Omar Khayyam
Polímata, matemàtic, astrònom i poeta persa (1048–1131), nascut a Nixapur, en el que avui és l'Iran, i una de les ments científiques més brillants de l'edat mitjana islàmica, tot i que a Occident se'l coneix sobretot pel seu costat literari. En matemàtiques, va fer contribucions fonamentals a la teoria de les equacions cúbiques, que va classificar sistemàticament i va resoldre mitjançant construccions geomètriques amb seccions còniques, un avenç que no seria superat fins a l'àlgebra moderna del segle XVI; també va treballar sobre els fonaments del postulat de les paral·leles d'Euclides, anticipant idees que segles després desembocarien en les geometries no euclidianes. Com a astrònom, va dirigir per encàrrec del soldà seljúcida Malik-Xah la reforma del calendari persa, produint un calendari solar (el calendari Jalali) d'una precisió astronòmica extraordinària, més exacte fins i tot que el calendari gregorià que Europa adoptaria cinc-cents anys després. A Occident, tanmateix, la seva fama enorme prové gairebé exclusivament de les Rubaiyat, un recull de quartetes (rubaiyat) que la crítica moderna considera només parcialment atribuïbles amb certesa a Khayyam mateix, ja que la tradició manuscrita persa li'n va anar afegint moltes més al llarg dels segles. La versió que va fer d'aquestes cèlebre a tot el món no és, però, una traducció fidel sinó una recreació lliure i sovint infidel del poeta victorià Edward FitzGerald (1859), que va transformar l'obra en un cant hedonista i escèptic al vi, la fugacitat de la vida i el gaudi del present davant la incertesa del més enllà —una veu que va cristal·litzar la imatge popular occidental de Khayyam com a filòsof epicuri, per damunt de la seva veritable estatura com un dels grans científics de la seva època.