Zhuang Zhou
Filòsof taoista xinès del període dels Regnes Combatents (c. 369–c. 286 aC), nascut probablement a l'estat de Song, del qual se sap molt poc amb certesa històrica més enllà del que transmeten fonts posteriors sovint anecdòtiques, entre elles el relat que va rebutjar una oferta per convertir-se en ministre d'un rei, comparant-se a una tortuga sagrada que preferiria arrossegar la cua pel fang que estar dissecada i honrada en un altar del palau —anècdota emblemàtica de la seva actitud vital de rebuig radical al poder, l'ambició i les convencions socials. Coautor tradicional, juntament amb comentaristes i deixebles posteriors, del text que porta el seu nom, el Zhuangzi, dels quals els «Capítols interiors» (els set primers) es consideren generalment obra seva directa, mentre que els «capítols exteriors» i «diversos» reflectirien l'elaboració d'una escola posterior de seguidors. Juntament amb el Tao Te Ching de Laozi, el Zhuangzi constitueix un dels dos textos fonamentals del taoisme filosòfic, però es distingeix del primer per un estil literari radicalment diferent: en lloc dels aforismes concentrats i el to sentenciós del Tao Te Ching, Zhuangzi desplega una prosa exuberant, plena d'al·legories fantàstiques, fàbules amb animals parlants, paradoxes lògiques i un humor sofisticat i sovint autoirònic que constitueix per si mateix un vehicle filosòfic, no un simple ornament retòric. Filosòficament, Zhuangzi porta fins a les seves últimes conseqüències el relativisme epistemològic i la crítica a les distincions rígides entre categories oposades —bé i mal, vida i mort, somni i vigília—, com il·lustra la seva paràbola més cèlebre, la del somni de la papallona, en què relata haver somiat que era una papallona i, en despertar, no poder determinar amb certesa si era un home que havia somiat ser papallona o una papallona que ara somiava ser home, qüestionant així la fiabilitat última de tota distinció fixa entre realitat i il·lusió. L'ideal ètic i existencial que en resulta és el del savi que assoleix la llibertat («deambulació lliure», wu you) mitjançant l'adaptació espontània al flux natural de les coses (seguint el Tao) i l'abandonament de tot afany per imposar categories artificials i rígides a una realitat essencialment fluida i canviant.