Thomas Paine
Escriptor polític, filòsof i revolucionari d'origen anglès (1737–1809), nascut a Thetford en una família modesta d'artesans quàquers, que després d'una joventut marcada per fracassos professionals successius —com a corsetera, recaptador d'impostos i comerciant— i un matrimoni fallit, va emigrar a les colònies americanes el 1774 amb una carta de recomanació de Benjamin Franklin, a qui havia conegut a Londres, iniciant així a trenta-set anys la fase decisiva de la seva vida com a propagandista revolucionari. Poc després d'arribar a Filadèlfia va publicar Sentit comú (1776), un fulletó polític escrit en un llenguatge directe i accessible dirigit deliberadament al públic popular en lloc de a les elits, que va argumentar amb una claredat i força retòrica extraordinàries a favor de la independència total de les colònies americanes respecte de la Gran Bretanya i en contra de la institució monàrquica en si mateixa, i que va tenir una difusió sense precedents —es calcula que en va vendre centenars de milers d'exemplars—, sent considerat un dels factors decisius que van precipitar la Declaració d'Independència. Durant la Guerra d'Independència va publicar la sèrie de fulletons La crisi americana, l'inici del primer dels quals —«aquests són temps que posen a prova les ànimes dels homes»— es va convertir en un dels lemes més citats de la revolució. Traslladat a Europa, Paine va participar activament també en la Revolució Francesa, on va ser elegit membre de la Convenció Nacional malgrat no parlar francès, però la seva oposició a l'execució de Lluís XVI el va portar a ser empresonat pels jacobins durant gairebé un any, salvant probablement la vida per una casualitat burocràtica. Va escriure des de la presó Els drets de l'home (1791–1792), una defensa aferrissada dels principis republicans i dels drets naturals en resposta a les crítiques conservadores d'Edmund Burke a la Revolució Francesa, i L'edat de la raó (1794–1807), un atac deista contra el cristianisme organitzat i les escriptures revelades que va escandalitzar tant els seus antics aliats americans com europeus i que va enfosquir dràsticament la seva reputació pública durant la resta de la seva vida, mort en una pobresa i un ostracisme relatiu que contrasten amb el paper central que havia tingut en dues revolucions atlàntiques.