Mixnà
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 16 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~680.000 paraules · 3.252 passatges
Cita aquesta obra
- APABíblia hebrea. (n.d.). The Mishnah [Mixnà]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/tanakh/the-mishnah
- MLABíblia hebrea. The Mishnah [Mixnà]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/tanakh/the-mishnah.
- ChicagoBíblia hebrea. The Mishnah [Mixnà]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/tanakh/the-mishnah.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
La primera gran compilació de la llei oral jueva, ordenada en sis divisions: llavors, festes, dones, danys, coses santes i puresa.
Context i història
Es va fixar cap a l'any 200, i la tradició n'atribueix la redacció a Judà ha-Nassí. No és un codi que resolgui: recull opinions de rabins que discrepen i sovint les deixa una al costat de l'altra sense sentenciar. És la capa de base del Talmud —la Guemarà és el debat posterior sobre aquestes mateixes pàgines—, i per això llegir-la sola dona la llei sense la discussió que l'acompanya.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
have been supposed that the usage lacked Biblical sanction. But whether the Oral Law was deducible from the Written Law or not, the accepted hypothesis was that it was delivered from Mount Sinai at the same time as the Written Law, and preserved by word of mouth, generation after generation, until it found permanent expression in the Mishnah. Between the Written Law and the Oral Law there could be no contradiction: both claimed the same divine origin and both possessed the same authority and binding force. Although the Mishnah was compiled in its present form at the end of the second century, it deals fully with phases of legislation and religious practice which for more than a hundred years had ceased to have any practical bearing on Jewish life. The destruction of Jerusalem in A.D. 70 made an end of the last vestiges of national self-government, and it marked also the extinction of the pnesthood and the Temple worship which until then had been the centre o' Jewish national and religious life. The Mish¬ nah ’s minute treatment or the Temple cultus and its portrayal of Jewish religious and secular life (with few exceptions) as though the nation still enjoyed privileges lost to it generations earlier, constitute the Mishnah’s chief value as well as the chief problem in its study. It is a matter of extreme difficulty to decide what historical value we should attach to any tradition recorded in the Mishnah.…