Origen
Teòleg, exegeta i filòsof cristià alexandrí (c. 184–c. 253), nascut a Alexandria en el si d'una família cristiana devota, el pare de la qual va morir com a màrtir durant una persecució quan Orígenes era encara adolescent, esdeveniment que, segons la tradició, el va portar a intentar ell mateix el martiri, evitat només per la intervenció de la seva mare. Prodigi intel·lectual nomenat cap de l'escola catequètica d'Alexandria amb només divuit anys, Orígenes és considerat generalment l'erudit cristià més prolífic i sofisticat filosòficament de tota l'antiguitat, autor d'una obra tan vasta —segons fonts antigues, uns sis mil títols entre tractats, comentaris i homilies, la gran majoria dels quals s'han perdut— que va necessitar un equip de copistes finançat pel seu mecenes Ambrosi per transcriure-la. La seva obra magna conservada, Sobre els principis (De principiis), constitueix el primer intent sistemàtic de tota la història del cristianisme d'articular una teologia completa i coherent en forma de tractat filosòfic, abordant temes com la naturalesa de la Trinitat, la creació, la llibertat de la voluntat racional i l'escatologia final, sovint amb una especulació filosòfica audaç —influïda pel platonisme mitjà— que anticiparia posteriorment sospites d'heterodòxia: la seva doctrina de la preexistència de les ànimes abans de la seva unió amb el cos, i la seva versió de l'apocatàstasi, segons la qual fins i tot Satanàs i els dimonis podrien finalment ser restaurats a la comunió divina al final dels temps, van ser condemnades formalment com a heretgies segles després en el Segon Concili de Constantinoble (553). Com a filòleg bíblic, la seva obra magna la Hexapla, una edició crítica monumental de l'Antic Testament amb sis versions textuals paral·leles —incloent l'hebreu original, transliteracions i diverses traduccions gregues— constitueix un dels primers grans exercicis de crítica textual comparada de tota la història. Malgrat les condemnes pòstumes selectives d'algunes de les seves doctrines més especulatives, Orígenes va exercir una influència profunda i duradora sobre pràcticament tota la teologia cristiana posterior, tant oriental com occidental, i és considerat el pare de l'exegesi bíblica científica i sistemàtica.