Shaftesbury
Filòsof i estadista anglès (Anthony Ashley Cooper, tercer comte de Shaftesbury, 1671–1713), nascut a Londres en el si d'una família aristocràtica influent —el seu avi va ser un destacat polític whig—, educat de petit personalment pel filòsof John Locke, amic íntim del seu avi i llavors secretari familiar, seguint un pla educatiu basat en els principis pedagògics que el propi Locke desenvoluparia posteriorment, i que malgrat aquesta formació lockeana primerenca acabaria construint una filosofia moral radicalment allunyada tant de l'empirisme com de l'hobbesianisme egoista que Locke i altres van deixar com a herència a principis del segle XVIII. La seva obra principal, Característiques d'homes, costums, opinions, temps (1711), una col·lecció d'assaigs sobre estètica, ètica i religió escrits amb un estil elegant i conversacional deliberadament allunyat del rigor tècnic escolàstic, va desenvolupar la influent teoria del «sentit moral» (moral sense), segons la qual els éssers humans posseeixen una facultat perceptiva innata, anàloga al gust estètic, que els permet distingir intuïtivament i espontàniament entre el bé i el mal moral sense necessitat de càlcul racional egoista ni de temor al càstig diví, contradient així frontalment la visió hobbesiana de la naturalesa humana com a fonamentalment egoista i necessitada de coacció externa per a la sociabilitat. Shaftesbury va desenvolupar també una influent teoria estètica que unia estretament la bellesa, la bondat moral i l'harmonia còsmica en un únic principi, defensant que la contemplació desinteressada de la bellesa —tant natural com artística— cultiva i refina la mateixa sensibilitat moral que permet reconèixer la virtut, idea que anticiparia conceptes centrals de l'estètica del segle XVIII com el desinterès estètic kantià. La seva filosofia optimista sobre la naturalesa humana benèvola, en clar contrast amb el pessimisme calvinista i hobbesià predominant, va exercir una influència decisiva sobre tota la tradició filosòfica escocesa del sentiment moral —especialment Francis Hutcheson, David Hume i Adam Smith— i sobre l'estètica il·lustrada europea en general, convertint-lo en una de les figures fundacionals decisives del pensament ètic i estètic modern.