L'animal polític
D'Aristòtil a Hobbes, Rousseau i Kropotkin: per què hi ha Estat, d'on treu el dret a manar, i si la naturalesa dicta guerra de tots contra tots o ajuda mútua.
Dia 1 de 7
«L'home és naturalment un animal polític.»
— Aristòtil, Politics: A Treatise on Government
Dia 2 de 7
«La condició de mera naturalesa... és una condició de guerra de cada home contra cada home.»
— Thomas Hobbes, The English works of Thomas Hobbes of Malmesbury, Volume 03 (of 11)
Dia 3 de 7
«Els pactes, sense l'Espasa, no són més que Paraules, i no tenen força per assegurar res a un home.»
— Thomas Hobbes, Leviathan
Dia 4 de 7
«El més fort no és mai prou fort per ser sempre el senyor, si no transforma la seva força en dret i l'obediència en deure.»
— Jean-Jacques Rousseau, Du contrat social (Le contrat social)
Dia 5 de 7
«El primer que, havent clos un terreny, se li va acudir de dir: Això és meu, i va trobar gent prou simple per creure-s'ho, fou el vertader fundador de la societat civil.»
— Jean-Jacques Rousseau, Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes
Dia 6 de 7
«L'home ha nascut lliure, i pertot arreu es troba encadenat. Tal es creu el senyor dels altres, que no deixa de ser més esclau que ells.»
— Jean-Jacques Rousseau, Du contrat social (Le contrat social)
Dia 7 de 7
«L'ajuda mútua és tant una llei de la vida animal com la lluita mútua.»
— Piotr Kropotkin, Mutual Aid: A Factor of Evolution