Bíblia hebrea
La Bíblia hebrea, coneguda pel seu acrònim Tanakh (format per les inicials de les seves tres seccions: Torà, Neviïm i Ketuvim), constitueix la col·lecció canònica de les escriptures jueves i el fonament textual comú tant del judaisme com, en gran mesura, del cristianisme, que la incorpora com «Antic Testament» encara que amb algunes diferències en l'ordenació i el nombre de llibres inclosos. D'autoria composta i redactada al llarg de més d'un mil·lenni per nombrosos autors, tradicions orals i comunitats successives, la seva primera secció, la Torà («instrucció» o «llei»), comprèn els cinc llibres tradicionalment atribuïts a Moisès —Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi—, que narren des de la creació del món i els patriarques bíblics fins a l'aliança del Sinaí i el conjunt de lleis rituals, civils i morals que estructuren la vida del poble d'Israel. La segona secció, els Neviïm («profetes»), inclou tant els llibres «històrics» —Josuè, Jutges, Samuel i Reis, que narren la conquesta de Canaan i la monarquia israelita— com els «profètics» pròpiament dits —Isaïes, Jeremies, Ezequiel i els dotze profetes menors—, textos d'una intensitat literària i teològica extraordinària centrats en la crítica social, la denúncia de la idolatria i l'anunci del judici i la restauració futura. La tercera secció, els Ketuvim («escrits»), aplega una col·lecció heterogènia d'una gran riquesa genèrica que inclou poesia lírica (Salms), literatura sapiencial i existencial (Job, Proverbis, Eclesiastès), poesia amorosa (Càntic dels Càntics), narrativa (Rut, Ester, Daniel) i cròniques històriques. Més enllà del seu valor religiós fonamental per a milions de creients, el Tanakh constitueix un dels documents literaris, ètics i històrics més influents de tota la civilització occidental, font inesgotable d'imatges, narracions i categories morals que travessen l'art, el dret i el pensament polític d'Occident fins avui.