Rumi
Poeta persa i místic sufí (1207–1273), nascut Jalal al-Din Muhammad Balkhi a Balkh, en el que avui és l'Afganistan, fill d'un teòleg reconegut, la família del qual va fugir de l'avanç mongol quan Rumi era encara un nen, en un llarg periple que els va portar a través de Bagdad i la Meca fins a establir-se finalment a Konya, a l'actual Turquia, capital del soldanat seljúcida de Rum, d'on prové el sobrenom pel qual és universalment conegut. Format en teologia i dret islàmic, va exercir com a respectat predicador i jurista fins que, als trenta-set anys, la seva vida va canviar radicalment amb la trobada d'un derviix errant anomenat Xams-e Tabrizi, una relació espiritual d'una intensitat extraordinària que va transformar Rumi de teòleg acadèmic en poeta místic embriagat d'amor diví. La desaparició sobtada i mai aclarida de Xams —possiblement assassinat per deixebles gelosos de Rumi— el va submergir en un dol tan profund que es va convertir en la font mateixa de la seva poesia: va començar a girar en dansa extàtica mentre componia versos, pràctica que originaria posteriorment l'orde dels dervixos giratoris (mevlevis), fundat pel seu fill després de la seva mort. La seva obra magna, el Masnaví, un poema didàctic i místic d'unes vint-i-cinc mil parelles de versos organitzats en sis llibres, combina narracions, paràboles, ensenyaments alcorànics i reflexions filosòfiques en un viatge espiritual que ha estat anomenat «l'Alcorà en persa» pel seu prestigi dins la tradició islàmica. El Divan-e Xams-e Tabrizi, un vastíssim recull líric dedicat a la memòria del seu amic i mestre perdut, expressa amb una passió sense precedents l'anhel místic de la unió amb el diví a través de metàfores d'amor humà, embriaguesa i dansa. Avui Rumi és, gràcies a traduccions sovint lliures a l'anglès, un dels poetes més llegits de tot Occident, encara que aquesta popularitat ha estat criticada per despullar sovint els seus versos del context islàmic profund que els sustenta.