Pi i Margall
Polític, jurista i pensador federalista català (1824–1901), nascut a Barcelona, president del Poder Executiu de la Primera República Espanyola durant només trenta-set dies el 1873, període brevíssim que va donar prova de la seva integritat política però també de la impossibilitat pràctica d'aplicar el seu ideari federalista enmig del caos cantonalista que assolava el país. Format en dret i profundament influenciat pel filòsof francès Pierre-Joseph Proudhon, de qui va traduir bona part de l'obra al castellà, va desenvolupar un federalisme filosòficament original que anava molt més enllà d'una simple qüestió d'organització administrativa: per a Pi i Margall, el federalisme era l'aplicació política del principi filosòfic del «pacte», segons el qual tota autoritat legítima —des de la família fins a l'Estat, passant pel municipi i la regió— neix del lliure consentiment mutu dels individus i grups que la componen, mai de la imposició des de dalt. La seva obra Las nacionalidades (1877), escrita després del fracàs traumàtic de la República, exposa amb maduresa i sistematicitat aquesta visió: defensa una organització d'Espanya en estats federats amb àmplia autonomia, units voluntàriament en un pacte constitucional comú, contra tant el centralisme unitari tradicional com el separatisme independentista pur. Home de conviccions democràtiques radicals per a la seva època —va defensar el sufragi universal, l'abolició de l'esclavitud a les colònies i drets laborals avançats—, la seva figura ha estat reivindicada per tradicions polítiques diverses al llarg del segle XX i XXI, des del republicanisme català fins a corrents federalistes espanyols contemporanis, com un dels pensadors polítics catalans més originals i sistemàtics del segle XIX.