Tomàs Moro
Estadista, jurista i erudit humanista anglès (1478–1535), format en dret a Oxford i Londres i amic proper d'Erasme de Rotterdam, amb qui compartia l'ideal de renovació intel·lectual de l'humanisme cristià. Va ascendir a les més altes esferes del poder anglès fins a ser nomenat lord canceller d'Anglaterra el 1529 sota Enric VIII, el primer laic a ocupar aquell càrrec, alhora que mantenia una intensa activitat literària i teològica. La seva obra més influent, Utopia (1516), escrita en llatí i estructurada com un diàleg de viatgers, descriu una illa imaginària organitzada sense propietat privada, amb jornades laborals curtes, tolerància religiosa i educació universal, en una crítica mordaç de la injustícia social i la cobdícia de l'Anglaterra del seu temps que va donar nom a tot un gènere literari posterior; els estudiosos discuteixen encara fins a quin punt el text expressa un ideal sincer o un exercici retòric irònic, ja que el propi More va mantenir postures socials i religioses molt més conservadores en la pràctica. Defensor aferrissat de l'ortodòxia catòlica, va escriure extensos tractats polèmics contra la Reforma protestant i, com a canceller, va perseguir amb duresa els heretges luterans. La seva fi va arribar quan es va negar a jurar l'Acta de Supremacia que reconeixia Enric VIII com a cap de l'Església d'Anglaterra i validava el seu divorci de Caterina d'Aragó; empresonat a la Torre de Londres i jutjat per traïció, va ser decapitat el 1535 mantenint fins al final la seva integritat de consciència. Canonitzat per l'Església catòlica el 1935 i proclamat patró dels estadistes i polítics, la figura de More —capturada també a l'obra teatral Un home per a totes les estacions— continua sent un referent tant del pensament utòpic com del conflicte entre consciència individual i autoritat política.