Zhuangzi
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 1 passatge il·legible, exclòs de les respostes
- Extensió:
- ~110.000 paraules · 545 passatges
Cita aquesta obra
- APAZhuangzi. (n.d.). Chuang Tzu Mystic, Moralist, and Social Reformer [Zhuangzi]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/zhuangzi/chuang-tzu-mystic-moralist-and-social-reformer
- MLAZhuangzi. Chuang Tzu Mystic, Moralist, and Social Reformer [Zhuangzi]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/zhuangzi/chuang-tzu-mystic-moralist-and-social-reformer.
- ChicagoZhuangzi. Chuang Tzu Mystic, Moralist, and Social Reformer [Zhuangzi]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/zhuangzi/chuang-tzu-mystic-moralist-and-social-reformer.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El «Zhuangzi», el segon gran text del taoisme despres del «Daodejing», i el mes divertit dels llibres filosofics antics.
Context i història
Escrit segurament al segle IV aC, i probablement no tot per la mateixa ma: els set primers capitols, dits «interiors», son els que la tradicio atribueix a Zhuang Zhou. El llibre no argumenta, explica histories: el cuiner que desfa un bou sense esmolar mai el ganivet perque segueix els buits; el papallo que somia que es un home; l'arbre inutil que per aixo mateix arriba a vell. La tesi de fons es que les distincions amb què tallem el mon —util i inutil, gran i petit, vida i mort— son nostres i no de les coses, i que la saviesa consisteix a moure-s'hi sense enganxar-s'hi. La traduccio de Giles, del 1889, es antiga i li posa un vocabulari victoria que no hi es; es llegeix be i s'ha de citar amb aquesta reserva.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
judgments, so in the speculative region we get behind and beyond the contradictions of ordinary thinking, and of speech which stereotypes abstractions. The sage knows nothing of the distinction between subjective and objective. It exists only _ex analogiâ hominis_. "From the standpoint of Tao" all things are one. People "guided by the criteria of their own mind," see only the contradiction, the manifoldness, the difference; the sage sees the many disappearing in the One, in which subjective and objective, positive and negative, here and there, somewhere and nowhere, meet and blend. For him, "a beam and a pillar are identical. So are ugliness and beauty, greatness, wickedness, perverseness, and strangeness. Separation is the same as construction: construction is the same as destruction" (pp. 19-20). The sage "blends everything into one harmonious whole, rejecting the comparison of this and that. Rank and precedence, which the vulgar prize, the sage stolidly ignores. The universe itself may pass away, but he will flourish still" (p. 29). "Were the ocean itself scorched up, he would not feel hot. Were the milky way frozen hard he would not feel cold. Were the mountains to be riven with thunder, and the great deep to be thrown up by storm, he would not tremble" (pp. 27-28). Si fractus illabatur orbis, Impavidum ferient ruinæ. He is "embraced in the obliterating unity of God," and passing into the realm of the Infinite finds rest therein (p. 31). It is impossible in reading this chapter on "The Identity of Contraries" not to be reminded of Heracleitus. The disparagement of sense knowledge, and the contempt for common views is indeed equally marked in Eleaticism, and there is much in Chuang Tzŭ which recalls Parmenides,[22] so far as the contrast between the way of truth and the way of error, the true belief in the One and the popular belief in the Many, is concerned.…