Ramayana
Èpica sànscrita de l'Índia antiga, atribuïda tradicionalment al savi Valmiki —venerat com el «primer poeta» (adikavi) per haver-ne fixat la forma poètica—, composta probablement en un nucli original cap al segle V aC amb ampliacions posteriors durant diversos segles, i amb uns vint-i-quatre mil versos distribuïts en set llibres (kandas), la segona gran èpica de l'hinduisme després del Mahabharata, però d'estructura narrativa molt més unificada i lineal. Narra la vida del príncep Rama, considerat un avatar del déu Vixnu, des del seu naixement al regne d'Ayodhya fins al seu desterrament de catorze anys al bosc —conseqüència d'una intriga cortesana de la seva madrastra Kaikeyi—, acompanyat de la seva esposa Sita, model per excel·lència de fidelitat i virtut femenina en la cultura índia, i del seu germà Lakshmana. El nucli dramàtic de l'obra és el segrest de Sita pel rei dimoni Ravana, senyor de Lanka, que desencadena una gran guerra en la qual Rama, aliat amb l'exèrcit de micos liderat pel devot Hanuman —figura central del culte popular hindú per la seva lleialtat absoluta—, derrota Ravana i rescata la seva esposa. L'obra explora amb profunditat moral les tensions entre el deure (dharma) personal, familiar i reial, i culmina amb episodis controvertits, com la prova de foc que Sita ha de superar per demostrar la seva puresa i, en algunes versions, el seu posterior desterrament per part de Rama davant els rumors persistents sobre la seva fidelitat, passatges que han generat un debat intens en la crítica feminista contemporània índia. Difós en incomptables versions regionals a l'Índia, el sud-est asiàtic i més enllà —des del tàmil fins al tai i l'indonesi—, el Ramayana continua sent avui un dels textos religiosos, culturals i artístics més vius de tota l'Àsia, representat en teatre, dansa i festivals populars com el Ram Lila.