundant així la sociologia comprensiva (Verstehen) com a mètode propi de les ciències socials.